Orgull LGTBIQ 2022
Setmana de l'orgull LGTBIQ+

L'orgull és normal: la diversitat sexual a través de l'arxiu de TV3

Com han tractat les ficcions de TV3 les maneres diverses d'estimar? Coincidint amb la setmana de l'orgull LGTBIQ+, ho recordem i estrenem també una col·lecció de programes que han ajudat a normalitzar la diversitat sexual i afectiva

Maneres d'estimar, maneres de viure el sexe, maneres de saber-te i voler-te a tu mateix. Al final, es tracta d'això: de la llibertat d'escollir i sentir orgull per com ho fas. És per aquesta raó que se celebra la setmana de l'orgull LGTBIQ+. No se'ns ha d'oblidar ni on som ni quin ha estat el camí que ens ha fet arribar fins aquí. Aquesta és la fórmula per no retrocedir i continuar pensant en un futur cada vegada més obert. 

Si fem la vista enrere, posem-ne per cas a través de l'arxiu de TV3 a la carta, podem trobar diversos programes que han posat en relleu la diversitat. Aquest és el motiu de la col·lecció que estrenem sota el títol "Orgull i maneres d'estimar", una sèrie de programes que no tan sols fan un retrat de les diferents opcions, sinó que també mostren les dificultats trobades abans de la seva normalització. 

I és que la normalització, entesa com el procés pel qual una determinada cosa es considerada normal, no sempre ha estat marcada pel sentit comú. El temps i les reivindicacions, de nou, han hagut de matisar i construir una societat més oberta.  

Trobo en un calaix virtual un programa que va emetre TV3, entre el 1993 i el 1994, sota el nom de "Lluna de mel". Es tractava d'un concurs on dues parelles havien de competir per tal d'endur-se un premi. Una de les proves consistia a endevinar quina era l'opinió generalitzada sobre un tema, se suposa, de poca unanimitat social. 

 

Pèls de punta amb l'escena. Sense cap intenció de personalitzar judicis de valor sobre unes opinions expressades fa més de 30 anys (per això, els testimonis amb la cara pixelada en el vídeo), els sentiments de sorpresa i horror t'atrapen quan veus que no fa tantíssim temps era "normal" que algú reconegués que perdria els papers si la seva parella li confessés que era bisexual. OMG!  

 

La normalitat a través de les sèries de TV3 

La tele, al cap i a la fi, reflecteix la realitat, fins i tot quan se la inventa. En el cas de TV3, la voluntat inequívoca de mostrar la diversitat a través de les ficcions també provoca un sentiment d'orgull. És un camí que va començar fa més de tres dècades i que ha deixat escenes i personatges memorables.

 

A "Poble nou" (1994), la relació entre el Xavier (Jordi Boixaderas) i l'Eugeni (Pep Torrents) va trencar els primers tabús. Allà va tenir lloc el primer petó entre dos homes que es va emetre en una sèrie de TV3. Dos anys més tard, a "Nissaga de poder" (1996), la història d'amor entre la Mariona Montsolís (Núria Prims) i la Inés (Alícia González Laá) es va convertir en tot un clàssic, malgrat les oposicions que van trobar per tirar endavant la seva relació.  

Les relacions homosexuals, entre homes o dones, són part de la normalitat de la graella. Entre adults, però també a altres franges d'edat. En el cas dels joves, dos dels grans exponents són "Merlí" (2015) i "Les de l'hoquei" (2020). A la primera, el Bruno (David Solans) i el Pol Rubio (Carlos Cuevas), grans amics, van arrossegar durant temps una tensió sexual no resolta i, finalment, l'homosexualitat del primer va acabar confluint amb la bisexualitat del segon... en una de les escenes més emblemàtiques de la sèrie

A "Les de l'hoquei" (2020), la Flor (Asia Ortega) i la Lorena (Mireia Oriol), companyes d'equip al Minerva, van convertir-se en tot un fenomen dins i fora de les pistes. Fins i tot van tenir una paraula que definia la seva relació: Florena

Anteriorment, a "El cor de la ciutat" (2007), l'Enric (Jordi Parés), que semblava no acceptar la seva pròpia sexualitat, es va sorprendre per l'atracció que va sentir pel Max (Bernat Quintana). La trama va posar de manifest les dificultats que troben alguns adolescents per mostrar-se tal com són davant les seves pròpies famílies. 

La realitat al servei de les trames... i la felicitat dels guionistes per tal que així sigui. A "Ventdelplà" (2008), el Xavi (Dafnis Balduz) i l'Esteve (Ivan Benet), amb la formalització de la seva relació, van donar visibilitat als matrimonis homosexuals, legalitzats a Espanya el 2005 i cada vegada més freqüents. Al "Com si fos ahir" (2019), la Joana (Marta Angelat) i la Paz (Anna Güell) van demostrar que l'amor i l'atracció no té a veure amb l'edat. La seva relació, tot i que inesperada, va destil·lar naturalitat des del primer moment, i això és el que la va fer més especial. 

Res a veure amb la inicial passió disparada de la Paula (Laia Costa) i la Sofia (Nausicaa Bonnín) a "Cites" (2015). Malgrat les constants incerteses de la Paula, que semblava no tenir-ho clar, la veritat es va acabar imposant: "Vaig quedar amb una tia i ara no me la puc treure del cap". Era la Sofia, i la seva relació va ser una veritable muntanya russa dins de la sèrie

 

I per clímax narratiu, el que va provocar la Quima (Manuel Barceló) amb la seva arribada a l'Institut Àngel Guimerà. A "Merlí" (2016), el personatge de la Quima va ser tota una revolució. La professora explicava que era una dona i volia que la tractessin com a tal: una evidència que xocava amb la direcció de l'escola, però que, malgrat totes les barreres retrògrades, com sempre, va acabar imposant-se. 

 

10 programes per normalitzar la diversitat 

La col·lecció "Orgull i maneres d'estimar" inclou diversos programes que mostren les realitats diverses de la nostra societat. Més reivindicatives o menys. A vegades a través de testimonis directes, altres a través del món de la creació. Didàctics, captivadors o amb sentit de l'humor. Aquesta és la normalitat. 

1. "El cos en construcció" ("Anticossos", 2022) 

El programa relata el procés de decisió de l'influencer transgènere Enzo Fontcuberta per realitzar la seva transformació de gènere i els diferents suports i dubtes que li van anar sorgint durant el seu viatge. La seva infància sota una cultura binària i com va anar trobant les respostes per aconseguir la seva pròpia identitat.  

2. "La generació silenciosa" ("Sense ficció", 2021) 

Homenatge a les persones LGTBI més grans de 60 anys de Barcelona a través d'esdeveniments que han marcat la seva vida, com són l'educació religiosa, la repressió franquista, la democràcia, la pandèmia de la sida o el matrimoni homosexual. 

3. "I d'identitat sexual" ("El punt D", 2021) 

Què passa si has nascut amb penis i en realitat ets una dona? O al revés? O si no vols ser ni home ni dona? O vols ser les dues coses a la vegada? El programa, a través de testimonis de persones intersexuals, cis, transgènere o no binàries, aborda conceptes que sovint es confonen, com sexe biològic, identitat de gènere o orientació sexual. Capítol narrat per Miki Núñez

4. "Noves sexualitats" ("L'altra cara", 2021) 

De la mà de la Melo Moreno, famosa youtuber i referent LGTBI a les xarxes socials, el programa analitza, juntament amb altres joves, què signifiquen la identitat de gènere i les noves sexualitats, i el paper, actual i futur, del col·lectiu LGTBIQ+. 

5. "LGTBI+: No estem tan bé" ("Quan arribin els marcians", 2020) 

Un reportatge que mostra, a través de diverses creacions en el món cultural que van de la literatura a l'assaig passant per les sèries de televisió, històries que no permeten caure en un optimisme desmesurat. Un treball que evidencia que encara cal donar passos importants contra la discriminació dels col·lectius. 

6. "Castellers LGTBI" ("Obrint plaça", 2019) 

El món casteller és un reflex de la societat. Per tant, a vegades també hi ha actituds i comentaris que poden ser ofensius per a castellers i castelleres. El programa, a través de diversos testimonis, posa èmfasi en la necessitat de donar visibilitat al col·lectiu LBTBI dins de les colles. 

7. "LGTBI" ("Tabús", 2020) 

David Verdaguer conviu amb 5 persones del col·lectiu LGTBI. Junts, intenten trencar tots els tòpics que envolten les persones lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals i lluiten per desfer-se de totes les etiquetes que els acompanyen. 

8. "Església i homosexualitat" ("Signes del temps", 2018) 

Entrevista sense prejudicis a càrrec del periodista Francesc Rosaura al consiliari de l'Associació Cristiana de Gais i Lesbianes de Catalunya (ACGIL), Jordi Valls. 

9. "Ser transsexual, com es viu?" ("La gent normal", 2016) 

El programa, conduït per Agnès Marquès, conversa amb diversos testimonis que expliquen la seva experiència envers la transsexualitat, ja sigui en primera persona o com a mare d'un nen que sempre s'ha sentit noi tot i haver nascut en el cos d'una nena. 

 

10. "Ballar i reivindicar" ("Ballar", 2017) 

El programa gira al voltant d'un repte que es posa el coreògraf Pere Faura: fer ballar una coreografia a un col·lectiu que no acostuma a ballar. En aquesta ocasió, els protagonistes són un grup de persones trans que reivindiquen cada dia la diversitat de gènere. Un deliciós exercici creatiu que acaba convertint-se en un crit a la llibertat. 

ARXIVAT A:
LGTBIQ+
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut