Les mil formes de l'amor segons "Com si fos ahir"
Hi ha tantes maneres d'estimar com persones. Les relacions poden ser de parella, múltiples, híbrides, swingers o poliamoroses... A "Com si fos ahir" hi ha un munt de variants d'enamoraments que ni Shakespeare s'hauria pogut imaginar... o sí?
Les mil formes de l'amor segons "Com si fos ahir"
I si William Shakespeare fos guionista de la sèrie?

Les mil formes de l'amor segons "Com si fos ahir"

Hi ha tantes maneres d'estimar com persones. Les relacions poden ser de parella, múltiples, híbrides, swingers o poliamoroses... A "Com si fos ahir" hi ha un munt de variants d'enamoraments que ni Shakespeare s'hauria pogut imaginar... o sí?

Meritxell Subirós
Poliamor entre la Cati, en Quim i la Xesca
Poliamor entre la Cati, en Quim i la Xesca

"Ah, l'amor!", Cupido d'ulls embenats que dispara la daga de manera inesperada i fa que t'enamoris de la persona que menys t'haguessis imaginat. Les protagonistes de "Com si fos ahir" que han estat tocades per les fletxes de la passió han passat per experiències diverses, però cap d'elles ha renunciat a trobar la persona que les faci embogir.

Les heroïnes femenines de la sèrie són valentes i lluitadores. Viuen independents i s'obren camí amb empenta. Però, si haguéssim de buscar similituds i divergències amb les dones enamorades de Shakespeare, quines serien? Aquest article et sorprendrà.

Les dones del
Les protagonistes de "Com si fos ahir"

Les dones de Shakespeare eren dones considerades modernes, fortes i amb molta personalitat. No tenien un paper secundari ni eren totes submises als desitjos dels seus pares o marits, al contrari. Moltes d'elles no es deixaven dominar i es rebel·laven davant del destí que els seus progenitors els tenien preparat. A més, formaven part activa de la trama principal de l'obra: Lady MacBeth, Cleòpatra, Julieta, Desdèmona, Ofèlia, Isolda, Pòrcia, Catalina...

 

1. L'amor malaltís -  GEMMA
"Oh! Amor poderós! Que a vegades fas d'una bèstia un home i d'un home una bèstia."

L'
L'"Otel·lo" de "Com si fos ahir" i la seva gelosia obsessiva

La Gemma (Àurea Márquez) és Desdèmona, enamorada, viva, fidel i feliç de l'amor que sent per l'Eudald. Reconeix que en el passat li va ser infidel i, malgrat haver-se'n penedit, no entén que la seva parella segueixi desconfiant, quan ella fa el que pot i més per demostrar-li que és a ell a qui estima i amb qui vol estar.

Estem parlant d'"Otel·lo", aquest estranger general de l'exèrcit venecià anomenat el Moro de Venècia, que arrabassat per la gelosia de creure que Desdèmona, la seva dona, li ha estat infidel, comet un uxoricidi i la mata injustament. Yago, enamorat de Desdèmona, és qui maquina la trama de la infidelitat infundada de l'esposa d'Otel·lo que aquest s'acabarà creient.

L'Otel·lo de "Com si fos ahir" és l'Eudald, que, malgrat no ser estranger sí que ve de l'estranger. Fins ara vivia a Londres i venia a passar uns dies a casa de la Gemma, a Barcelona, i sembla que es trasllada a viure al seu pis de forma definitiva. L'Eudald sent inseguretat, por i ansietat de ser rebutjat per la seva parella. I he escrit parella, perquè el problema no és la Gemma. La seva gelosia és infundada i malaltissa: la segueix, li llegeix els mails i sospita de totes les seves exparelles. No suporta que parli o miri un altre home sense notar "el monstre d'ulls verds, que es burla de la carn amb què s'alimenta" - "the green-ey'd monster, which doth mock the meat it feeds on". (Act. III Otel·lo)

La nostra Desdèmona ja ha mostrat signes de no ser tan dòcil com la de Shakespeare. Aquí, les coses s'han parlat. Eudald és conscient que la Gemma sap que l'ha espiada i l'ha seguit i, malgrat tot, ella el perdona. Però la situació pot anar a més, perquè, quan la gelosia és patològica, ja ha arrelat en la ment del malalt i no farà més que créixer si no es tracta. L'anomenat "regal enverinat dels déus" el durà a la còlera, tristesa, frustració, infelicitat i agressivitat per por a perdre el ser estimat; sentiment que neix de la imaginació del malalt i no dels fets. Li espera un futur tràgic a la Gemma?

 

La Gemma feliç, abraçada amb Eudald
La Gemma, feliç, abraçada a l'Eudald
 

 

2. JULIETA , l'amor romàntic - MÒNICA
"L'amor, cec com és, impedeix als amants veure les bestieses que fan."

Al

A "Com si fos ahir" també tenim una Julieta

La Julieta de "Com si fos ahir" és la Mònica (Mia Sala-Patau), jove, enamoradissa i amb les hormones disparades, com la majoria dels adolescents. És molt més agosarada que la Julieta de Shakespeare i també amb més experiència, ja que ha sofert un desengany anterior. Però en conèixer el seu "Romeu", en Raül, cau embadalida pel seu encant. El troba guapo i li veu totes les virtuts.

El seu amor és tan gran que el fet que el Raül estigui emparellat amb la Lola no li suposa cap entrebanc. El seu serà un amor clandestí, a l'esquena de tothom, com el de Shakespeare. El Raül també se sent atret per ella, i tot i que té un moment de debilitat, reconeixerà que la diferència d'edat entre ells dos durà la relació al fracàs. I perquè li agrada, i no vol malmetre el seu nom, la respecta i decideix no tirar endavant la relació. Aquest enamorament d'amor sobtat, fugaç, que entra pels ulls de la Mònica i la fa gruar, acabarà aquí, però sense abans que ella juri amor etern al seu estimat: "Quan tingui 18 anys i sigui major d'edat, et vindre a buscar." Tornarà la nostra Mònica a buscar en Raül en un futur?

El Raül declara el seu amor a la Mònica
El Raül declara el seu amor a la Mònica

 

3. L'amor "single" o les relacions esporàdiques - MARTA

"Si no recordes la més lleugera bogeria en què l'amor t'ha fet caure, no has estimat."

Els amors de la Marta al
Els amors de la Marta a "Com si fos ahir"

La Marta (Sílvia Bel) de "Com si fos ahir" també és forta, rebel i amb una llengua afilada. Però, per dir-ho de manera planera, és més estricta amb els seus amants que amb els seus amics o familiars, tot i que de tant en tant es deixa anar. La seva manera de ser, sense lligams i amb parelles poc duradores, la fa independent i mestre del seu cor. I després d'una experiència desafortunada amb en Mateu, ha après a agafar certa distància amb les relacions que comporten compromís. Seguirà buscant parelles esporàdiques al Tinder o trobarà un galant que l'acabi encisant?

La Marta recorda la Catalina de Shakespeare a "La feréstega domada", la filla gran de Baptista Minola, bella, intel·ligent, però de gran caràcter. La seva personalitat allunya tots els pretendents i fa que el seu pare no aconsegueixi casar-la. Això no seria important si no fos perquè el pare no vol que Blanca, la seva filla petita, es casi fins que tingui la gran casada. Petrucchio, un jove ambiciós arriba a la ciutat disposat a posar solució a tot aquest enrenou. Amb la seva ironia i una mica d'embolics aconsegueix descol·locar Catalina i dominar-li el caràcter per acabar casant-s'hi, amb gran alegria dels pretendents de la seva germana petita, Blanca.

La Marta a casa, després de fer l'amor amb una de les seves parelles esporàdiques

 

4. La llibertat per la diversitat

"Què és una boda forçada sinó un infern, una vida de discòrdies i contínues baralles? Mentre que el contrari és una benedicció i un model de pau celestial." ("Act. V Enric VI")

Els matrimonis o parelles de fet de "Com si fos ahir" són un reflex d'una societat lliure, on tothom hauria de poder ajuntar-se amb la persona de qui s'enamora, sigui home, dona, transsexual o bisexual i formar parelles gais, lesbianes, transgènere, polirelacions o qualsevol altra opció sense discriminar cap identitat sexual. Algú pot pensar que Shakespeare no s'hauria imaginat mai relacions així, però res més lluny de la realitat.

Shakespeare també va parlar de la transsexualitat i l'atracció del mateix sexe en diverses obres, posant en dubte el gènere masculí i femení, però a la seva manera. En alguns casos era perquè l'entorn on s'havia de moure la protagonista eren mons masculins, com, per exemple, lady Macbeth a "Macbeth" o Pòrcia, d'"El mercader de Venècia". Lady Macbeth diu: "Priva'm del meu sexe" / Unsex me here!" (Act. I) quan implora que li treguin el sexe per poder ser cruel i poder cometre un crim polític, món vetat a les dones. O en el cas de Pòrcia, quan, disfressada de Baltasar, un jove aprenent d'advocat, aconsegueix guanyar el judici i fer que Antoni salvi la seva vida i recuperi tots els diners del litigi.

Però, si parlem de l'amor al mateix sexe, el cas més conegut de Shakespeare són els seus sonets. Malgrat que l'autor es va casar i va tenir fills, molts estudiosos suggereixen que els seus sonets (sobretot el 20) estaven adreçats al tercer comte de Southampton, donant a entendre la possible bisexualitat de Shakespeare.

 

5. Estimar el mateix sexe: JOANA i PAZ
"Conservar alguna cosa que m'ajudi a recordar-te seria admetre que puc oblidar-te."

La Joana i la Paz, una relació sincera i feliç
La Joana i la Paz, una relació sincera i feliç

A "Com si fos ahir" també trobem una parella formada per dues persones del mateix sexe: la Joana i la Paz. La Joana (Marta Angelat) havia estat casada amb en Vicenç i després de viure junts tota una vida, se'n separa i s'enamora de la Paz (Anna Güell). Per a la Joana ha estat tota una sorpresa enamorar-se d'una dona. No l'havien atret mai fins que va conèixer la Paz. Però, tot i l'ensurt inicial, té prou empenta per acollir aquesta nova relació i fer-la pública. No li fa por el que pensin, Aquesta "és la seva vida i ningú no n'ha de fer res". Com explica al seu net Manel, "Estimar és l'hòstia!", sigui el gènere que sigui.

 

Primer petó de la Joana i la Paz


6. La disfressa que despulla les ànimes: QUIM, CATI i XESCA
"L'amor no prospera en els cors que s'atemoreixen en les ombres."

El poliamor Cati, Quim, Xesca del
El trio amorós de la Cati, el Quim i la Xesca a "Com si fos ahir"


Estimar en majúscules és el que ens proposa el trio Cati, Xesca, Quim, un matrimoni -Cati (Olalla Moreno) i Quim (Jordi Rico)- de fa molts anys, que han passat per les seves dificultats i que finalment tornen a viure junts per acabar tenint una relació amb una tercera persona, la Xesca (Núria Gago). D'una relació a dos han passat a una relació a tres, en què no hi ha regles i tot està permès.

Poliamor entre la Cati, en Quim i la Xesca
Poliamor entre la Cati, en Quim i la Xesca

I, sense cap dubte, les dones més interessants de Shakespeare que es disfressen d'home són les que són capaces d'enamorar altres dones. En realitat, el que sembla un petit divertiment d'una dona disfressada d'home que enamora una altra dona i embolica la trama, en el fons ens està parlant d'una cosa més elevada, que és l'amor en majúscules, l'amor per l'amor, que no té en compte el gènere de la persona estimada. Perquè la persona que s'enamora d'una dona disfressada d'home, de qui s'està enamorant, en realitat? D'un home, perquè així ho diu el seu aspecte extern, o una dona, perquè aquest és el gènere de la seva ànima? Viola, a "Nit de reis", disfressada de Cesariu, va a trobar Olivia per comunicar els sentiments d'amor d'Orsini cap a ella. Però, en canvi, Olivia s'enamora de Caseriu/Viola. I Viola d'Orsini. Un triangle endimoniat que posa el dit a la nafra sobre la condició de gènere.

NOTÍCIES RELACIONADES

Anar al contingut