El disc

Lletra i Música:
Lletra:
Música:
Canta:

Glaus & Menaix a truà - "Mai caminaràs sol"
Christine Johnson - "You'll never walk alone""

Si passejant pels afores de l'estadi Anfield Road coincidim amb l'inici d'un partit del Liverpool, no cal tenir ni un gram de passió futbolera per experimentar una certa emoció per les veus que s'eleven per sobre de les grades. Indefectiblement, sentirem milers de seguidors de l'equip local entonant amb cor i ànima l'himne del club, "You'll never walk alone". Quina enveja, tenir un himne que no al·ludeix a conflictes, derrotes, colors... oi? Aquesta peça va arribar a la ciutat bressol del pop a principis dels seixanta, provinent d'un musical de Broadway ("Carousel", 1945). Els responsables d'adaptar-la al gust de l'emergent Mersey Beat van ser els principals competidors d'uns Beatles primerencs, amb els quals es dóna el cas que compartien mànager, Gerry and the Pacemakers. Deu anys després d'abandonar els escenaris, Glaucs han tornat a reunir-se aquest any per actuar plegats en petit comitè i rememorar el brillant repertori llegat per Jofre Bardagí i els seus companys. Menaix a Truà també han tornat recentment a l'estudi de gravació, d'on ha sortit el seu cinquè àlbum, "Guia de petits senyals", finançat pels seus seguidors.
Txarango - "Som persones"
The Killers - "Human"

Fa una dècada que Brandon Flowers el fidel més mediàtic de l'església mormona lidera The Killers des del seu centre d'operacions a Las Vegas. Als novaiorquesos se'ls considera uns dels màxims exponents actuals del rock d'estadi, l'espai idoni per escalfar alhora milers de cossos amb els seus himnes per a sintetitzador reblats amb una èpica interpretativa marca Springsteen. El seu tercer àlbum, publicat el 2008, va enlairar-se gràcies a Human, una pregària galàctica impulsada pel so ampul·lós de Stuart Prince, productor habitual en els enregistraments de Madonna, David Guetta i New Order.

A Txarango, hi conviuen la fanfara balcànica i les xarxes socials, l'ambient mestís del barri Gòtic barceloní i la gresca típica d'una festa major de poble. La seva rebel·lia, amb filosofia de descàrrega gratuïta, queda reflectida en el seu disc de presentació, "Benvinguts al llarg viatge".
Alejandro Sanz - "No m'equiparis"
"No me compares!"

El dia de l'estrena del seu nou àlbum, Alejandro Sanz convidava els seus seguidors de Twitter a escoltar-lo com si no sabessin que és ell qui canta a "La música no se toca". En el tuit els suggeria que adoptessin una actitud de predisposició a la descoberta d'un cantant desconegut. Francament, un exercici força complicat, el de passar per alt el consolidat reconeixement popular d'aquest músic. Tant és així que al cap d'una setmana el disc ja era número 1 als EUA, Mèxic i deu països americans més. Lògicament, també es va enfilar al capdamunt de les llistes d'èxit espanyoles, on va resultar ser l'entrada més forta dels últims cinc anys i va aconseguir el triple disc de platí en el primer mes. A Barcelona, les entrades per als seus tres concerts de presentació al Palau de la Música es van exhaurir al cap de tres hores de posar-se a la venda. La seva valuosa aportació al disc de La Marató és la interpretació en català del primer single, un "No m'equiparis" que ha tingut la col·laboració de Serrat en la traducció.
La Casa Azul - "Compta els dies als estels"
The Alan Parsons Project - "Day are numbers"

Tot i que la glòria del nom se l'ha emportat Alan Parsons, el seu "Project" tenia un soci fundador: el compositor i vocalista Eric Woolfson. Es van conèixer als estudis de gravació Abbey Road, on Alan havia adquirit fama com a enginyer de so dels Beatles, Pink Floyd, etc. A mitjans dels setanta, Alan i Eric van començar a desenvolupar la seva aventura en àlbums conceptuals d'orquestracions exuberants i alineats amb el rock progressiu. "Days are numbers" és una de les peces més representatives del duet de mitjans dels vuitanta. Era quan els representants de les cases d'electrònica utilitzaven les gravacions d'APP per mostrar l'excel·lència d'un nou invent de la indústria: el CD.

La Casa Azul és el grup desvirtualitzat sorgit de la imaginació i les inquietuds musicals del seu creador, Guille Milkyway. En els directes acostumen a incloure en el còctel del seu repertori disco-pop cançons de Jackson V, Pedro Marín i Raphael.
Miguel Bosé / Virgínia Martínez / Orfeó Català - "Tornarem"
Lax'n'Busto "Tornarem"

Els més de vint-i-cinc anys que fa que Lax'n'Busto carreguen instruments d'escenari en escenari els donen prou autoritat per conduir sessions instructives sobre la cultura de l'esforç. Això és el que fan actualment en una gira escolar, que sota l'epígraf "Lax'n'roll a les aules" els permet alliçonar els adolescents sobre la importància de la preparació, la constància i l'esperit de superació que cal fomentar per tirant endavant en qualsevol ofici. L'últim disc de la banda, enregistrat en directe amb l'Orquestra de Cambra de l'Empordà, inclou el tema "Tornarem", estrenada prèviament el 2008 en versió d'estudi a "Objectiu: la Lluna". Bosé, que aquest any ha tornat als escenaris amb els seus èxits reinventats per al disc "Papitwo" amb la col·laboració d'un bon grapat de companys de professió, acobla en aquesta edició del disc de La Marató el seu personal registre vocal amb l'elàstica gola de Virgínia Martínez, del grup La Porta dels Somnis, i els cors de l'Orfeó Català, fundat el 1891.
Big Mama / Cobla Sant Jordi - "Canviar el Món"
Eric Clapton - "Change The World"

Tot un seguit d'esdeveniments familiars van fer que Eric Clapton encarrilés els noranta com una etapa d'assossegada i reconfortant maduresa artística. Amb la seva popularitat cotitzant a l'alça gràcies a la sorprenent acollida d'un disc unplugged, va continuar estirant el fil de les sonoritats acústiques durant una bona pila d'anys. I així va sorgir la peça central del film Phenomenon (1996), que li va comportar un premi Grammy. Com a reconeixement a la impecable feina de producció, el guitarrista va participar l'any següent de convidat en el disc que va enregistrar el productor estrella. Aquest cop, però, va deixar que fos Babyface l'encarregat d'entonar "Change the world". Montserrat Pratdesaba, coneguda artísticament com Big Mama, és una ambaixadora mundial del blues que es va fent a Catalunya des de fa dues dècades. Fundada el 1983, la Cobla Sant Jordi ha col·laborat els últims anys amb músics com ara Pascal Comelade, Joan Albert Amargós, Roger Mas i Niño Josele.
Roger Margarit - "Desitjo"
America - "I need You"

L'aventura del trio America neix al Londres de finals dels seixanta. I, més concretament, a l'aula d'una escola adscrita al Departament de Defensa dels EUA. Allà coincideixen Dewey, Dan i Gerry, tots tres fills d'oficials de les forces armades nord-americans, que es passen el dia imitant els seus ídols folk-rock de l'altra banda de l'Atlàntic: Eagles, Crosby, Stills & Nash... El 1972 obtenen el Grammy al millor artista novell per la seva estrena discogràfica, en què destaca el "loop" acústic d'"A horse with no name" i la melosa tonada d'"I need you".
El cantautor Roger Margarit s'ha estrenat aquest any amb "A la Vilaverda", un àlbum en què col·laboren els experimentats Guille Milkyway i Xavi Lloses i d'on flueix un univers creatiu inspirat en l'obra de Sisa, Albert Pla, Pau Riba...
Miguel Poveda - "Gràcies a la vida"
Violeta Parra - "Gracias a la vida"

