L'efecte actitud a la segona temporada de "L'ofici de viure"

Com cultivar l'actitud per viure millor el dia a dia

Molts filòsofs defensen que sempre podem decidir amb quina actitud volem encarar una determinada situació. Però no sempre és fàcil perquè totes les situacions no són iguals. "L'ofici de viure" se centra en l'efecte actitud amb Víctor Küppers, Begoña Odriozola i Àlex Rovira, entre d'altres.
Anna Garcia Lozano
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

"Tu ets com tu vols ser. Vols ser una persona més alegre? Vols ser més optimista? Vols ser més pacient? Doncs posa-t'hi." És una de les frases de Víctor Küppers en el primer capítol de la segona temporada de "L'ofici de viure" a TV3, en què també participen Begoña Odriozola, Pere Bahí, que va perdre la seva dona en la tragèdia de l'avió de Germanwings, i també amb l'emprenedor i conferenciant Àlex Rovira.
 

Victor Küppers: la persona que ha popularitzat el concepte efecte actitud

Víctor Küppers ha popularitzat el concepte efecte actitud en les seves conferències. És llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses, doctor en Humanitats i un dels conferenciants catalans amb més seguidors. Küppers va treballar com a consultor fins que va patir un accident que el va tenir dos mesos a l'hospital i quatre mesos més al llit de casa. Els companys de l'empresa el van anar a veure dues vegades: una primera visita ràpida, de tràmit, i una segona, per saber si podia treballar des de casa. Allò el va fer canviar, repensar la vida i reflexionar. Com aquestes que han sorgit a la conversa de Gaspar Hernàndez a "L'ofici de viure" dedicat a l'efecte actitud.

"A la vida hi ha moltes coses que són importants: els coneixements, l'experiència, els estudis... Però n'hi ha una que és més important que qualsevol: l'actitud."

"L'efecte actitud es pot resumir molt bé: ser bona persona."

"Tu ets com tu vols ser. Vols ser una persona més alegre? Vols ser més optimista? Vols ser més pacient? Doncs posa-t'hi."

"La nostra responsabilitat és aspirar a ser normals. El que és normal és el que té alegria de viure. No és l'habitual. Són conceptes diferents. L'habitual és el desànim, però no és el normal. Hem confós l'habitual amb el normal. Aquest és el problema que tenim en aquesta societat."

"Quan un està tarat i està rodejat de tarats cada dia, no s'adona que ho està."

"La gent som com bombetes que transmetem sensacions. I captem les sensacions dels altres."

"La vida et va segons els que transmets."

"El més important a la vida és que el més important sigui el més important. I sovint la vida és el més superficial, l'intranscendent i el més important queda en segon pla".

"Tots sabem què és el més important: són les persones que estimem. I a vegades no els dediquem el temps que mereixen o no els diem prou que les estimem. Prioritzar costa i moltes vegades t'adones tard de què és el més important."

"La millor manera de fer feliç la gent és dir-li que l'estimes. Dir que estimes algú no és cursi, és humà en un món que s'ha tornat inhumà".

Begona Odriozola: el creixement posttraumàtic

Begoña Odriozola és psicòloga, especialista en Psicología Clínica Experta en Psicotrauma. Treballa al Servei d'Emergències Mèdiques, on un equip d'atenció psicològica està preparat les 24 hores del dia per atendre persones que han patit un tràngol greu. Ella va formar part de l'equip que acompanyava els familiars de l'avió de Germanwings estavellat als Alps. Amb ella, Gaspar Hernández parla de com cultivar l'actitud per afrontar situacions quotidianes i també de si existeixen fórmules per afrontar els casos d'emergència.

"L'actitud són els vidres de les ulleres a través de les quals ens relacionem amb altres persones, veiem el món, interpretem les coses que ens passen i també ens analitzem a nosaltres mateixos."

"Sempre portem unes ulleres de fàbrica, condicionades per la biologia i l'educació, però nosaltres podem escollir quins aspectes de nosaltres mateixos, quins valors i quines actituds i, fins i tot, quins principis volem cultivar."

"Els valors són la guia. Si jo vull cultivar la gratitud i tinc aquest valor, quan em trobi amb dificultats a la vida quotidiana això em servirà per decidir."

"Quan aconseguim una cosa que ens fa il·lusió ens hem d'aturar una estona a pensar quantes persones directament o indirectament han contribuït al fet que jo pugui haver assolit això. Com a mínim cal escriure a cinc persones. Si no ets capaç de trobar cinc persones que han contribuït a aquest assoliment és que alguna cosa està fallant."

"Quan vivim una situació traumàtica en els primers moments no podem escollir l'actitud perquè la persona necessita estabilitzar-se. Però un cop s'ha estabilitzat, un percentatge important de les persones són capaces de trobar-hi coses positives. És el que els psicòlegs en diem creixement posttraumàtic. És quan es reconeixen persones millors i diuen haver après coses en aquest procés."

"El que no s'ha de fer mai quan una persona que acaba de patir una pèrdua és dir-li que hi ha coses positives."

 

Àlex Rovira: davant un tràngol cal deixar passar temps abans d'actuar

I com s'afronta el dolor? Amb quina actitud? Segons l'emprenedor i conferenciant Àlex Rovira, el primer que cal fer és deixar passar un temps.

"Quan hi ha un tràngol greu a la vida, l'emoció que sorgeix és la tristesa i cal deixar un espai al dolor. Jo no soc partidari dels discursos que diuen que aquestes situacions són positives i que et faran créixer. A curt termini, no. I potser a mitjà termini, tampoc. I potser a llarg termini, tampoc. Un ha de sentir el que ha de sentir i deixar un espai perquè les coses se situïn."

"A la persona que pateix se li ha de respectar el dol i el procés. De vegades, voler empènyer és una manera de violentar excessiva."

"Els que estem al voltant d'una persona que ha patit sí que hem de donar la nostra millor disponibilitat lliurement a la persona que pateix."

"Un cop la persona ha fet el seu procés és quan cal parlar de què cal fer per tirar endavant."

 

Pere Bahí: l'actitud ajuda a conviure amb el dol

I com es tira endavant després d'una tragèdia? Pere Bahí no ha superat la pèrdua de la seva dona en l'accident de l'avió de Germanwings que es va estavellar als Alps perquè una pèrdua no se supera mai, però l'actitud l'ha ajudat conviure-hi, explica.

"El moment que es va saber que havia estat el pilot el que havia tirat l'avió a terra la meva ràbia va durar un minut. Automàticament ho vaig tenir clar: si jo tinc ràbia contra aquest senyor, automàticament em rebota a mi."

"Cada dia, quan et lleves, la primera cosa que hem d'agrair és que estem vius. "

"En una xerrada vaig veure una pissarra amb nou fotos de gent de 80 o 90 anys seriosos, amargats i tristos i a l'altra banda hi havia fotos de gent de la mateixa edat  superalegres. 'Tu, quan tinguis 90 anys, de quins vols ser?', ens va preguntar el conferenciant.  

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS