Fer exercici evita el dany neuronal causat per la quimioteràpia i la radioteràpia contra el càncer de pulmó

Una investigació de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l'Institut Català d'Oncologia (ICO), l'Hospital de Bellvitge (HUB) i la Universitat de Barcelona (UB), impulsada per la Fundació La Marató de TV3 amb fons de l'edició 2010, ha descrit que l'activitat física mantinguda durant tres mesos prevé la pèrdua de substància grisa produïda per la mateixa teràpia contra el càncer. Els resultats del nou estudi mostren que els efectes beneficiosos de l'exercici se centren a l'hipocamp, una regió cerebral altament implicada en les funcions de memòria i aprenentatge. "Així doncs, es creu que l'exercici impulsaria la plasticitat neuronal, i reduiria la pèrdua de teixit neuronal i milloraria les funcions cognitives dels pacients en tractament", segons Marta Simó, líder del projecte.

Durant el treball publicat a European Journal of Neurology es van sotmetre pacients amb càncer de pulmó a dues o sis sessions caminant i una sessió de bicicleta estàtica setmanal durant dotze setmanes. Els canvis observats a l'estructura cerebral i a les capacitats cognitives d'aquests pacients es van comparar amb altres pacients que no havien realitzat el programa d'exercici, i amb individus sans que no havien estat sotmesos a quimioteràpia.

Després de tres mesos, el grup de pacients amb càncer de pulmó que no havia seguit el programa d'exercici presentava pèrdua de substància grisa a l'hipocamp. "En canvi, els pacients que havien fet activitat física, no només mantenien sinó que, a més, havien incrementat el volum de substància grisa comparant-ho amb la situació inicial, abans d'iniciar l'activitat física", segons Lucía Vaquero, primera autora del treball.

Les anàlisis fetes sobre les imatges de ressonància magnètica indiquen que les persones sanes no exposades a la teràpia oncològica presenten un volum més gran de substància grisa en l'hipocamp comparat amb aquells pacients sotmesos a teràpia, tant els que practicaven activitat física com els que no. Això és degut a la toxicitat associada als tractaments oncològics, àmpliament descrita en la literatura del camp de neurooncologia.

En els estudis previs ja s'indica que la quimioteràpia, tot i no conèixer-se el mecanisme concret, provoca canvis en l'estructura cerebral, cosa que podria tenir efectes sobre funcions cognitives. De la mateixa manera, la radioteràpia cranial, estratègia comuna en el càncer de pulmó per evitar l'aparició de metàstasi al cervell, també afecta l'hipocamp entre altres estructures cerebrals, i causa un dany que pot arribar a provocar demència a llarg termini.

En aquest estudi es volia veure si l'exercici també protegia contra el dany causat per la teràpia contra el càncer de pulmó i s'ha observat que els pacients en tractament que segueixen la pauta d'exercici no tenen una pèrdua de teixit neuronal tan gran com els que no segueixen aquesta intervenció. "És més, tenen un guany i, a més, la teràpia d'activitat física millora la resistència cardiovascular i l'eficiència respiratòria dels pacients de càncer de pulmó", apunta Simó.