L'habitatge és un dret o un actiu financer?

Us heu plantejat mai què faríeu si rebéssiu una pensió mínima de 500 euros, tinguéssiu 65 anys, no poguéssiu pagar el lloguer i l'administració només us oferís ajuda amb els aliments? I si fóssiu una mare soltera amb tres criatures que, malgrat tenir feina i cobrar uns 900 euros al mes, el sou no us arribés per cobrir les despeses del lloguer, la llum, el gas, l'aigua, el menjar? I la resposta oficial és que no hi ha pisos d'emergència social disponibles per a tanta demanda. Emmarqueu-ho en un context de pandèmia global, en què l'habitatge és clau per poder preservar la salut. Abans que la Covid entrés a les nostres vides, ja hi havia un milió de persones en situació d'exclusió residencial només al voltant de Barcelona. I durant el 2020, a Catalunya, s'han executat 5.737 desnonaments. Els casos que us exposo a l'inici d'aquest article són els de les protagonistes del reportatge "Un dret en venda". Totes dues han trobat una solució d'emergència il·lícita per sortir-se'n. Tot i que l'únic que desitgen és un contracte de lloguer assequible que s'adeqüi als seus ingressos, un passaport cap a la tranquil·litat i l'estabilitat. I és que quan l'Estat deixa de fer la seva funció social i no garanteix el dret a l'habitatge, alguns ciutadans es busquen la vida per sobreviure, saltant-se la llei. Ana Cortina, en l'infrahabitatge on vivia de lloguer, amb les companyes del Sindicat d'Habitatge del Raval. Les nostres protagonistes són dones, i és que són les més nombroses en les assemblees dels sindicats d'habitatge i de les diferents Plataformes d'Afectats per a la Hipoteca (PAH). Quan vam plantejar-nos fer aquest reportatge, no teníem la intenció de parlar de les ocupacions. Volíem mostrar persones que lluitaven per poder pagar el lloguer, ofegades pels preus abusius del mercat immobiliari. No només a Barcelona, sinó arreu de Catalunya. La nostra sorpresa va ser quan vam començar a assistir a assemblees de barri i de la PAH, i ens vam adonar que molts dels casos que ressonaven en els seus locals, eren famílies o persones vulnerables que ocupaven pisos de bancs, i fons d'inversió oportunistes o voltors. En alguns casos, eren les mateixes persones que havien estat desnonades pels bancs anys enrere, durant la crisi financera del 2008; que havien aconseguit quedar-se al mateix habitatge on vivien, amb un lloguer social del banc. Però ara es troben vivint-hi com a ocupants perquè ha finalitzat el contracte i no els hi volen renovar. Altres famílies han hagut de buscar-se la vida pel seu compte i ocupar un pis d'un gran fons d'inversió. Viena: 43% de parc públic de lloguer Aquest reportatge no va d'ocupacions. Aquest capítol del "30 minuts" parla sobre la necessitat i la gran dificultat d'accedir a un habitatge digne. Per aquest motiu, ens hem emmirallat en les polítiques d'habitatge de la ciutat de Viena. La capital austríaca té un 43% de parc públic de lloguer. Això vol dir que, des de fa cent anys, ha estat una prioritat per al govern de la ciutat, que funciona com un ajuntament i una comunitat autònoma alhora. Això vol dir que el 62 % dels vienesos viuen en un habitatge subvencionat. I no està destinat només a gent amb pocs recursos econòmics. Fins i tot, una família que guanya 4.700 euros mensuals hi té accés. Cada any, hi destinen 400 milions d'euros per ampliar en 7.000 pisos més aquest parc públic. És el mateix pressupost que destina la Generalitat anualment a les polítiques d'habitatge. La diferència és que a Viena hi viuen una mica més d'1,7 milions de persones i a Catalunya, al voltant de 7,7 milions. Europa destina una mitjana del 0,6% del seu PIB a invertir en habitatge social, mentre que a Catalunya, aquesta xifra es redueix al 0,1%. "Si a Europa un 20% de les famílies no poden arribar a pagar el lloguer, a Catalunya aquesta xifra puja fins al 43% L'informe de Cohabitac recull que a tot Catalunya només hi ha 46.000 habitatges de lloguer social. Carme Trilla, presidenta d'Hàbitat3, explicava en un "Debat sobre el Dret a l'Habitatge Social. Una perspectiva social", organitzat per la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social a Catalunya i el Diplocat, que si a Europa un 20% de les famílies no poden arribar a pagar el lloguer, a Catalunya aquesta xifra puja fins al 43%. Daniele Karasz treballa al Departament d'Antropologia Social i Cultural de la Universitat de Viena i ha participat en el disseny d'aquest complex de 200 apartaments per a persones i famílies vulnerables. La pandèmia està afectant greument les famílies més pobres -ingressos inferiors a 900 euros- amb menors a càrrec: el 85% d'aquestes llars ha vist caure el seu nivell d'ingressos, enfront del 35% de les llars sense fills, i un 57% s'han vist castigades per la pèrdua d'ocupació. A Catalunya, 170.000 famílies han sol·licitat un habitatge protegit. La previsió amb la qual treballa Cohabitac (la coordinadora de fundacions promotores i gestores d'habitatge social) és que, en els pròxims quinze anys, més de 300.000 llars catalanes quedaran excloses del mercat perquè no podran pagar un lloguer. "Els diferents governs, en 43 anys, no han legislat per garantir el dret a l'habitatge, tampoc no han destinat un pressupost suficient per fer-lo complir, ni han regulat el mercat immobiliari privat per facilitar que les persones tinguin accés fàcilment a una llar", Irene Escorihuela, directora de l'Observatori DESC Javier Burón, gerent d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, en aquest cicle de debats telemàtics, va advertir que, a conseqüència de la pandèmia, hi haurà un gran augment de la demanda de lloguer en general i, sobretot, de la de lloguer assequible i de lloguer social; especialment a les zones urbanes. Per això, considera que és important augmentar el parc públic d'habitatge de Catalunya. "Per passar d'un parc públic del 2% al 10% o més no es podrà fer en dos, ni en tres, ni en deu, ni en vint anys. És, per tant, un repte de país a llarg termini. Un llarg i dolorós termini que exigeix pensar, mentrestant, en quin tipus de polítiques cal per anar fent créixer aquest parc, ja que la distància amb altres països és tan important, fruit de les successives crisis i de dècades d'actuació en un sentit equivocat de no actuació, que no és suficient dir que necessitem més recursos", Javier Burón, gerent d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, Què passa quan les administracions no compleixen amb la seva funció social? Quan no garanteixen el dret a l'habitatge? "Des dels moviments socials es parla de l'autotutela de drets. «Ningú està tutelant el meu dret a l'habitatge. Jo necessito una llar, necessito un espai per estar amb la meva família, per poder desenvolupar-me. L'Estat no m'està oferint cap alternativa. Doncs, ocupo». I clar, és molt difícil tenir xifres sobre això, i és un fenomen que s'ha criminalitzat moltíssim, però és la realitat de moltes famílies i de moltes persones que no tenen alternativa. Moltes d'aquestes persones, un cop han ocupat diuen: «Nosaltres ens volem aquí i pagar el lloguer social, el que puguem, en funció dels nostres ingressos. No podem pagar un lloguer de mercat, però podem pagar» D'alguna manera, això, el que vol dir és: necessitem lloguers més baixos, necessitem accedir a un habitatge que estigui en relació amb els nostres ingressos, i ara està totalment desconnectat", Irene Escorihuela, directora de l'Observatori DESC A Catalunya, gràcies a la llei 24/2015 i a la seva ampliació, amb el decret 17/2019, els grans propietaris, els que tenen més de 15 habitatges en propietat, estan obligats a fer un lloguer social a les famílies i persones en situació de vulnerabilitat que ocupen un dels seus habitatges des d'abans del juny del 2019. Per aquest motiu, entren les famílies en els pisos buits d'aquests grans tenidors. Aquestes són el 80% de les ocupacions, segons dades de l'Observatori DESC. Però, el mes de febrer, això ha fet un gir de 180 graus. El Tribunal Constitucional ha anul·lat via sentència aquest decret llei català, a causa d'un recurs que va presentar el Partit Popular. Els moviments pro habitatge calculen que això deixarà desprotegides més de 3.200 persones, sense comptar les de la ciutat de Barcelona. Preveuen una gran onada de desnonaments en els propers mesos, quan s'acabi l'estat d'alarma. Hi ha experts que pronostiquen que en aquest 2021 hi haurà un increment del malestar social. Sobretot perquè la societat encara no s'ha refet de la crisi econòmica del 2008 i, ara, afronta una altra recessió. "Si les mesures que es van adoptar l'any passat, per protegir la ciutadania, no s'allarguen en el temps sobretot les de suspensió de desnonaments, per ajudar a pagar el lloguer, o fins i tot moratòries per al pagament del lloguer, el que veurem aquest 2021 és l'explosió d'un malestar social molt fort. I tot això es pot acabar canalitzant amb més protestes. De fet, això ja s'està començant a produir, als Estats Units. A Nova York, fa poc es van donar protestes molt intenses en resposta als desnonaments que s'estan produint. I es parla d'una crisi de desnonaments. I el que estem veient als Estats Units és probablement una tendència que pugui acabar donant-se aquí.", Eva Garcia Chueca, investigadora sènior del CIDOB, Programa Ciutats Globals L'únic objectiu que té aquest reportatge és que tots nosaltres ens fem preguntes. Ens hem insensibilitzat amb les imatges de les famílies i gent gran desnonada. Hem entès que és normal que els joves, si no tenen feina o tenen un sou precari, no es puguin emancipar. Ens han ficat al cap que si una persona no pot pagar un lloguer, és normal que un gran tenidor pugui fer-lo fora de casa seva. Veiem com s'enfronta l'afany pel lucre i l'especulació amb la lluita per accedir a un habitatge digne. Tot això succeeix en un context de legalitat, en un context de negocis. Però, com a societat, i després de veure l'exemple de la política d'habitatge de Viena, ens hem de plantejar si és ètic. Aquesta és la nostra feina, com a periodistes

L'habitatge és un dret o un actiu financer?

Què passa si amb el teu salari o pensió no t'arriba per cobrir les despeses del lloguer, llum, gas, aigua, menjar ? La resposta oficial és que no hi ha pisos d'emergència social disponibles per a tanta demanda

Què passa si amb el teu salari o pensió no t'arriba per cobrir les despeses del lloguer, llum, gas, aigua, menjar? La resposta oficial és que no hi ha pisos d'emergència social disponibles per a tanta demanda