Aprendre a tocar un instrument pot ajudar en la recuperació d'un ictus

Els beneficis de l'entrenament musical en persones que han tingut un ictus són objecte d'un estudi que han posat en marxa l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l'Hospital del Mar, la Universitat de Hèlsinki i l'Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA-CSIC). Consisteix a ensenyar als participants, amb seqüeles a la mobilitat del braç i la mà, a tocar diferents instruments mitjançant l'ús d'una aplicació per a tauletes intel·ligents. La iniciativa està finançada per La Marató de TV3.

El mateix grup d'investigadors va fer un assaig clínic previ i els resultats es van publicar el 2018 a la revista Annals of Physical and Rehabilitation Medicine. En aquell estudi es va comparar la teràpia amb suport musical amb la teràpia convencional que es fa habitualment. I es va observar que la millora de mobilitat en les persones que van rebre el tractament de teràpia musical no va ser superior a la que tenen després del tractament convencional.

Però sí que es va constatar una millora en la qualitat de vida. I, a més, les persones més motivades en l'entrenament musical també tenien millores més importants en l'aspecte motor. Ara es fa un nou pas un cop han acabat el tractament de recuperació a l'hospital, com explica Jennifer Grau, investigadora de l'IDIBELL:

"Es tracta de portar-ho a casa del pacient, per oferir-li una teràpia que l'estimuli i l'ajudi a mantenir i millorar la mobilitat del braç durant la fase crònica de la seva malaltia."

Hi participaran persones a la fase crònica de la patologia. Treballaran amb diferents instruments de percussió i una tauleta electrònica a casa. Un cop per setmana, practicaran música amb un professor en petits grups d'unes tres persones, monitoritzats per un terapeuta. En aquests grups, els participants tocaran peces de música que hagin escollit i les aniran practicant a casa després. Per això compten amb el suport de l'Associació Superar l'Ictus-Barcelona.

L'aplicació ha estat desenvolupada per un equip de l'IIIA-CSIC liderat per Josep Lluís Arcos. Està dirigida a motivar les persones afectades per millorar i progressar en els seus exercicis musicals, valorant la seva execució amb estratègies de gaming i reforçament progressiu i creant un entorn que facilita que el pacient utilitzi constantment la mà afectada en la realització d'aquests exercicis.

D'aquesta manera es pretén que aquestes persones mantinguin tot al moviment que han recuperat durant la rehabilitació. Està demostrat que durant aquesta fase es produeix un retrocés per la falta d'estímuls i la disminució de suport social. Per això, la teràpia en grup també permet integrar-se a la comunitat i fomentat el lligam amb altres afectats i professionals.

Precisament s'ha observat que quan els pacients acaben el programa de rehabilitació, tenen un deteriorament funcional, deixen de fer els exercicis instruïts i perden motivació, cosa que fa créixer la dependència dels seus cuidadors, apunta la doctora Esther Duarte, cap del Servei de Medicina Física i Rehabilitació de l'Hospital del Mar, d'on procedeixen els participants:

"Tot i que la rehabilitació acabi, cal evitar el desús i que les persones puguin seguir treballant a casa amb intervencions més motivadores, divertides i enfocades a la personalitat i als interessos de cada persona."

En el nou estudi hi participaran 60 persones, que podran treballar de manera personalitzada, com assenyala el doctor Arcos:

"L'aplicació permetrà personalitzar els tipus d'exercicis i activitats a fer per les persones afectades no només pel que fa a la dificultat, sinó també basant-se en les preferències musicals de cadascú. D'aquesta manera, també serem capaços de detectar i afrontar dificultats de forma personalitzada."

Antoni Rodríguez-Fornells, cap del grup de recerca en cognició i plasticitat cerebral de l'IDIBELL, assenyala que es tracta d'una fase inicial i que cal validar les hipòtesis. Però confia que combinant elements d'aprenentatge personal i suport de grup, les persones afectades es mantindran motivades i es podran assolir millores més notables en la recuperació del moviment i la qualitat de vida dels que han tingut un ictus.