El disc

imatge
imatge

Lletra i Música:
Lletra:
Música:
Canta:
  1. Un saxofonista de jazz procedent del rock and roll i amant de les bandes sonores de cinema, un cantant totèmic de la "movida madrileña" resident a Barcelona que actua acompanyat del Taller de Músics, i un guitarrista de clàssica que ha acompanyat Victòria dels Àngels i forma part del prestigiós Quartet de Guitarres de Barcelona. Dani Nel·lo, Santiago Auserón i Francesc Pareja són els protagonistes d'aquesta sorprenent unió que aconsegueix fer fluir el tema central de "Cinema Paradiso", una pel·lícula italiana del 1988 que va retratar extraordinàriament l'epicentre de les malalties neurodegeneratives: el concepte del record. La banda sonora, composta per Ennio Morricone amb la col·laboració especial del seu fill Andrea, evoca per ella mateixa la nostàlgia.
  2. "Coral·lí" és un dels punts àlgids de la carrera d'un geni de la música popular catalana: Adrià Puntí. Es tracta d'una cançó d'amor i d'enyor meravellosa, amb una poètica a cops infantil, a cops ben profunda, capaç de fer emocionar el més fred i escèptic. Publicada el 1999 en l'àlbum "L'hora del pati", inclou alguns dels versos més bonics del que va ser cantant d'Umpah-pah, grup de rock català de Girona, considerat un dels més rellevants de la generació dels noranta. Ara és una de les bandes més reconegudes del moment, Blaumut, la que dóna una nova vida a "Coral·lí". Oriol Aymat, Xavi de la Iglesia, Vassil Lambrinov i Manel Pedrós caminen entre el folk i el pop, amb una manera de fer tranquil·la i optimista com la que els ha dut a triomfar amb "Pa amb oli i sal" i el disc "El turista".
  3. No abandonar ningú estimat, fer-li companyia fins a l'últim segon. Aquest preciós missatge és el que es desprèn de "Mirant enrere", l'adaptació d'una cançó que va tenir el seu moment de glòria als anys noranta: "Over my shoulder", dels britànics Mike and The Mechanics, la banda de pop, rock i soul de Mike Rutheford (excompany de Peter Gabriel i Phil Collins en els llegendaris Genesis) i el vocalista Paul Carrack. El mateix any en què es va publicar "Over my shoulder", el 1995, va néixer a Igualada Enric Verdaguer. Aquest joveníssim fenomen de la música catalana va créixer a través d'internet, penjant a YouTube les versions que enregistrava a casa amb només veu i guitarra, fins que va guanyar un concurs de ràdio que li va donar el passaport a la fama. El seu primer disc ha generat grans expectatives.
  4. Pablo Alborán n'ha tingut prou amb dos anys per convertir-se en un dels cantants més populars de la música espanyola. Tot va començar quan va penjar a YouTube les seves cançons, que interpretava assegut al sofà de casa. Les nombroses visites el van animar a recórrer Espanya actuant en locals de tota mena, la majoria amb el cartell d'"entrades esgotades". Des que una discogràfica va confiar en ell, tot ha estat un ball de xifres espectaculars, rècords de vendes de discos i nominacions a premis com els Grammy i els de l'MTV. Malgrat la voràgine de l'èxit, Pablo Alborán ha trobat temps per interpretar per primera vegada en català una cançó que parla de l'amor que es dóna i que es rep per part del que no pot expressar-lo: "Solamente tú", "Només tu".
  5. Indiscutiblement, Blur va ser un grup bandera en l'esclat del pop britànic dels anys noranta. Una de les seves cançons més belles, "Tender", aposta per buscar l'amor allà on sigui; això sí, entès d'una manera suau, tendre, com el d'algú que et pugui cuidar. El carismàtic cantant Damon Albarn en va brodar la interpretació amb una particular veu agredolça a l'inici de l'àlbum "13". Era el 1999. L'adaptació "Suau" és del cantautor Ramon Mirabet, que ha viscut una trajectòria intensa tocant als carrers de Barcelona, Sitges i part d'Europa, i aturant-se a París, on és seleccionat per a un concurs de televisió que el converteix en estrella mediàtica. Incòmode amb la situació, Mirabet torna a Catalunya per reiniciar la seva carrera amb "Happy days", un disc ple d'autenticitat produït per Marc Parrot.
  6. De totes les cançons de Lluís Llach, probablement, aquesta representa l'oda més gran que hagi escrit a la vida: "Vida". Una lletra i una melodia que posen la pell de gallina i conviden a mantenir tota esperança per continuar endavant. Des que es va publicar al 1979 en l'àlbum "Somniem", "Vida" ha format part habitual dels repertoris de gira i ha estat inclosa en els discos en directe "Nu" i "Verges 2007". La nova versió del cantautor de Verges compta amb una veu extraordinària: la de la "cantaora" més internacional del moment, Estrella Morente. La filla del gran Enrique Morente s'atreveix a cantar en català associant la màgia del seu "quejío" amb la llum del piano de Llach, en un encreuament de sonoritats mediterrànies que només pot ser qualificat d'autèntica delicadesa. Tot un luxe.
  7. Un clàssic, un mite, una llegenda de la música popular: Bob Marley. La seva obra no ha perdut gens ni mica de vigència sonora ni temática. Ell és el nom propi d'un estil, el reggae, que ha conquerit el planeta, capaç d'unir blancs i negres en un mateix ball. "One love", publicada al disc "Exodus", al 1977, és una d'aquelles melodies que transmeten felicitat, amb una lletra que convida a viure i a gaudir amb intensitat el present, sense perdre el temps per la por del que pugui passar demà. L'adaptació al català, la interpreta un dominicà resident al país, Henry Mendez. El cantant està triomfant, des de fa només un any, en la música de ball llatina i electrònica, gràcies a èxits com "Rayos de sol" , "Tú fuiste" i "Mi reina", amb unes xifres espectaculars de visites a Youtube.
  8. En els anys seixanta, els èxits més populars de la música espanyola, sovint, van estar protagonitzats pel duet barceloní format per Manuel de la Calva i Ramon Arcusa, coneguts com Dúo Dinámico. Pioners del pop-rock autòcton i autèntic fenomen de fans a l'època, van compondre cançons que formen part de la memòria col·lectiva, com "Quince años tiene mi amor" i "Quisiera ser". "Esos ojitos negros" (1965) va ser un altre dels seus èxits comercials i radiofònics, una balada romàntica que expressa el desig que torni la persona estimada. Aquest va ser un dels pocs temes dels quals Dúo Dinámico va publicar una adaptació en llengua catalana, "Ai aquells ulls tan negres!" I va arribar al número 43 del rànquing de vendes estatal.
  9. "Dream a little dream of me" és una de les cent millors cançons americanes del segle XX segons NPR, la ràdio pública nord-americana. Enregistrada per primer cop en els temps de la Gran Depressió (1931), va anar remuntant èpoques fins arribar a la versió de 1967 de The Mamas & The Papas, en què la veu de Cass Elliot –Mama Cass– li dóna una nova dimensió. Va ser l'altra component femenina, Michelle Phillips, qui la va aportar al repertori de la banda, tot recordant que ella l'havia après als 15 anys cantada precisament per un dels seus coautors, Fabian Andre, veí sexagenari de la casa familiar dels Phillips a Mèxic D. F. Des del Penedès, però amb accent parisenc, Anna Roig i el seu grup l'ombre de ton chien (nom extret d'un fragment de la lletra de "Ne me quitte pas") sumen dues temporades confirmant la seva condició d'artistes revelació en tots els escenaris per on han desfilat amb el seu Bigoti Vermell.
  10. Vet aquí un experiment musical guiat per Visca l'alegria, fora la violència. Escarmentem de les tristors del passat i tornem a ser feliços. "Si pogués ser" és l'adaptació de "No dudaría", el primer èxit que va encimbellar un dels grans compositors espanyols: Antonio Flores. El fill de Lola Flores, que va morir quinze dies després de la seva mare, va deixar com a llegat una obra curta però brillant no només com a intèrpret de cançons pròpies, sinó com a compositor dels millors temes que mai ha cantat la seva germana Rosario. Margarett, un duet de pop barceloní format per Ramon Hernández i Carlos Ibáñez, s'han atrevit a fer aquesta versió després de rodar el seu primer àlbum, "Cel", publicat per una multinacional, i d'haver compartit escenari al Pavelló Olímpic de Badalona amb el conegut artista nord-americà Jason Mraz.
  11. Vet aquí un experiment musical guiat per l'esperit solidari del cant coral català. Cadascuna de les nou corals que concursen en el popular programa "Oh happy day", de TV3, aporta un dels seus solistes per constituir, entre tots, un nou conjunt vocal amb un suport de prestigi: el Cor del Conservatori del Liceu. D'aquesta manera, s'uneixen les veus de Coral·lí, Deudeveu, Flúmine, Geriona, Gospelians & Gràcia, Messengers, Ol' Green, Singfònics i Tons i Sons. La cançó escollida és emocionant: "La força de la vida", del cantautor italià Paolo Vallesi, conegut a Espanya pel seu treball amb Alejandro Sanz. La va escriure pensant en els malalts que necessiten coratge, que no s'han de rendir encara que sembli que ja no tinguin res més a fer.
  12. Quan un artista viu en pròpia pell la lluita contínua contra una malaltia, les seves interpretacions s'impregnen d'una força i una vitalitat extraordinàries. És el cas de Luz Casal, que, des que al 2007 va haver de vèncer els embats d'un càncer de mama, ha extret tot el que du la seva ànima per crear. "Si pogués" és l'adaptació en català d'una cançó del seu nou disc, "Almas gemelas", i en el tema la cantant s'aferra als records per mantenir viva l'estima en una relació personal.

    Luz és una veterana de la cançó espanyola que des dels anys vuitanta ha travessat amb naturalitat del rock als boleros. El seu prestigi internacional arriba a tot Sud-amèrica i part d'Europa, sobretot a Bèlgica, Grècia i França, on el 2009 li va ser concedida pel Ministeri de Cultura la Medalla de les Arts i de les Lletres.
  13. "Ain't no sunshine" ha estat reconeguda en nombroses llistes de millors cançons de tots els temps. És un cant a la persona que emprèn el vol tot sola i, sense ella, ja no brilla el sol. Composta i interpretada el 1971 pel cantant de soul i blues Bill Withers, ha estat versionada ni més ni menys que per Michael Jackson, Paul McCartney, Prince, Sting, Tom Jones, Kenny Rogers i altres figures del pop. Dos dels artistes catalans amb més groove s'han ajuntat per adaptar-la al català: el cantautor de la Bisbal d'Empordà Sanjosex i el guitarrista barceloní Amadeu Casas. L'un és la veu de la naturalitat, autor del considerat millor disc de l'any 2010 en llengua catalana: "Al marge del camí". L'altre ja fa dècades que demostra que la seva guitarra és la més brillant i la més versàtil del blues a Catalunya.
  14. Poca gent reconeixerà el nom de la veterana cantant de country Lynn Anderson, intèrpret d'"I never promised you a rose garden". En canvi, a molta gent li sonarà la popular versió en castellà que en va fer Duncan Dhu als anys vuitanta, "Jardín de rosas". O, fins i tot, l'adaptació en català que en va gravar el 2002 Núria Feliu, a l'àlbum "Amb aire de country". "Jardí de roses" parla de la sinceritat en les relacions, de construir-les sense falses promeses. La nova versió en català és de The Mamzelles, el trio musical de moda gràcies a una contundent campanya de publicitat de la Generalitat per reciclar: "Envàs, on vas?" El seu primer disc, "Que se desnude otra", s'acosta al cabaret pop i ha estat produït per Miqui Puig.
  15. La força dels sentiments juvenils es fa gran amb la unió de dues bandes joveníssimes del pop més energètic en català: Okey OK, formada per quatre nois, i Gel, per quatre noies. La primera, d'uns barcelonins que representen la nova fornada de power pop desacomplexat, a l'estil de Simple Plan. La segona, una formació de pop dance en català amb només un any d'existència. La cirereta del pastís és la cançó escollida, un clàssic dels anys seixanta: "Bring a little loving", de Los Bravos. D'aquesta manera, els Okey OK i les Gel demostren que joventut i vellesa no són conceptes oposats, sinó perfectament complementaris. L'adaptació del títol a "Dóna'm" vol transmetre el missatge de la cançó: un al·legat a favor de la generositat. Compartint, tot és possible.
  16. Una de les veus roqueres femenines que més van brillar els anys vuitanta va ser la de Pat Benatar. La cantant de Nova York ha fet una carrera musical associada a la imatge de dona valenta i lluitadora, com certifica la temàtica dels seus èxits: "Heartbreaker", "Love is a battlefield", "Invincible" i "We belong". Aquesta cançó, gravada al 1984 en l'àlbum "Tropico", és un crit de força per no defallir quan la relació entre dues persones entra en un mar de dubtes i fragilitats. L'adaptació al català està interpretada per la jove cantautora vigatana d'arrels irlandeses Núria Graham. Només ha calgut una "demo" de set perles, "First tracks", per situar la seva veu sensual, negrosa i amb un punt de "quejío" al capdavant de les promeses musicals del país.
  17. La música dance també té el seu lloc en aquest disc i, a la vegada, significa la participació d'una artista de renom internacional: Kate Ryan. De nom real Katrien Verbeek, aquesta belga filla de pares flamencs ha accedit a interpretar en català un tema de Bob Sinclair, "World, hold on". Es tracta d'un dels grans èxits d'aquest músic francès que s'ha convertit en referent ineludible de la música electrònica a tot el món. Però el que resulta especialment interessant és descobrir el contingut de la cançó. Adaptada amb el títol "Sé que tu lluitaràs", expressa un dels esforços clau en l'àmbit de les malalties neurodegeneratives: la lluita per no oblidar, per mantenir viu el record, per tenir consciència en tot moment, fins al final, de qui és un mateix.
  18. La Marató de TV3 del 2013 compta amb un combo de programa format pels músics d'una divertida banda de disco-funk: Se Atormenta Una Vecina. Guanyadors del premi ARC 2009 al millor grup de versions, s'inspiren en els referents de la música negra dels anys seixanta, setanta i vuitanta per construir un repertori amb noms tan coneguts com James Brown, Stevie Wonder, Earth, Wind & Fire i The Jackson Five. El vestuari, les coreografies i la "fiesta forever" són una part indispensable del seu entretingut xou. En aquest àlbum, la seva aportació és bàsica: recrear la sintonia de La Marató de TV3, la que sona cada any des que la va compondre el desaparegut i enyorat mestre Bardagí. Amb frescor, espontaneïtat i alegria sense complexos.

