Hi ha algun truc per llimar els conflictes de la convivència?

La pandèmia ens ha obligat a aprendre a conviure més i millor. Amb la parella, amb la família, amb els fills i filles Es pot aprendre a conviure millor? Com podem tenir el nostre espai físic i, també, mental? "L'ofici de viure" ha buscat respostes amb la psicòloga Sílvia Congost, el mestre i guia espiritual Daniel Gabarró, i el psicòleg esportiu Pep Marí. Sílvia Congost: "Les discussions són importants i molt necessàries dins la relació de parella" La psicòloga Sílvia Congost s'ha convertit en un referent de l'autoestima i de les relacions. Explica que després del primer confinament va pujar el nombre de divorcis i també van augmentar les consultes a psicòlegs derivades de relacions de parella. Si les relacions ja no funcionen massa bé, la situació posa encara més de manifest les diferències que hi ha entre els membres de la parella i el teletreball ho pot complicar tot encara més. "Deixar de parlar a la teva parella o amb una altra persona amb qui convius per mi és maltractament psicològic però amb majúscules" "Quan anem a treballar fora de casa és un moment que és per a nosaltres, passen coses noves, trobem altra gent, i això és positiu. Sobretot és positiu i és positiu per a tothom. Però quan tens una relació que no acaba de funcionar, encara ho necessites més això." "Quan treballem des de casa és important tenir en compte una sèrie d'aspectes: tenir clar de quina hora a quina hora ens posem a treballar, respectar l'espai on treballarem perquè necessitarem silenci. Que t'aixequis aviat, igual que si aniries a treballar, que et vesteixis com si anessis a sortir al carrer perquè si sortim a fora ja tenim com més incorporades aquestes accions." "Per organitzar les tasques domèstiques, si ho féssim semblant a com ho fan les empreses ens funcionaria molt millor, per evitar retrets (...) Les persones que senten que tot recau a sobre seu tenen el problema que tard o d'hora acaben caient." "Les discussions són molt importants i necessàries en una relació de parella. El que passa és que associem la discussió a crits, a faltar-nos el respecte, a tirar coses per terra No, això ja és una cosa diferent." "'T'ho he dit setanta mil vegades i segueixes igual'. Aquests comentaris resten. És millor dir vull que sàpigues que em sento malament quan intento expressar-me i passa això'. Només pel fet de dir jo em sento així quan passa aquesta situació, quan es dona això', ja fa que no et sentis igual d'atacat que si jo començo dient és que sempre fas el mateix, és que sempre...'". "Deixar de parlar a la teva parella o amb una altra persona amb qui convius per mi és maltractament psicològic però amb majúscules". "En una de les meves primeres relacions em vaig adonar que patia dependència emocional tot i que ell, la meva parella en aquell moment, era una gran persona, no és que em tractés malament, però miràvem cap a direccions diferents. Quan tu deixes de ser tu per adaptar-te a l'altra persona... (...) Un dia te n'adones que no saps qui ets o que no ets feliç i no saps per què. Vius lluitant, en una lluita constant per aconseguir que aquella relació funcioni tot i que no funciona ni funcionarà mai perquè mireu cap a direccions oposades." "Les persones que viuen situacions que els fan sentir malament ho han d'explicar a algú. Encara que sigui tu trobes normal que la meva parella em digui això? A tu et passa aquestes situacions que jo estic vivint? Tu com ho veus això?' Quan ho expliquem a algú de fora, normalment si és algú de confiança i mínimament centrat, aquesta persona veurem que reacciona i que s'escandalitza i inclús nosaltres mateixos quan ho expliquem a algú és probable que ens sentim avergonyits. Llavors això ens ajuda a agafar perspectiva, a veure-ho des d'una certa distància i a prendre consciència que allò no és normal." Sílvia Congost, psicòloga Daniel Gabarró: "Estimar requereix un esforç" En Daniel Gabarró és mestre i també es presenta com a xerpa o guia espiritual que ajuda les persones en el seu camí d'autoconeixement. No té pèls a la llengua, i diu que no cal que tothom de la família ens caigui bé. "A un 20% o un 30% dels pares i les mares els seus fills no els hi cau bé" "Hi ha la hipòtesi que la convivència és fàcil, que ve de sèrie, és a dir, que estimar és fàcil. No és veritat. Estimar requereix un esforç." "La parella t'ha de caure bé i els amics t'han de caure bé. Perquè amb ells comparteixes felicitat i, clar, si no et cau bé, doncs és una bírria de relació. Amb els fills tu no has tingut fills perquè ells et caiguin bé, tu no has tingut fills per compartir felicitat encara que molta gent ho pugui pensar, tu has tingut fills perquè aquesta persona que acabes de néixer li donis el suport que necessita perquè arribi a ser." "Hi ha una cosa que molta gent no diu mai i jo crec que s'ha de dir. A un 20% o un 30% dels pares i les mares els seus fills no els hi cau bé, no els hi cauen bé, i no ho poden dir." "A una alga l'has de posar dins l'aigua i a un cactus no. Hi ha fills algues i fills cactus, el que tu necessitis, el que tu vulguis no té cap importància. El teu fill per estimar-lo, li has de donar el que necessita. I molts és molta aigua, altres és molt poqueta. El que tu vulguis com a pare no importa, i això és amor." "És inevitable que en les relacions arribem a frustracions, a problemes, si no som capaços de treballar-ho, ens quedaran marcades. Saps què passa que, esperem en les relacions, que jo sigui una mare perfecta, un pare perfecte, no existeixen." "És important fer-nos petons a nosaltres mateixos. Perquè és reconèixer una cosa que és òbvia: no l'encertaràs sempre, així que quan no l'encertis, perdona't. No et culpis, perquè culpar-me no serveix de res." "Els traumes grossos els tens amb la iaia, amb el papa, amb la mama, amb la germana, amb les persones que més has estimat i més has conviscut. Perquè la convivència és difícil, perquè estimar no és fàcil, perquè se n'ha d'aprendre a estimar." "Te n'adones cada persona té unes coses boniques. Llavors quines coses úniques tens tu amb les que puc gaudir." "La parella és per compartir la felicitat. No sé si la portem de fàbrica la felicitat, perquè hi ha gent que no la porta i mentre no la porti de fàbrica val més que no es casi amb ningú perquè aquell que és infeliç compartirà infelicitat i per conviure tu has d'estar feliç. Si jo no tinc felicitat, no la podré compartir amb tu." Daniel Gabarró, mestre i guia espiritual Pep Marí: "Hi ha persones que són capaces de regular l'estat d'ànim de tota la família" Pep Marí, expsicòleg esportiu del CAR de Sant Cugat, compara un equip amb una família. Què en podem aprendre les famílies dels equips esportius? "El líder fa sentir superherois les persones que lidera" "En un equip, en un equip bo, els líders els marca l'entrenador, el qui mana. En un equip molt bo, un gran equip, hi ha certs lideratges que surten d'una forma natural i espontània. Són clars." "Superherois als còmics, el líder no és un superheroi. El líder fa sentir superherois les persones que lidera. Això és una altra cosa." "Hi ha membres de l'equip, hi ha persones dins de la família que són capaces de regular l'estat d'ànim, no d'ell, de tota la família. Si jo entro de bon rollo, tothom de bon rollo, i si entro de mal rollo, tothom negatiu'. Pot ser una àvia i una filla. Poden ser aquestes dues persones, no tenen per què ser els pares, necessàriament." "Si hi ha una persona que empelta el seu bon estat d'ànim dins de l'equip l'has d'aprofitar com a líder. Normalment, en els equips esportius la persona que té aquesta facultat per influir sobre l'estat d'ànim de tot l'equip, normalment la resta de companys li estan dient sigues el capità, sigues el capità'." "Com generar disciplina en una família? A través de la cohesió, com millor ens portem entre nosaltres, més ho farem per l'equip, més ho farem pel grup. Hi ha d'haver-hi límits, hem de trobar l'equilibri entre la disciplina que genera el portar-nos bé, la cohesió, i el mal rotllo que genera marcar límits, educar necessàriament és marcar límits. Quan val tot, perdem la identitat i perdem el funcionament." "La manera de celebrar els gols és possiblement un dels termòmetres més bons per avaluar el grau de cohesió d'un equip esportiu. Si la celebració del gol és individual, si només celebra el gol el que l'ha marcat i, a més, ho fa d'una manera reproduint un ritual que s'ha preparat per lluir l'ego allà fent una tonteria, normalment sol ser una tonteria, mala salut psicològica, l'equip no està cohesionat, els individus predominen per sobre del col·lectiu. En canvi, si la forma de celebrar el gol és amb abraçades, és una forma que inclou tot l'equip, tot l'equip es reuneix, s'abraça, es toca d'una forma natural i espontània, sense un clixé, sense res entrenat prèviament, hi ha salut psicològica. Això ho podríem passar a les famílies. La família celebra cada èxit de cada membre de la família? Celebrar el gol seria celebrar un èxit de cada membre de la família." "Si tu vas per lliure, d'egoista només pots celebrar els teus èxits, no n'hi ha gaires. En canvi, si tu treballes en equip pots celebrar els èxits de tots els membres de la família perquè te'ls sents teus, una família que celebra els èxits amb abraçades, de la manera que pugui, celebra, amb un ritual familiar, amb el que sigui, celebra els èxits de qualsevol membre de la família, és una família cohesionada." Pep Marí, psicòleg esportiu I l'harmonia familiar? Els consells de Joelle Cervera: "Poder fer àpats junts perquè menjar ens unifica i també fer-ho d'alguna manera desconnectats de tot tipus d'aparell" "Per poder viure en família i tenir eines jo proposo tres aspectes: en primer lloc, poder fer àpats junts perquè menjar ens unifica i també fer-ho d'alguna manera desconnectats de tot tipus d'aparell. En segon lloc, poder tenir un ritual familiar que pot passar pel joc, que pot passar per l'esport, que pot passar per un aspecte en què es moguin emocions. I per últim, també crec que és molt important respectar els temps i els espais de cadascú." Joëlle Cervera, psicòloga

Hi ha algun truc per llimar els conflictes de la convivència?

Existeix l'ofici de la convivència? Existeixen trucs per aprendre a conviure millor? Sempre hi ha consells que milloren la vida en comú. Els hem sentit a "L'ofici de viure"