Com seràs més feliç, fent cas al cor o al cervell?

Per esbrinar si el cor és intel·ligent o si qui mana és el cervell, a "L'ofici de viure", Gaspar Hernàndez parla amb tres especialistes en la matèria que ajuden a saber-ho. Amb el cardiòleg Manel Ballester descobrim la coherència cardíaca, la coherència de grup i les emocions que el cor no tolera bé. Amb la metgessa i especialista en neurociències, Rosa Casafont analitzem si cal seguir el que ens diu el cor o la raó, i fins a quin punt estan interrelacionats el cor i el cervell. I, finalment, amb Koncha Pinós, cofundadora del Centre d'Estudis Contemplatius, entrem en el terreny de la bondat i de com practicar-la beneficia el cervell, segons les últimes investigacions neurocientífiques. Manel Ballester: "El cor tolera malament la pena, tolera malament la frustració" El doctor Manel Ballester és un dels grans cardiòlegs catalans. Es va formar a l'Hospital de la Vall d'Hebron i a Londres, i és catedràtic de cardiologia. Però, quan parla de la intel·ligència del cor, va més enllà del cos físic, i en les seves argumentacions inclou conceptes de la física quàntica i de la medicina xinesa. "Nosaltres estem embolcallats d'un núvol que abans en dèiem l'àurea, i ara en diuen el biocamp, on hi ha tota la informació de com funciona el cos. Aquesta informació està en un núvol ordenat, coherent. Si es desordena, les instruccions cap al cos físic no són les correctes. O sigui, hi ha una desinformació del que emet el camp magnètic i del que rep el cos físic. Aquesta és la base de molta medicina oriental i et fa entendre per què somatitzem". "El cor bàsicament tolera malament la pena, tolera malament la frustració. La falta d'acceptació, saps? La decepció. Quan et passen aquestes coses, aleshores, aquell camp magnètic s'altera i quan s'altera el camp magnètic, tots els camps magnètics que depenen del cor s'alteren també. Per tant, comença a somatitzar. Pot ser una cosa estrictament del cor, però pot ser una cosa digestiva, urinària o ginecològica. Perquè tots els camps magnètics d'aquests òrgans també depenen del cor". "La salut consisteix, bàsicament, en estar bé amb un mateix. I estar bé amb un mateix vol dir ser coherent. I tenir coherència cardíaca. Si tens coherència cardíaca i estàs en un estat amorós, tu pots emetre amor i rebre amor. Aquest és el truc d'estar bé. Sembla una cosa hippie-happy, però no ho és, és biofísica pura". "Cadascú té el seu camp magnètic, i els camps magnètics dialoguen entre ells, s'intercanvien informació. Qualsevol persona emet, tu emets i la persona que tens al costat també emet, tu reps i la persona rep. Els petits, de seguida, per la vibració sol de la informació (el sisè sentit que diuen), de seguida saben a quina persona apropar-se o de quina persona allunyar-se. "El cor té 40.000 neurones i sabem que és el nostre tercer cervell. En tenim tres: el cervell clàssic, el nostre cap; tenim la panxa i tenim el cor. Hi ha estudis científics que diuen que el cor ens avisa de les coses que ens fan bé o no ens fan bé". Rosa Casafont: "Qualsevol funció mental està empeltada d'emoció" La doctora Rosa Casafont és autora del llibre "Viatge al teu cervell". És també una gran comunicadora i especialista en neurociència. Amb ella mirem d'entendre quina relació hi ha entre el cor i el cervell, qui mana més al nostre cos i com les emocions afecten el nostre cervell. "Respecte de la pregunta qui mana més si el cor o el cap, primer va ser el cor perquè primer, evolutivament, va ser el cos, però després el nostre cervell ha sigut el rector. De tota manera el nostre cervell té unes estructures que són capaces de captar estímuls del nostre entorn i del nostre interior que són inconscients. És difícil, doncs, respondre si mana un o mana l'altre". "El que sí que sabem des de la neurociència és que qualsevol funció mental està empeltada d'emoció. Decidim les qüestions de supervivència només amb l'emoció i totes les altres decisions amb l'emoció i la raó implicades". "El cos dona informació al cervell i el cervell reacciona i dona informació al cos. Jo diria que és tot tan important que deu ser igual el que és primer, si una cosa o l'altra". "Jo subscric la frase "ves allà on et porti el cor" perquè les nostres estructures emocionals cerebrals realment marquen. És cert que nosaltres tenim unes reaccions primàries, però són tan ràpides que, de seguida, ja hi entra la raó a empeltar aquesta emoció. Per tant, quan sentim, hi ha emoció i raó conjuntament". "Si volem fer canvis importants a la vida hem de canviar la forma de moure'ns, la forma de posicionar-nos L'estar ben situats, el respirar tranquil·lament en comptes de respirar ràpid Perquè això també ho entén el cervell. Hi ha un sistema que reacciona, que està implicat amb l'estrès, que ens fa respirar de pressa". "Si nosaltres som conscients que una situació ens és negativa, podem rectificar. I si rectifiquem cada vegada que ens passi, el que fem és automatitzar l'hàbit d'asserenar-nos de forma més fàcil. No vol dir que no ens alterem, perquè això seria impossible. Però nosaltres podrem reconduir aquest estat. Per tant, això és molt intel·ligent". Koncha Pinós: "El nostre cervell és un cor social" Koncha Pinós treballa colze a colze amb Richard Davison, neurocientífic, i una de les 100 personalitats més influents del món, segons la revista "Time". El doctor Davison va acceptar el repte que li va plantejar el dalai-lama: "Per què els científics no estudieu l'afecte que té la bondat sobre la nostra salut". Concha Pinós s'ocupa dels afectes de la pràctica de la bondat sobre el nostre cervell i és una defensora del kindfulness, un pas més al mindfulness i que implica la bondat. "El nostre cervell és un cor social. Això vol dir que el que nosaltres fem és interpel·lar els altres i, amb aquesta interpel·lació els altres incideixen en les nostres emocions, i nosaltres incidim en la dels altres. El nostre cervell es modela contínuament, voluntàriament o involuntàriament, de dia o de nit". "El mindfulness és el fruit d'una derivació neuroevolutiva i científica que presta atenció a l'atenció. I va estar molt bé quan es va fer fa 25 anys. Però ara sabem que prestar només atenció als circuits de l'atenció no és suficient. I el que vam investigar és que havíem de prestar atenció als circuits de la compassió i de l'altruisme. Kindfulness es basa en el fet que el cultiu de la bondat és l'element innat disparador de tots els circuits". "És important cultivar la bondat i tenir un codi comú de canviament de la bondat. Quan nosaltres meditem en les àrees límbiques, que és la meditació de la bondat, observem que s'estimula les endorfines i la serotonina. És a dir, la droga nacional del cervell. Que està produint felicitat i estats emocionals positius". "Ser bondadosos ens fa feliços. Ser bondadós és un predictor absolut de la felicitat. O sigui que tu siguis intel·ligent no vol dir que tu siguis feliç". "Jo convidaria tothom que provi de meditar un minut al dia només tretze dies. Richard Davison va descobrir que només un minut de meditació canviava els circuits primaris del cervell. Perquè això perduri, necessitem 8 setmanes per canviar el patró de relació del cervell primari amb les àrees límbiques. I si volem canviar-ho perquè quedi a totes les àrees, és un any. És a dir, en un minut canvia aquesta àrea. En 8 setmanes canvia l'àrea límbica i en un any canvia l'estructura".

Com seràs més feliç, fent cas al cor o al cervell?

El cor tolera malament la pena, la frustració i la falta d'acceptació. Per això "L'ofici de viure" s'ha preguntat si el cor és intel·ligent i fins a quin punt li hem de fer cas o si, per contra, qui ha de manar és el cervell