Diuen les cròniques que Violeta Parra va escriure "Gracias a la vida" quan ja havia decidit acomiadar-se per sempre més dels plaers mundans. El fet és que un any després de gravar-la, l'any 1967, l'autora es va suïcidar i va deixar com a herència aquesta peça, que va posar el primers fonaments de la nova cançó xilena amb so de guitarra andina i percussions. Violeta no va arribar a fer els 50 anys, però des de ben jove va viure intensament entregada als moviments socials, artístics i tradicionals de la seva terra. Tota una heroïna cultural fora d'època.

Adaptada prèviament al finès, al suec, al portuguès... ara, el repte d'interpretar en català aquest himne universal l'ha assumit Miguel Poveda. El "cantaor" barceloní ha publicat aquest any "ArteSano", on col·laboren els guitarristes Paco de Lucía i Manolo Sanlúcar, entre altres.
Tomàs de los Santos - "Vull amor"
George Harrison "Give me love (Give me peace on earth)"

Qui li havia de dir a George Harrison que un dia li prendria el número de les llistes d'èxit al seu excompany Paul McCartney? Això és el que va passar l'estiu del 73 amb el single "Give me love (Give me peace on earth)", després de pràcticament dos anys i mig sense material nou de Harrison a les botigues. El tema, de clara invocació espiritual, encetava l'àlbum "Living in the material world". Un títol que recentment ha servit per donar nom a la pel·lícula documental dirigida per Martin Scorsese sobre la vida del tercer Beatle, l'home que va estar casat amb Layla, la musa del seu amic íntim Eric Clapton.

El cantautor valencià Tomàs de los Santos va ser el guanyador de la quarta edició del Premi Miquel Martí i Pol, un certamen de musicació de poemes convocat pel celler de vins propietat de Lluís Llach. Tomàs hi va participar amb un poema de Vicent Andrés Estellés.
Porta - "Som guerrers"
Es diu Christian Jiménez, però per als milions sí, milions! de seguidors de les seves incursions virtuals a Facebook, MySpace, YouTube, ell és el Porta. Aquest jove raper barceloní està instal·lat al podi dels mestres de cerimònies del rap des que va publicar la primera maqueta amb tan sols 18 anys. Influenciat per l'arrogància escènica del nord-americà Eminem i pel verb furiós de xerrameques més pròxims com Kase-O i Nach, l'estil de Porta ha comptat des de les seves primeres passes en un estudi de gravació amb l'expert productor Oriol Prieto, Sosa. Tots dos han compost el tema original "Som guerrers" per a aquest disc, en què traslladen el missatge de competitivitat propi de l'univers raper a la lluita diària d'un malalt contra el desànim.
Els Catarres - "Obre els ulls"
La iniciativa més singular d'aquest disc ha estat impulsada pel Camp d'Aprenentatge Pau Casals del Vendrell, des d'on es va encendre l'espurna d'un projecte de col·laboració en què han acabat participant 1.551 alumnes d'Educació Primària i Secundària. Han estat 41 centres de tot Catalunya els que han anat aportant al llarg del curs escolar les seves pròpies pistes de gravació, que, finalment, conformen el gran cor solidari sobre el qual es munten les veus principals d'"Obre els ulls", una cançó escrita per David Melgar i Joan Gibert.

Els Catarres van veure com la seva popularitat traspassava els locals de copes del seu Vallès Oriental gràcies a "Jenifer", una sarcàstica cançó que retrata com trontollen les conviccions d'un noi independentista en enamorar-se d'una jove "choni" de Castelldefels.
Lídia Pujol - "País petit"
Lluís Llach "País petit"

El 1981, Lluís Llach va publicar "Verges 50", un disc inspirat en els records de la seva infantesa que es tancava amb el tema "País petit". Tot just l'any anterior, el cantautor havia estat girant per diversos països europeus alhora que el seu nom apareixia en les llistes de candidats en les primeres eleccions al Parlament que es feien des de la República. En aquell temps també es va iniciar la seva intensa relació amb el poeta Miquel Martí i Pol. Aquí és on entra en joc Josep Guardiola, l'home que va recórrer durant una roda de premsa als versos d'aquesta al·legòrica cançó per referir-se a l'autoestima d'un equip orgullós i unit, fins i tot en els moments més adversos.
Lídia Pujol, que amb la seva veu versàtil ha acompanyat artistes internacionals com Jackson Browne o Dulce Pontes, és una experta investigadora de les arrels de la nostra música. El seu últim enregistrament es titula "Els amants de Lilith".
Loquillo - "Acontenta'm"
"Contento"

El seu posat no admet mitges tintes, incomoda els conformistes i suscita reaccions oposades entre la gent de la cultura, del "show business", del barri... I ell, que s'engrandeix davant de qualsevol enrenou, continua assenyalant amb el dit aquells que s'arronsen a les posicions tèbies, els que eludeixen qualsevol compromís. Loquillo ha aportat el seu cant a la resistència individual al disc de La Marató amb el tema "Contento", un text mordaç però encoratjador que convida a l'acció amb un somriure esbiaixat com a escut salvador. Després de més de dues dècades de distanciament personal i professional, Loquillo ha tornat a comptar amb el talent compositiu de qui li va escriure els primers èxits al capdavant de Trogloditas, Sabino Méndez. Ell és qui firma la totalitat de les cançons de l'acabat d'estrenar "La nave de los locos".
Amaia Montero - "Riu de lluna"
Audrey Hepburn "Moon River"

Segons Henry Mancini, que havia creat la música de la partitura pensant expressament en Audrey Hepburn, quan en el previsionat d'"Esmorzar amb diamants" el president de la Paramount va dir que la pel·lícula li semblava fantàstica, però que la seqüència amb la cançó havia de suprimir-se, l'actriu va entrar en còlera, va saltar de la cadira i va respondre: "Serà per sobre del meu cadàver." Afortunadament, el film de Blake Edwards es va estrenar el 1961 amb la interpretació de "Moon River" a la cinta. No és exagerat dir que després se n'han fet milers de versions, però la primigènia és la que va guanyar l'Oscar a la millor cançó original, l'any següent.
Aquests dies es compleix un lustre des que la guipuscoana Amaia Montero va anunciar que deixava la banda amb què havia compartit escenari al llarg de deu anys, La Oreja de Van Gogh, i començava una nova etapa en solitari. Fa poc, acaba de publicar "Si tú no estás", un duet amb Franco de Vita.
Ocumé - "Ets viu"
Des'ree "Life"

Pocs videoclips desprenen tanta sensació de despreocupada felicitat com el protagonitzat per la britànica Des'ree a Life. El tema va ser número u el 1998 a molts països europeus i en les imatges promocionals la vèiem enmig d'un paisatge virginal, somrient tota l'estona i envoltada de centenars de papallones. Fa deu anys que Des'ree no edita cap disc nou, tot i que ha anat col·laborant en festivals benèfics i enregistrant duets amb Steve Winwood, Babyface, Terence Trent D'Arby... Durant aquest temps, la seva principal ocupació ha estat estudiar medicina natural, fer cursets de ceràmica i participar activament amb l'organització Peta, contra el maltractament dels animals.

La californiana Contemporary A Cappella Society ha reconegut la qualitat del sextet vocal Ocumé amb el premi al millor disc de l'any 2012 pel seu tercer àlbum, titulat V.O., i a la millor cançó per La llave de mi corazón, totes en la categoria Folk World Music.
Amelie - "No vull perdre'm res de tu"
Aerosmith "I don't want to miss a thing"

El cas d'Aerosmith és una bona mostra de com l'èxit recorre de vegades camins insospitats. Aquesta banda formada el 1970 a Boston per Steven Tyler i Joe Perry va trigar divuit anys a tenir un número 1 en llistes europees i, quan va arribar, els va venir donat gràcies a la pel·lícula on apareixia d'actriu la filla del cantant, Liv Tyler. El film "Armageddon" va rellançar la carrera de la banda de hard rock amb la balada "I don't want to miss a thing", escrita per Diane Warren, tota una experta en bandes sonores de pel·lícules, ja que acumula mig centenar de composicions.

El jove quintet barceloní Amelie van obtenir el premi Enderrock al grup revelació de l'any per votació popular i el Premi al Disc Català de l'Any de Ràdio 4 pel seu debut amb "Somiant desperts".
Joan Colomo - "Sólo se vive una vez"
Azucar Moreno

Han provat mai de posar en pràctica la teràpia miraculosa que pregonaven la Toñi i l'Encarna cap al 1996? Doncs continua sent tan recomanable ara com llavors. El remei bàsic del xarop constatava que "Sólo se vive una vez" i que, per tant, val la pena deixar-se anar una estona per treure's de sobre la repressió i els problemes que ens volen endossar constantment. Aquella batedora de ritmes caribenys agermanats amb la rumba pop de les Azúcar Moreno va aconseguir que "Esclava de tu piel", l'àlbum que l'embolcallava, despatxés prop de mig milió de còpies. Com deia el prospecte: "¡Qué caramba!"

De Joan Colomo se n'espera sempre l'imprevist. Aquesta acostuma a ser la targeta de presentació artística d'un autor pop empàtic i agut. Provinent de la banda hardcore Unfinished Sympathy, Colomo apuntala aquí la seva fama amb una més que singular aportació al disc de La Marató. Què caram!
Always Drinking Marching Band - "Sintonia de La Marató"
L'Always Drinking Marching Band és un col·lectiu de músics, clowns i artistes multidisciplinaris nascut a Gràcia el 1997 i que es dedica a la fanfàrria de carrer. Els responsables de l'execució de la sintonia de La Marató han adaptat la partitura original de Josep Maria Bardagí, que en edicions anteriors del disc de La Marató ha estat interpretada per Marc Parrot, Toni i Xasqui Ten, Llibert Fortuny, Jofre Bardagí i l'Ensemble del Taller de Músics.

La Marató 2012 s'omplirà de música gràcies al disc que cada any l'acompanya i que hi aporta la seva banda sonora.

La proposta musical és la mateixa de cada edició: versionar en català cançons d'estils i gèneres diferents, com diferents són els estils dels intèrprets. Cançons que parlen i dibuixen situacions a l'entorn de la solidaritat, el dolor, el patiment, la incertesa, l'esperança, el gest de donar vida, l'altruisme, l'amistat, la generositat, el suport, el fet de compartir. Un total de 21 artistes, tant novells com consagrats, interpreten des de la seva personalitat cançons en clau de gèneres molt diferents. Aquest any, 15 de les 18 cançons s'han adaptat al català per primera vegada.

La recaptació que s'obtingui en aquesta edició es destinarà al marcador de La Marató del 16 de desembre amb l'objectiu de finançar projectes de recerca científica per aconseguir que el càncer deixi de ser mortal i es converteixi en una malaltia curable o crònica.

La vuitena edició discogràfica es va posar a la venda, únicament, el diumenge 2 de desembre al preu de 10 euros amb tots els diaris d'àmbit català que tenen edició dominical, un total d'onze: els generalistes "La Vanguardia", "El Periódico de Catalunya", "El Punt Avui", "Diari de Tarragona", "Segre", "Diari de Girona", "Regió 7" i "Ara", i els esportius "Sport", "Mundo Deportivo" i "El 9 Esportiu".

VÍDEOS RELACIONATS