Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Els consells emocionals de "L'ofici de viure"

Obrir el cor per superar els moments difícils

"De vegades hem d'estar malament per poder estar bé", diu la psicòloga Sònia Cervantes. Però sovint intentem no afrontar els moments difícils per no patir. Per què molta gent no expressa la tristesa? Per què es valora tan bé quan algú està passant un moment difícil i no se li nota?

Anna Garcia Lozano

Obrir el cor, segons el diccionari, vol dir manifestar els secrets o les intimitats a algú. Però a "L'Ofici de viure" parlem d'obrir el cor des del punt de vista psicològic i espiritual. Ens hem preguntat com podem expressar emocions com la ràbia o la tristesa i per evitar futurs bloquejos. I també ens hem preguntat com podem cultivar l'altruisme i la compassió.

Recollim les reflexions i els consells de la psicòloga i terapeuta sexual i de parella, Sònia Cervantes, del periodista Enric Tintoré i de la professora de ioga Xuan Lan.

 

Sònia Cervantes: "Les coses que no es tanquen s'enquisten"

Sònia Cervantes és psicòloga i terapeuta sexual i de parella. Com a educadora en Intel·ligència Emocional ha ajudat moltes persones a superar bloquejos emocionals i psicològics.

Sònia Cervantes, psicòloga

"Les coses que no es tanquen, s'enquisten i, quan estem enquistats emocionalment, no podem avançar a la vida. Per tant, tota emoció necessita, en cas que l'hagis reprimit, tornar enrere en el sentit de legitimar-te en aquell moment, ‘en aquell moment vaig patir, en aquell moment no li vaig donar l'espai que necessitava, he de recuperar allò, ho he de treballar per poder continuar endavant'. De vegades hem d'estar malament per poder estar bé i ho fem al revés. Intentem estar bé per no estar malament i aquest és l'error."

"De vegades, quan expressem si som destructius, hem de vigilar allò que trenquem (...). Si haguéssim expressat l'emoció en el moment que tocava, potser no haguéssim hagut de fer una trencadissa".

"En l'àmbit educatiu, que és on vas aprenent, a part de coneixements i valors, recordes allò de ‘no ploris', ‘no riguis', ‘no saltis', ‘no cridis'… Tot eren missatges de no expressis allò que sents. Fins i tot en moments on has d'estar trist el que es valora és quan tu no expresses cap emoció."

"Se t'ha mort un fill, se t'ha mort un pare, un germà i diuen ‘ostres que bé que ho estàs portant, que forta que se't veu, quina dignitat', he arribat a escoltar. (...) Si et passa una cosa bona i no somrius i no estàs content, aleshores et diuen ‘home, com és que estàs així amb el que t'ha passat'. Doncs per què no fem el mateix quan estem malament. Crec que és tant per una qüestió educativa de profilaxi, però per qüestió protectora, protectora en el sentit que no vull patir; per tant, no et vull veure patir a tu."

"Hi ha molta gent que ho passa malament perquè no li deixen estar malament o perquè considera que no hauria d'estar malament. Aleshores afegim un altra cosa més, una altra pedra a la motxilla. Tristesa i culpa. Culpabilitat per estar malament quan hi tens tot el dret; jo crec que hauríem de reivindicar el tinc dret a estar malament."

"Portem ja anys vivint una mena de ‘pandèmia diguem-ne paral·lela' a la que hem viscut, que és amb l'actitud positiva ho aconseguiràs tot, "the sky is the limit", només cal que pensis una cosa perquè es faci realitat… I no, hi ha molta gent que ha volgut certes coses i no li han passat, hi ha molta gent que no ha desitjat haver d'enterrar moltes persones i sí que ho han fet. Per tant, anem amb compte amb això. Donem-li a la tristesa i a l'estar malament, l'espai que li toca, però amb aquella idea de vull sortir-me'n d'aquí, però ara estic aquí."

"Tu pots tenir un got d'aigua nítida, cristal·lina, perfecte i et cauen tres o quatre gotetes de tinta negra, que això seria la tristesa perquè en el fons, en el fons, els estats emocionals són passatgers. Això és bo també. Què passa? Que li dones molt pes a aquella gota i no li dones molt de pes a la resta que hi ha."

"De la mateixa manera que hem dit durant molt de temps que la tristesa s'ha d'expressar, també és cert que no ho ha de tenyir tot".

Sònia Cervantes, psicòloga


Enric Tintoré: "El món viu d'esquenes a l'espiritualitat"

El periodista Enric Tintoré ha estat un dels principals referents catalans del periodisme econòmic. Ha dirigit les seccions d'economia dels principals diaris fets a Barcelona i, paral·lelament, ha aprofundit en la dimensió espiritual de la vida.

Enric Tintoré, periodista

"L'espiritualitat no s'ha de deslligar de la vida diària, l'espiritualitat forma part de la vida diària."

"Durant tota la meva vida vaig fer del treball el meu Déu, per mi el més important era treballar, treballar, treballar i fer-ho de la millor manera possible. Però, clar, un dia vaig tenir un ensurt i vaig dir ‘el treball no és la solució definitiva, jo busco la solució definitiva, jo busco aquesta cosa més que hi ha més enllà de la cosa diària'."

"El món viu d'esquena a l'espiritualitat. Estem immersos en un profund materialisme i afortunadament es comencen a obrir algunes escletxes. La gent pensa que som cos i ment, però no, som cos, ment i esperit. Agafa un cos mort i infla'l d'aliments i de menjar. No li donaràs la vida i la gent, en canvi, pensa que viu perquè menja. La gent també pensa que viu perquè respira. Infla un cos mort d'aire, no li donaràs la vida. Hi ha una cosa més enllà del cos i de la ment que ens dona la vida, i això és l'esperit. Els cristians li diuen ànima, però tots els filòsofs i sants i místics han parlat de què hi ha un esperit, que som cos, ment i esperit."

"Un acte d'amor incondicional és fer alguna cosa pels altres sense esperar res a canvi. Sense esperar reconeixement, sense esperar que et donin les gràcies, sense esperar res, només donar pel fet de donar."

"Si surts amb cara de mal humor, insultant la gent, ja veuràs com et responen. Si somrius, agrairan molt el somriure. Hem de somriure, hem de donar el millor de nosaltres mateixos al món perquè el món ens dona moltes coses positives, llavors hem d'estimar el món, hem d'estimar els altres, hem d'estimar a tothom. Això és obrir el cor per a mi."

Enric Tintoré, periodista

 

Xuan Lan: "Hem de donar per rebre"

De l'obertura a través del moviment físic i d'altruisme en parlem amb la professora de ioga Xuan Lan, d'origen vietnamita, i que va créixer a París. Durant el confinament, es va proposar que les persones tinguessin pau mental i va oferir classes diàries a tothom a través del seu canal de Youtube. "Hem de donar per rebre, aquesta és una part del meu funcionament", diu. Ara és una de les professores de ioga més populars de Catalunya. El ioga contempla l'obertura del txacra del cor.

Xuan Lan, professora de ioga

"El ioga ens permet observar-nos, tant en les postures com en la nostra actitud. Prenem distància amb el que fem en el dia a dia, aprenem a estar en el moment present, estar més conscients i atents a les nostres paraules, accions, pensaments. Tot això fa que ens obrim més als altres".

"Hi ha molts estudis que ensenyen que la postura corporal té un efecte directe sobre l'estat d'ànim i les emocions. Les persones que estan encongides, que sempre miren al terra, el seu estat d'ànim està cap a baix i no s'obren a la gent. En canvi, les persones que s'obren, que respiren millor, que miren cap al cel, tenen un altre nivell de perspectiva i s'obren als altres i tenen més ganes d'interactuar".


Xuan Lan, professora de ioga

 

 

Epíleg: els cors tancats i trencats, es poden reobrir?

"A vegades tanquem el cor, que vol dir que tanquem la nostra possibilitat de tornar a estimar la vida, les circumstàncies, no només vol dir enamorar-se, sinó estimar la vida, per por a tornar a patir perquè en el passat vam obrir el cor, vam confiar, vam estimar i després la vida no ens va donar el que nosaltres pensàvem que ens havien de donar".

Joana Frigolé, psicòloga i coach

 

"Tota història també és la història d'un amor que ha rebut ferides. Hem d'escollir si posem més atenció a les ferides o posem més atenció al que l'amor ens ha donat o el que nosaltres som capaços de donar mantenint una certa obertura del cor."

Joan Garriga, psicòleg

La tècnica Kintsukuroi explica que fa molt temps es va trencar un gerro d'un noble i el van portar a reparar. Quan l'hi van tornar es va quedar sobtat perquè es veien totes les esquerdes. Les havien repassat amb or i va dir ‘com és que no heu lacat per sobre que no es noti res?', I la resposta va ser ‘no". Què diu això? Està dient que és molt fràgil i molt fort, que ha patit una adversitat però que és prou fort per haver superat aquesta adversitat."

Tomàs Navarro, psicòleg

 

 

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut