"Fins al dia que va marxar, a casa, el Miquel només va riure, ballar i cantar."

A casa, fins al dia que va marxar, només es va riure, ballar i cantar. En Miquel va néixer el 29 de novembre del 2005 i, quan tenia 20 dies de vida, en una revisió periòdica el pediatra va detectar els primers símptomes. A Sant Joan de Déu, la vigília de Nadal, ens van confirmar el diagnòstic. Atròfia muscular espinal de tipus I. En Miquel no arribaria a fer l'any i així va ser. Ens va deixar amb 5 mesos. Des del primer moment ens van dir que no hi havia res a fer, no hi havia tractament, no hi havia cap possibilitat. Un cop superat el cop fort, vam prendre una decisió: fer-lo el nen més feliç del món mentre hi fos i així va ser. A casa, fins al dia que va marxar, només es va riure, ballar i cantar. Encara hi penso cada dia, però ara amb menys dolor, fins i tot amb algun somriure. Li explico a l'Aniol, el meu segon fill que ara té cinc anys, que va tenir un germanet, un angelet.

Tània Torras