Diumenge, a les 21.55, a TV3

Les protestes per la reculada de drets a Hong Kong, a "30 minuts"

Ja fa uns quants mesos que milers de ciutadans de Hong Kong surten al carrer a protestar. Aquest territori va ser fins al 1997 colònia britànica i quan es va acordar la cessió a la República Popular de la Xina, es va pactar que es conservarien els seus drets, les llibertats i el sistema econòmic, un fet que va convertir el territori en una "regió administrativa especial", allò que es va anomenar: un país, dos sistemes.

Però han passat els anys i els hongkonguesos acumulen frustració i por de perdre gradualment els seus drets com a ciutadans. Hong Kong ha tingut moltes llibertats que no són possibles a la Xina continental: la independència judicial, el seu propi funcionariat i també llibertat de premsa i llibertat d'expressió. És per protestar per aquesta reculada de drets que, en qualsevol moment, en qualsevol lloc d'aquesta ciutat i regió, centenars d'activistes tallen els principals nusos viaris, aixequen barricades i s'organitzen per fer front a la policia. Són els "netizens", de "net citizens" o ciutadans connectats que es mobilitzen per fer actes de desobediència civil mitjançant una aplicació encriptada en la qual fan servir pseudònims. Es mouen constantment, d'un costat a l'altre de la ciutat per evitar ser detinguts i fan servir paraigües per amagar la seva identitat. De dia són treballadors, estudiants, funcionaris, empresaris i advocats amb americana i corbata, metges i infermeres que a les nits es converteixen en activistes.

Però no és pas la primera vegada que els habitants de Hong Kong surten al carrer. El 2014, la protesta del conegut com a moviment dels paraigües va reclamar, amb mobilitzacions massives, unes eleccions autènticament democràtiques, però no van aconseguir el seu objectiu i la Xina va començar a limitar qui es podia presentar a les eleccions i va jutjar i empresonar 14 dels principals activistes que havien liderat les protestes.

Però tot i la repressió i l'empresonament dels seus líders polítics, el poble de Hong Kong no es va fer enrere. El març d'aquest any, quan Carrie Lam, la cap de l'executiu de Hong Kong, va presentar una nova llei que permetria que els hongkonguesos fossin extradits a la Xina continental i jutjats per la justícia de Pequín, la gent es va tornar a alçar. Al juny, uns dos milions de persones van participar en la manifestació contra el projecte de llei, la més multitudinària de la història de la ciutat. L'u de juliol, el dia de l'aniversari del retorn de Hong Kong a la Xina, els activistes van entrar a la seu del Parlament local i des de l'interior de la cambra van fer públiques les seves exigències al govern. Aquell dia es va afegir una demanda molt important a la seva plataforma reivindicativa, el sufragi universal.

Durant tot l'estiu, han estat gairebé diàries les manifestacions pacífiques, però la contundència policial n'ha fet canviar el signe. Proveïts de caretes antigàs, ulleres de protecció i cascos, els activistes han passat a l'acció tornant els pots de fum llançats per la policia i han fet servir làsers per dificultar la seva acció i per neutralitzar les possibles càmeres de reconeixement facial. En les últimes manifestacions, els maons i els còctels Molotov ja formen part de l'arsenal que utilitzen els activistes i els ferits, i les detencions es compten per desenes.

La revolta popular de Hong Kong és el pitjor malson de Pequín. Per això acumula efectius militars i tancs a la frontera o fa demostracions de les seves tècniques de "control d'aldarulls". Els polítics pro Pequín s'esforcen per descartar les possibilitats que soldats de l'exèrcit xinès es despleguin pels carrers de Hong Kong. Els partidaris de la democràcia reclamen que es torni a les tàctiques no-violentes. Ja hi ha més d'un miler de detinguts i a molts els poden condemnar a anys de presó. Però Hong Kong ja ha dit ben alt i clar que la seva és una lluita de o tot o res.

Un reportatge de Sophie Mcneill

Imatge: Louie Eroglu

Una producció de ABC / Four Corners