"El Simposi és un acte de compromís, responsabilitat i retorn a una societat que ha confiat en l'avenç de la recerca biomèdica"
Els resultats de la recerca en malalties neurodegeneratives impulsada amb els fons de La Marató 2013 s'han fet públics avui en el 20è Simposi a l'Institut d'Estudis Catalans. Els 79 equips investigadors que han dut a terme els 44 projectes finançats per a aquella edició del programa hi han exposat un conjunt d'avenços traduïts en noves eines de prevenció i de diagnòstic i enfocaments terapèutics que milloraran l'esperança i la qualitat de vida dels pacients amb una malaltia neurodegenerativa.
La cloenda del simposi ha estat conduïda per Núria Solé i Roger de Gràcia, presentadors de La Marató 2013. En la primera part, els moderadors de les taules han repassat el conjunt de projectes presentats durant el matí i han posat de relleu el gran nombre de malalties neurodegeneratives estudiades, des de les que tenen més incidència, com l'Alzheimer o el Parkinson, fins a d'altres més desconegudes, com la malaltia de Huntington, les atròfies musculars o les distròfies de la retina. També han destacat la interconnexió entre la recerca bàsica i la clínica, reflectida en els nombrosos estudis que han detectat nous biomarcadors, pas previ als tractaments. Precisament, la identificació de nous biomarcadors en sang, líquids o teixits, que serviran per fer diagnòstics de manera més precoç i precisa, ha estat un dels punts més valorats pels moderadors de la jornada d'entre els resultats aconseguits.
Després ha intervingut Albert Barberà, director general de Recerca i Innovació en Salut del Departament de Salut, que ha definit La Marató com un "actor fonamental en el sistema de recerca i innovació de Catalunya".
La cloenda institucional del simposi ha anat a càrrec de Jaume de Puig, vicepresident de l'Institut d'Estudis Catalans, i de Núria Llorach, vicepresidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i del Patronat de la Fundació.
Jaume de Puig ha expressat la seva satisfacció per acollir un acte que reuneix "talent, esforç, solidaritat i recursos a la recerca biomèdica, en una mostra del que la societat és capaç de fer quan es marca fites ambicioses".
Núria Llorach ha definit el simposi com un "acte de compromís, responsabilitat i de retorn a una societat que ha confiat en l'avenç de la recerca biomèdica". "És una grandíssima responsabilitat, i també un gran orgull, que la societat confiï, any rere any, en la Fundació i en la CCMA per aconseguir millores en la qualitat i l'esperança de vida de les persones com les que s'han presentat avui", ha conclòs Llorach.
L'actuació del quartet de corda de la Jove Orquestra Simfònica de Barcelona ha posat la nota final a la jornada científica.
Per difondre més àmpliament els avenços presentats en el simposi, TV3 emetrà en els pròxims dies el programa especial "La Marató dels investigadors", que retroba alguns dels testimonis de La Marató del 2013 i repassa els avenços aconseguits amb la recerca impulsada per aquella edició.
Consulteu aquí els resultats dels 44 projectes presentats. Per la seva innovació i capacitat d'aplicació directa en els pacients, en destaquem els següents:
Es crea una nova teràpia gènica per al tractament de l'esclerosi lateral amiotròfica que augmenta la capacitat de supervivència de les motoneurones
Consisteix a injectar un factor viral que estimula la producció d'una proteïna protectora, anomenada neuroregulina, que alenteix la degeneració de les neurones i la pèrdua de les connexions amb els músculs. Amb una sola injecció es pot aconseguir que les cèl·lules continuïn augmentant aquesta producció durant anys, fet que es tradueix en una progressió més lenta de la malaltia en models experimentals.
Dr. Xavier Navarro Acebes. Facultat de Medicina. UAB
La detecció, al líquid cefalorraquidi, de les proteïnes que formen la sinapsi pot servir per diagnosticar precoçment la malaltia d'Alzheimer
El resultat d'aquesta investigació ha motivat una sol·licitud de patent i en aquests moments s'està treballant en el desenvolupament d'assajos que permetin mesurar aquestes proteïnes al líquid cefalorraquidi i a la sang en un nombre més gran de persones per demostrar-ne l'aplicació clínica amb més detall.
Dr. Alberto Lleó Bisa. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau-Institut de Recerca HSCiSP
Es posa de manifest la rellevància de les proteïnes transportadores de lípids en sang en la malaltia d'Alzheimer
La recerca ha demostrat com l'apolipoproteïna J, coneguda clàssicament pel seu paper de transport de lípids i colesterol en sang, presenta propietats protectores en la progressió de la malaltia d'Alzheimer.
Dra. Mar Hernández-Guillamon. Institut de Recerca Hospital Universitari Vall d'Hebron
S'identifiquen i es caracteritzen genèticament 134 pacients afectats per malalties neurodegeneratives amb acumulació de ferro al cervell
La malaltia per dèficit de pantotenat kinasa (PKAN) és la més habitual d'aquestes malalties, que també inclouen la distonia i el Parkinson, totes dues causants d'una discapacitat física i psíquica progressiva i greu. S'ha creat una eina que permet mesurar la gravetat del PKAN en cada pacient i que servirà per avaluar l'eficàcia dels tractaments en futurs assajos clínics.
Dra. Belén Pérez Dueñas. Institut de Recerca Hospital Universitari Vall d'Hebron
S'identifica una proteïna clau en la progressió del Parkinson
Se sap que, en el Parkinson, una proteïna alterada difon la malaltia per tot el cervell. La recerca ha demostrat que en aquest procés hi ha implicada una altra proteïna i ha identificat la regió on interactuen totes dues. La troballa obre noves possibilitats terapèutiques i permet dissenyar fàrmacs específics per bloquejar la progressió de la malaltia. S'ha comprovat, a més a més, que la nova proteïna identificada està present en altres patologies neurodegeneratives com l'Alzheimer.
Dr. José Antonio del Rio Fernández. Fundació Institut de Bioenginyeria de Catalunya
Descobreixen un biomarcador en sang per al diagnòstic de la malaltia d'Alzheimer en la síndrome de Down
La troballa té el potencial de canviar la pràctica clínica perquè facilita molt un diagnòstic complex a causa de la discapacitat intel·lectual associada a la síndrome de Down.
Dr. Juan Fortea Ormaechea. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau - IRHSP Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
El colesterol impedeix l'eliminació d'una proteïna implicada en l'Alzheimer
En la malaltia d'Alzheimer, la proteïna beta amiloide s'acumula de forma tòxica al cervell, principalment perquè els mecanismes per eliminar-la no funcionen. L'estudi ha comprovat que l'augment de colesterol i l'estrès oxidatiu en les cèl·lules neuronals estan implicats en aquest fenomen i això obre la porta a noves dianes terapèutiques.
Dra. Anna Colell Riera. Institut Investigacions Biomèdiques de BCN-CSIC Barcelona
S'identifica una molècula que atura i reverteix la neurodegeneració que provoca el Parkinson
La molècula identificada interromp la formació de fibres amiloides d'alfa-sinucleïna, el procés que desencadena la malaltia de Parkinson, i reverteix la neurodegeneració que se'n deriva. Per tant, pot tractar-se d'un candidat capdavanter per al tractament d'aquesta malaltia.
Dr. Salvador Ventura Zamora. Institut Biotecnologia i Biomedicina. UAB
Reconstruint el mapa de connexions cerebrals amb tècniques de neuroimatge es pot avançar el diagnòstic de la malaltia d'Alzheimer
La investigació ha demostrat que el mapa de connexions cerebrals comença a alterar-se en les etapes més inicials de la patologia associada a l'Alzheimer. Això permetrà fer un diagnòstic primerenc de la malaltia i augmentar l'efectivitat dels tractaments.
Dra. Guadalupe Soria. Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer.