La Marató 2013 s'omplirà de música gràcies al disc que cada any l'acompanya i que hi aporta la seva banda sonora.

La proposta musical és la mateixa de cada edició: adaptar al català cançons d'estils i gèneres diferents, com diferents són els estils dels intèrprets. Les cançons parlen i es dibuixen tant en situacions com en paraules que tenen sentit a l'entorn específic de La Marató d'enguany, com record, memòria, consciència, oblit, identitat... o través de conceptes més genèrics vinculats a l'"univers Marató", com la solidaritat, el dolor, el patiment, la incertesa, l'esperança, el gest de donar vida, l'altruisme, l'amistat, la generositat, el suport, el fet de compartir, l'amor, la lluita, etc.

El disc conté 18 cançons i artistes, músics, productors, discogràfiques, mànagers, representants, editorials, adaptadors, arranjadors, enginyers i tècnics de so han col·laborat un any més per fer-ho possible. Hi han participat un total de 625 persones. Això vol dir que, en nou edicions, hi hauran col·laborat directament 2.570 persones.

Amb aquesta edició, són nou les produccions que han acollit una col·laboració de 211 artistes de tot tipus de registre i gèneres musicals. D'aquests, 60 han cantat per primera vegada en català. Aquests artistes han participat en l'enregistrament de 163 cançons que han reflectit la pràctica majoria de gèneres coneguts. De les 163 cançons gravades, 122 han estat adaptades per primera vegada al català.

La recaptació que s'obtingui en aquesta edició es destinarà al marcador de La Marató del 15 de desembre amb l'objectiu de finançar projectes de recerca científica per aconseguir que la investigació científica sobre les malalties neurodegeneratives pugui continuar per determinar l'origen i establir millors tractaments per augmentar la qualitat de vida dels afectats.

La novena edició discogràfica es posarà a la venda, únicament, el diumenge 1 de desembre al preu de 10 euros amb tots els diaris d'àmbit català que tenen edició dominical: La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, El Punt Avui, Diari de Tarragona, Segre, Diari de Girona, Regió 7 i Ara; els esportius Sport, Mundo Deportivo, El 9 Esportiu i La Grada, i la revista Enderrock, que sortirà en la mateixa data amb una edició especial sobre com s'ha fet el disc de La Marató. Són un total de 13 mitjans –l'any que més mitjans hi participen–. L'edició del disc de La Marató d'enguany serà de 215.000 còpies.