Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Viure relaxat, a "L'ofici de viure"

Per què has de deixar de controlar-ho tot per ser més feliç

Volem tenir-ho tot controlat. La feina, el futur, les relacions, les situacions, fins i tot, volem que siguin com nosaltres ens imaginem que han de ser. Però sovint la vida té uns altres plans. A l'"Ofici de viure" hem après a fluir amb la incertesa

Anna Garcia Lozano

Podem viure amb incertesa? Podem deixar de voler controlar-ho tot, les relacions, la feina, el futur? D'on sorgeix, la necessitat de control? A "L'ofici de viure" "Relaxa't: no tens res sota control", Gaspar Hernàndez mira de treure'n l'entrellat amb les reflexions de diferents especialistes: el professor de "mindfulness" Manel Saltor, el psiquiatre Claudio Naranjo, la psicòloga Eva Juan o el conferenciant Sergi Torres.

 

Manel Saltor: "l'obertura és viure les coses"

Manel Saltor és professor de "mindfulness" i meditació i ha renunciat a voler controlar res. Tot va començar amb la mort sobtada del seu pare. Des d'aleshores, la seva vida flueix amb la incertesa gràcies al fet de viure el moment present. Li agrada molt surfejar damunt les onades, un fet que considera una metàfora de la vida perquè defensa que, tot i i no saber mai quina onada et vindrà tu estàs allà amb una actitud que ha definit com d'obertura. 

"La vida és la que hi ha i les coses les hem de viure en cada moment".

"La vida no la podem controlar. El que passa és que ens aferrem tant a unes idees, a uns projectes, al fet que volem que les coses siguin així, ens aferrem tant a les persones amb les que convivim, a les situacions, als nostres patrons, a la nostra vida, a la nostra manera de fer. Ens aferrem tant a tot això que el problema és que no donem espai perquè veure la vida i viure la vida tal com és en la seva grandesa. Se'ns escapen moltes coses".

"Necessitem fer plans de futur perquè allò ens doni la inèrcia per poder caminar cap aquell objectiu. Però el que no necessitem és aferrar-se a aquell objectiu o aquell resultat que hem previst d'aquell objectiu".

"L'obertura és viure les coses. Siguin agradables, desagradables o siguin neutres, avorrides, és igual, les vull viure, les vull notar".

 

 

Claudio Naranjo:  "la bogeria de voler-ho controlar tot

El psiquiatra xilè Claudio Naranjo ha estat un referent mundial de la teràpia gestalt. Va ser professor en diferents universitats nord-americanes, va ser un pioner de la psicologia transpersonal i, sobretot, era un home savi. Ell defensava que vivim en la bogeria col·lectiva de voler-ho controlar tot. Al programa es pot veure una de les últimes entrevistes que va concedir abans de morir. 

"Ens convé relaxar-nos perquè només s'arriba al cel relaxat. No volen els que estan tensos. Ni tan sols ballen els que estan tensos. Per no estar tens, cal acceptar que la vida no te la pots posar a la butxaca. La vida és misteriosa. La vida és molt més del que computem i predim. I, segurament, del que plantegem."

"La vida és tot el que succeeix mentre pensem què en fem."

"A vegades, som larves que no creiem en les papallones. Som éssers larvals que tenim el potencial d'arribar a un altre estadi de consciència, però que ni tan sols creiem en aquesta possibilitat i ens hem creat una forma de vida que ens va bé de portar."

"Fritz Perls, el fundador i creador de la Gestalt, parlava molt del control "madness", que la bogeria comuna dels homes, la bogeria col·lectiva consisteix a voler-ho controlar tot. No és com se suposa què és la psicosi, el descontrol, sinó tot el contrari, la mania de tenir-ho tot sota control". 

 

Eva Juan: controlar és sinònim de dominar

Podem controlar la nostra salut? Gaspar Hernández ho pregunta a una dona que cada dia veu molts malalts. Eva Juan és psicooncòloga del centre IMHOE de Barcelona. Quan volem controlar, en el fons, volem dominar, explica. També la salut.

"Tots sabem, o hauríem de saber que morirem, i que no podem controlar ni el moment ni el motiu de la mort. I és important tenir-ho clar i seria interessant dins de la nostra cultura tenir-ho molt més incorporat. Perquè, en realitat, a la mort ens hi girem d'esquena, però la mort sempre és allà. I no la podem controlar. Jo crec que el fet de poder confrontar la mort des d'una acceptació de la mort ens fa molt més humils".

"És important acceptar. I l'acceptació seria integrar el procés que tens en aquests moments en la teva vida, que pot ser un procés que no t'agrada perquè pot ser una malaltia. És integrar-ho dins el teu procés vital".

"Generalment, els éssers humans, i sobretot en la nostra cultura, ho volem controlar tot. I el control vol dir dominar. I malauradament hi ha moltes coses que no podem controlar, des del punt de vista del domini, i una és la salut". 

 

Sergi Torres: la llibertat de la pèrdua de control

Sergi Torres  va treballar com a fisioterapeuta durant 10 anys i va deixar la seva professió per escoltar la seva crida interna. Ara es dedica a fer xerrades i tallers en els quals convida les persones a trobar la veritat en ells mateixos i per ells mateixos. A "L'ofici de viure" parlar de com d'alliberats ens sentim el dia que decidim deixar de controlar-ho tot.

"Quan podem accedir a aquest espai de descansar d'això, de relaxar-nos, un cop hem vist que no té cap sentit, comencem a descobrir una alegria que havíem perdut."

"El control implica viure la vida d'una forma molt seriosa. Tot és molt important, tot s'ha de controlar, quan un es relaxa comença a veure des de la mirada d'un nen o una nena petita, on tot ens està mostrant coses on puc finalment descansar en la meva pròpia vida i viure-la, que això és el que se suposa que s'ha de fer quan un està viu. És així de simple. Ho hem complicat tant…"

 

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut