Capítol 11 de "Les de l'hoquei"

Un gir inesperat a la vida de l'Emma (alerta "spoilers"!)

Tot el que han viscut les darreres setmanes, ha fet que les jugadores del Minerva estiguin més unides que mai i encarin amb força un únic objectiu: guanyar la Lliga. L'amistat és el motor del capítol 11 de "Les de l'hoquei".
Carme Flaqué
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

L'amistat és un fil que va teixint fermament les relacions entre les noies de "Les de l'hoquei". Després de la mort d'en Pela, totes fan pinya amb un objectiu en comú: remuntar la Lliga, juntes. l'Anna explica a les noies l'incident de Lisboa :"M'hagués agradat tenir unes companyes tan autèntiques com vosaltres". Les noies estan allà per ella. "Confiem en tu, Anna". I ella està allà per l'equip. Els entrenaments extres són durs, però necessaris per fer remuntar el Minerva i guanyar el partit contra l'Olimpyc. Difícil no tenir por, perquè el Germán és l'entrenador de l'equip rival i les coneix perfectament. Però l'Anna té les paraules justes:

"Ens falta molt per aprendre, però hem de ser conscients que, si hem arribat fins aquí, ha estat gràcies al vostre esforç i a les vostres ganes de lluitar per allò que us importa. Estic convençuda que podeu fer tot allò que us proposeu. Perquè si tinc clara una cosa és que juntes som imparables."

 

I amb l'amistat com a bandera, repassem les trames principals de l'últim capítol. Atenció! El text està ple d'espòilers. No continuïs llegint si no has vist el capítol 11 de "Les de l'hoquei".

 

L'Emma investiga sobre el seu passat amb l'ajuda de la Laila

Sembla que la Laila i L'Emma han fet les paus. L'Anna està buscant informació sobre la família biològica de la seva germana. No en té ni idea d'on són el seu pare i la seva mare, només sap que ella va néixer a Barcelona. Per un moment, l'Emma creu que ella també podria ser d'origen amazig, com la Laila, i li pregunta a la seva amiga: "Laila, com es diu "mare" en amazig". "Ma", respon ella. I amb aquest moment de complicitat, que feia molt temps que no es produïa, comença el capítol "Amigues". 

L'Emma vol saber-ne més, però legalment no poden donar-li informació sobre els pares biològics fins que tingui 18 anys. Abans han de ser els pares adoptius qui ho sol·licitin. Però l'Emma és temperamental i ho vol saber ja.

Emma: Mama, jo tenia nom abans de dir-me Emma?

Mare: No.

Emma: Amb qunts dies em vau adoptar?

Mare: Tenies 5 dies, acabaves de néixer.

Emma: Però vosaltres en sabeu res, de la meva altra mare? Com es deia, o com era el meu pare? Potser eren d'un altre país.

L'Emma té clar qui és la seva mare veritable. Però s'enfada amb ella perquè no li sap donar respostes. La conversa acaba amb un "Quina puta merda", perquè l'Emma es desespera. Ela pares no volen ocultar-li més el seu passat i deicideixen buscar aquesta informació. Quan l'Emma arriba a casa està tota la família reunida per explicar-li el que han descobert.Tenen l'informe però prefereixin desvetllar-li amb l'ajuda d'una psicòloga. S'haurà d'esperar una setmana sencera! Creieu que l'Emma podrà deixar passar aquest temps sense perdre el cap?


 

La Laila i en Nil tenen una nit especial gràcies a l'Emma

El pare de la Laila la vol tenir controlada perquè no quedi amb el Nil. Ella sempre ha d'empescar-se-les per trobar-se d'amagat amb ell. Però entre les amigues han trobat la solució. La Laila li diu al seu pare que l'Emma l'ha convidada a dormir a casa seva. "Hi seran els seus pares!", per convèncer-lo. 

Aconsegueixen les claus de la furgo de l'Anna i la Laila marxa d'amagat per quedar amb el Nil allà. El Nil porta un regal per ella, i a canvi rep un petó. Per fi, troben un moment per estar junts, sense presses. I en trobaran molts d'altres. 

Nil: Laila, T'estimo.

Laila: Jo també t'estimo.

Comencen a fer-se petons i sembla que estan disposats a fer-ho. "Si no vols no, eh?", diu en Nil, tan dolç com sempre. I la Laila, com a resposta, es treu la samarreta, riu i li treu les ulleres al Nil. El que no esperàvem en aquesta trama d'amor és el canvi d'opinió d'en Youseff, que per fi accepta la relació entre ells dos! L'haurà ajudat a decidir-se l'Enric, amb la seva prepotència, quan ha parlat malament de la seva filla? 

 

A l'Anna se li complica el cas de Lisboa

L'Anna cada dia té una vida personal més complicada. L'atracció que senten ella i en Germán fa que es tornin a embolicar, aquesta vegada a la furgo. Quan acaben, el Germán diu la frase temuda: "Me n'he d'anar. La Montse deu estar patint". L'Anna es queda mirant, pensativa, i sembla que el "M'encantes" de comiat d'ell arriba en mal moment.

La Montse, aliena a tot, vol anar de vacances amb el Germán al Vietnam. Ell hi posa pegues, perquè no vol anar al Vietnam (ni enlloc) amb la Montse. Però no és prou valent per dir-li res i acaba posant excuses. L'Anna posa la solució sobre la taula: deixar-se de veure. El Germán no vol acceptar-ho: "Quan quedem?" Seran capaços de confessar i trencar-li el cor a la Montse?

I quan menys s'ho espera l'Anna, les coses es compliquen una mica més. Un testimoni que sembla fals diu que l'Anna va agredir intencionadament la companya d'equip del Lisboa, i que fins i tot la va amenaçar de mort. Unes declarcions que no les afavoreixen gens, de cara al judici. Què passarà amb el triangle Montse-Germán-Anna? I si l'Anna confessa la relació, què farà la Montse amb el cas?

 

La Lorena vol marxar

L'episodi acaba amb un moment dur entre la Lorena i la seva mare, la Sílvia. La Lore li diu que vol el seu consentiment per vendre la masia i marxar del poble. Per molt de temps. Potser un any.

"Li vaig prometre al pare que seria tan lliure com ell i és el que sento que he de fer. Me n'he d'anar, mama". Oh, us imagineu la sèrie sense la Lorena? Haurem d'esperar fins la setmana vinent per saber si aquest serà un comiat per sempre.

VÍDEOS RELACIONATS