Alimentació conscient: el secret per estar sa i, a més, aprimar-se
Les estadístiques diuen que moltes dietes fracassen i que la persona al cap d'un any recupera el pes que tenia abans de fer la dieta. Quin paper hi pot jugar la psicologia a l'hora d'aprimar-nos? S'ho ha preguntat "L'ofici de viure"
Alimentació conscient: el secret per estar sa i, a més, aprimar-se
Psicologia i dieta, a "L'ofici de viure"

Alimentació conscient: el secret per estar sa i, a més, aprimar-se

Les estadístiques diuen que moltes dietes fracassen i que la persona al cap d'un any recupera el pes que tenia abans de fer la dieta. Quin paper hi pot jugar la psicologia a l'hora d'aprimar-nos? S'ho ha preguntat "L'ofici de viure"

Anna Garcia Lozano
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Existeixen eines psicològiques per cuidar la salut i, si s'escau, perdre pes? La resposta és sí i les hem descobert a l'"Ofici de viure" "Psicologia per aprimar-nos" a través de les reflexions del psicòleg Rafael Santandreu, l'experta en "mindful eating" Maria Pilar Casanovas i la nutricionista Neus Elcacho. Estar en forma, alimentació conscient, la relació entre alimentació i emocions...

 

Rafael Santandreu: "Per aprimar-se és molt important fer de la salut un dels teus principals hobbies"

El psicòleg Rafael Santandreu defensa que l'objectiu no ha de ser aprimar-se, sinó estar en forma, i per aconseguir-ho el més important és entrenar la ment. Segons ell, els principis de la psicologia cognitiva són aplicables en tot, a la vida. I a aprimar-se, també. Diu que si els apliques, aprimar-se és la cosa més fàcil del món. De fet, "està 'xupat', és inclús, et diria, que inevitable".

"El principal missatge de la psicologia cognitiva per aprimar-se és que has de fer servir la força del convenciment, de l'alegria, del gaudiment i no la força de la voluntat, de l'obligació, del patiment.

"La força de voluntat és de mediocres i t'ho puc ensenyar en un moment. La gent que ha aconseguit grans coses ho ha fet perquè estaven apassionats pel que feien, no per força de voluntat. Tu creus que Mozart va convertir-se en un pianista meravellós perquè estava obligat a tocar el piano cada dia? No, home, no. És perquè l'apassionava el piano. La força de voluntat està bé; però fes-la servir una miqueta, però de seguida has de fer servir la força del gaudiment."

"Per aplicar la psicologia cognitiva al fet d'aprimar-se, el primer és que has de fer és adonar-te'n que el menjar dolent és fastigós i que no t'agrada. Tot el que porta sucre, o també els fregits, són aliments fastigosos. Primer, són addictius. I segon, fan veure que són nutritius perquè les seves molècules s'assemblen a menjar natural i bo. Però no ho són. És mentida. Un cop et treus l'addició a aquests productes fastigosos, ja no els vols".

"Ara jo quan penso ‘ostres, tinc una mica de gana', ‘vull donar-me alguna cosa bona', ‘vull gaudir', penso en unes llenties, orgàniques, meravelloses, amb un oli… del millor oli de Tarragona, per exemple. Dic ‘ostres, això sí que és bo'. He treballat mentalment per associar el menjar saludable al saborós, al que m'agrada. I el menjar dolent, fastigós, no el vull per res. Fixa't, no hi ha força de voluntat. Però si no ho vull, allò!"

"Per treballar mentalment per associar el menjar saludable al saborós pots llegir llibres que et parlin del que és menjar de manera natural i t'anirà entrant, per exemple. Això ho recomano. També que pensis i dediquis un temps de la teva vida a pensar en això que estem dient. A veure els aliments, a visualitzar els aliments ‘xungos' com realment que no t'agraden, i els aliments saludables com frescos i meravellosos".

"Jo sempre recomano aprimar-se fent esport. I fent esport tots els dies. Pel que jo anomeno 'l'efecte inversió'. Si jo, per exemple, vaig al gimnàs tots els matins i em foto una 'minipallisseta', després durant el dia ja no menjo porqueries. Per què? Perquè dic: 'Rafael, després de la pallissa que t'has donat aquest matí, no ho tiraràs tot per la borda menjant-te aquesta merda'. Llavors què faig? Em porto bé. Fer esport cada dia per l'efecte inversió, ja que he invertit una o dos hores cada dia cremant calories, ara no ho tiraré".

"A la vida és molt millor tenir objectius ambiciosos i xulos que no mediocres i petits. Els objectius grans mouen grans forces, grans motivacions. Jo ara tinc 48 anys i el meu objectiu és posar-me més fort del que he estat en la meva vida, fins i tot més que quan tenia 20 anys. Puc fer-ho. No sé si hi arribaré o no hi arribaré, però estar saludable, aprimar-me, estar guapo és un hobbie de la meva vida. Per aprimar-se és molt important fer de la salut un dels teus principals hobbies."

 

Gaspar Hernández ha acabat la conversa amb Rafel Santandreu d'una manera especial: en una classe de ioga. Es veu diferent el món cap per avall?

 

 

Maria Pilar Casanova: "Si prohibim aliments el que fem és crear més necessitat i més ansietat"

La Maria Pilar Casanova és experta en "mindful eating", una tècnica que cultiva l'atenció plena a l'hora de menjar. Ella va aconseguir perdre 23 quilos aplicant-ne la teoria i explica que el més important és ser conscient de què mengem, és el concepte d'alimentació conscient.

"Les dietes de tota la vida a mi m'havien funcionat a curt  termini. Baixes de pes, estàs molt content, després passa un temps... i tornes a pujar. Eren pujades i baixades i allò no portava enlloc. Això proporcionava molta insatisfacció i frustració perquè veia que jo no funcionava. Em vaig adonar que hi havia una altra manera de relacionar-se amb el menjar que no és des de la dieta, des de la restricció; sinó des d'una altra cosa diferent".

"La solució és l'alimentació conscient. Pregunta't a tu mateix: ‘Tinc gana?'. Perquè a vegades en posem a menjar només per hàbit, perquè toca, per qualsevol motiu. Però no sé ni si tinc gana. I és gana física? Hi havia una senyora que em deia: ‘jo tinc una gana física i ho sento aquí'. I jo li deia, això no és gana física, això és ansietat".

"No existeixen aliments prohibits. Podem menjar de tot, però amb consciència. Això és el que més costa a la gent. És molt més fàcil dir ‘això sí, això no'".

"Si prohibim aliments el que fem és crear més necessitat i més ansietat".

"Venim d'una societat en què érem els productors, després consumidors i ara som els consumits. Nosaltres mateixos som un objecte de consum. I jo haig d'estar guapa, prima, amb forma… I mai ho acabo d'estar. Llavors això què és? Patiment. I tota l'energia que gastem en què he menjat avui? Què he de dinar. Haig de sortir a córrer… tota aquesta energia ocupa espai en aquesta ment. Per què no dediquem tota aquesta energia a fer el que de veritat volem fer a la vida? El nostre propòsit vital. Perquè això és l'important; perquè el temps passa. I estem dedicant molta energia, molt de temps en allò. Que és important cuidar-nos. Clar que sí! Però no viure obsessionats per estar perfectes".

 

 

 

Neus Elcacho: "Podem menjar saludable sense ser com els gurus crudivegans"

La nutricionista Neus Elcacho té molt clara la relació que hi ha entre les emocions i l'alimentació i per això els seus consells giren al voltant d'escollir els aliments més saludables quan estem a punt d'assaltar la nevera: "hem de trobar a quin punt podem estar i podem menjar saludable amb receptes que ens facin gaudir també", diu.  

 

"Podem menjar saludable sense ser com els gurus crudivegans. Entre el blanc i el negre hi ha grisos. I hem de trobar a quin punt podem estar i podem menjar saludable amb receptes que ens facin gaudir també. I treure'ns aquesta idea que la dieta és superavorrida i 'supersosa'."

"Moltes vegades a la vida es produeixen moments de tensió i necessitem relaxar-nos. A vegades necessitem coses cruixents: uns fruits secs, unes patates fregides… alguna cosa que ens generi satisfacció. I és que quan nosaltres masteguem amb una gran profunditat, produïm unes hormones que ens relaxen. Una bona idea seria trobar substitutius més saludables, com per exemple preparar verdura deshidratada al forn, o unes xips de verdures que no serien amb aquest índex glucèmic que té les patates i amb un oli de qualitat, un oli d'oliva de qualitat, i que també és cruixent. I estar per allà, per casa, picant i saciar-nos una mica".

"Pel que fa a la necessitat d'aliments dolços, recordem que el primer gust que nosaltres sentim és el de la llet materna. Aquesta llet en què van integrades diferents emocions i sensacions com la protecció, el 'mimo', el carinyo, l'estàs a casa, el tot anirà bé... I això queda en el nostre inconscient, en el que s'anomena memòria sensitiva. Sovint necessitem el sofà, el tenir aquest moment nostre, el confort; el meu moment de ‘ara em prendré una cosa dolça': una magdalena, un tros de xocolata, el gelat americà… Com si això ens arreglés el dia, el moment o el problema que tenim. Moltes vegades és un problema de desamor o que ens sentim sols i necessitem aquesta sensació de protecció".

"Quan necessitem el ‘moment dolç' el podem solucionar menjant xocolata, però una xocolata de qualitat. Intentem que sigui de la màxima quantitat de cacau. Si pot ser que sigui ecològica, però sobretot que no porti sucre. Que és aquell component que ens roba minerals, que aporta una energia molt ràpida i que realment no ens aporta gaires beneficis".

"Qualsevol beguda alcohòlica, parlem de vi o parlem de cervesa, no s'hauria de prendre cada dia. Una opció podria ser substituir-ho pel te kombutxa. Aquesta beguda podria ser un bon substitutiu per a qualsevol aperitiu, qualsevol moment. La sensació és com una beguda amb gas. En realitat, és un té fermentat. Després porta alguna aroma o alguna altra fruita que li dona un sabor més bo".

 

 

 

La recomanació de Jordina Casademunt: canvi d'hàbits i fer esport

"Per estar en un pes correcte necessitem dues coses principals. Canviar d'hàbits d'alimentació, amb una base d'alimentació d'aliments reals, els aliments que ens trobem a la natura: verdures, hortalisses, fruites, cereal integral i llegum. Aquest hauria de ser la nostra base de la nostra dieta. I després moure'ns perquè estem dissenyats per fer esport. No estem dissenyats per estar asseguts".

Jordina Casademunt, dietista i nutricionista

 

 

La recomanació de Pep Marí: fer l'esport que t'agradi, no el que se't dona bé

No hem de caure a la trampa de triar l'esport en què som més bons. T'has de dedicar al que més t'agrada; aquell que més et fa disfrutar; el que més t'apassiona. És igual si tens un talent o no. No anem aquí a ser professionals de l'esport. Estem cuidant el nostre propi cos i la nostra pròpia ment. Oblida't de criteris de rendiment. Si tu no ho disfrutes, aquest esport tampoc et farà gaire efecte".

Pep Marí, psicòleg i professor d'ESADE

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut