"Les de l'hoquei" se la juguen a la gran final (Espòilers totals)

L'Anna estrena furgoneta. No és com la que havia tingut però li fa molta il·lusió. Té decidit que marxa a Gijón a entrenar en acabar la temporada. Però la Núria intenta persuadir-la. Anna: Tinc ganes de nous reptes. M'entens, no? Núria: I marxar lluny, potser? Anna: Marxar lluny Núria: Marxar lluny... de la Júlia. Anna: ...la Terrats i jo tenim maneres diferents de veure les coses, suposo. L'Emma se'n riu de la nova furgo de segona mà. Troba que és molt "cutre". La seva germana li demana que no digui res de la marxa a Astúries a la resta de l'equip, podria distreure-les de cara a la final. Samarretes verdes noves Les noies són al parc esperant la Berta. Emma: No creieu que l'estem cagant molt marxant del Minerva? La veritat és que la resta de components de l'equip tampoc semblen massa convençudes. Arriba la Berta amb una caixa de cartró. En treu les samarretes noves, de color verd. Del groc del Minerva, al verd del Mundial (CCMA) En aquest moment el grup se n'adona que la proposta és seriosa. La capitana explica que el Mundial està molt content d'acollir-les. La decisió és dura, però els servirà per conservar els seus valors. Guanyar tant sí com no Al centre de la pista del pavelló es reuneix tot l'equip, amb la presència de l'Anna i la Terrats. Totes aplaudeixen la Flor, que s'asseurà a la banqueta durant el partit. La Terrats, atabalada quan li truca el mòbil i ha de marxar, els demana que, l'endemà, han de guanyar tant sí com no. El rival, l'Industrial, les va derrotar a casa, just el dia que van insultar la Laila i la Lorena s'hi va encarar. Només hi ha una tàctica per a la final: guanyar (CCMA) La Janina diu que són un equip molt físic, però l'Anna explica que elles ho contrarestaran amb tècnica. Cal deixar de banda els retrets i jugar amb intel·ligència. Al cinc inicial que planteja l'entrenadora, només hi ha l'Emma i la Janina, la màxima golejadora a qui cal focalitzar el joc. Les jugades dissenyades a la pissarra no contemplen que juguin la resta de noies. La Lorena se'n queixa, pensa que no tindran gens de presència al partit. L'Anna assegura que el que vol és la victòria. Lorena: A tu t'és igual si juguem o no, l'únic que t'importa és que guanyem. Anna: Jo vull que guanyem. I es queda estranyada de la poca il·lusió que veu a la cara de les noies. La Raquel vol el compromís del Ricard Al parc, la Raquel reconeix a totes que el Ricard li agrada molt i que mai havia disfrutat tant el sexe com amb ell. Raquel: Però, després, quan acabem, fa com si no hagués passat res entre nosaltres. Costa trobar el punt just entre nòvio i "follamic". Com li fa veure l'Emma, no en vol ser la nòvia, però tampoc només una amiga. La Flor i la Lorena, ben curiosament, pensen igual: el respecte i poder decidir per una mateixa és vital en qualsevol relació. Més tard, en sortir del pavelló després de la reunió, la Raquel es creua amb el Ricard, que la saluda amb un petó a cada galta. Abans de marxar, se sincera: Raquel: No vull ser la que et folles del Minerva. Al seu moment m'hagués estat bé, però ara ja no vull això. La Raquel no vol que el Ricard només sigui un "follamic" (CCMA) El Ricard diu que ha estat honest sempre, que ho ha deixat clar, que només són col·legues. I la Raquel li respon que, de col·legues, ja té la resta de nois del masculí. I es resigna. Raquel: Potser, amb tu, m'esperava alguna cosa més. Li diu clarament que no vol continuar la relació amb les condicions d'ara. Ell marxa molt confós. La Janina, sospitosa La Berta, que espera a la sortida del pavelló aixoplugada perquè plou, veu sortir la Janina, que ni s'adona que hi és. L'observa amb deteniment com puja a un cotxe que hi ha aparcat a la vorera. Al cap de pocs instants, en surt. El vehicle arranca i s'atura just el davant d'on és la Berta i ella veu el conductor del cotxe abans de seguir endavant. L'interromp la Raquel, que la convida a passar pel Pipa. La Berta l'adverteix, després del que ha vist, que desconfiïn de la Janina. Raquel: Tranqui, la Janina el que vol és guanyar. Més que amigues Al vestidor, a la penombra, la Lorena està asseguda, sola. Pensa en el futur fora d'aquell lloc. Uns segons després, s'obre la porta i apareix la Flor que diu que l'estava buscant. S'asseu al seu costat i l'anima per al partit. La Lorena li dona les gràcies i somriuen. Es fa un silenci mentre mantenen les distàncies. La Lorena, acostant-se una mica més a la Flor, li agraeix que mantingui el bon rotllo amb ella... després de tot. Lorena: Et vull demanar una cosa. No deixis de ser la meva amiga, sisplau... Tinc la sensació que totes les persones que m'estimen acaben desapareixent de la meva vida... La Lorena i la Flor són més que bones amigues (CCMA) El Pela, la Gina, recentment l'Òscar. Té por de quedar-se sola. La Flor, amb els ulls plorosos, però somrient, li acarona la cara... Flor: Vos me cuidaste y aguantaste todas la rayadas. ¿Cómo voy a dejar de ser tu amiga? De la butxaca en treu un escut amb la bandera de l'arc de Sant Martí que, espera, puguin tornar a lluir juntes. L'Òscar va moure fitxa, i ara li toca a ella. Es miren i s'acosten molt delicadament fins que es fan un petó de reconciliació. El futur de l'Anna A la furgoneta nova, enmig del bosc, l'Anna fa l'amor amb el Jordi, que resulta ser un expert en sexe tàntric. Ella n'està encantada. Quan el Jordi parla de la temporada que ve al Minerva, l'Anna es veu obligada a comentar-li que potser no n'hi haurà, de pròxima temporada. Li deixa clar al Jordi que té ganes de començar de zero a Gijón i allunyar-se de la Terrats. En els darrers temps, s'han fet molt mal l'una a l'altra. Ell reacciona contrariat. El Jordi no sap que, si vol seguir amb l'Anna, potser haurà de traslladar-se amb ella a Gijón (CCMA) Jordi: Només penses en tu, no, quan prens aquestes decisions? Anna: Vaig decidir que no canviaria res de la meva vida per un tio. No vull renunciar als meus somnis. I el tempteja perquè sigui ell qui vagi a Astúries amb ella. La Terrats no pot més Una altra dona que vol assumir-ho tot de ple, la Terrats, se n'adona que no dona a l'abast. El petit Arnau l'absorbeix i no para de plorar. L'endemà, diumenge, abans de la final, va a trobar el Santi que està esmorzant al Pipa. La Terrats necessita el Santi per continuar endavant (CCMA) Fa cara de no haver descansat, ell ho veu i l'hi comenta amb ironia. Però la Terrats afluixa i no dubta a demanar que tingui cura de la criatura. No pot amb tot. Santi: Deus estar molt desesperada, eh, per abaixar-te els pantalons i demanar ajuda? Terrats: Santi, no siguis cruel amb mi. Santi: Jo crec que, abans, tu i jo tenim una conversa pendent. Li fa veure que l'ha fet fora de tot: de la seva vida, del club i de poder gaudir de la paternitat amb l'Arnau. Ella contesta que vol recuperar el seu millor amic i que formi part de la seva vida. El Santi agafa el seu fill i ella surt disparada cap al pavelló. Una cantant rebel Abans de la final, al bar, l'Emma i la Berta esmorzen amb el Lluc, el Ricard, el Nil i el Putxi. Parlen de l'Òscar, que fa dues setmanes que no dona senyals de vida. Tant el Putxi com el Ricard reconeixen que no el van tractar gens bé i el Lluc és qui, després de tot, més proper s'hi troba. La Berta veu entrar al pavelló l'home a qui va veure parlant amb la Janina. El Lluc li diu que és el vicepresident de l'Industrial, el contrincant a la final. L'Emma rep un missatge del Toni demanant que necessita rescindir el contracte. El Putxi se li acosta content perquè sap que ha deixat l'Alcober. Li suggereix que, ara que té un peu dins del sistema, aprofiti per dinamitar-lo per dins fent un canvi per sorpresa i cantant les seves pròpies cançons al festival. Ella ho troba molt bona idea. La final La pista està gairebé plena. El Santi hi apareix amb l'Arnau i s'asseu al costat de la Terrats, cosa que no sorprèn gens la Núria, que també és a la grada. L'Emma s'acosta a la banqueta i demana a la Raquel, la Lorena i la Laila que s'escalfin. Al capdavall, aquell serà l'últim partit amb el Minerva i han d'animar. La Flor diu que té raó i les encoratja a saltar a la pista. Al principi de la final, a la banqueta, les cares són molt llargues (CCMA) Abans de posar la bola en joc, la Janina mira a la graderia i hi localitza el vicepresident del Mundial. La Berta s'adona que es miren l'una a l'altre. A les primeres jugades, hi ha tensió i oportunitats per a tots dos equips. La Janina falla un primer xut. Des dels seients del pavelló, els nois se n'adonen que l'Òscar és allà i s'abraça amb la Sílvia. Porta la bufanda del Minerva al coll. L'Òscar torna per veure la final (CCMA) El Putxi el crida perquè vingui a asseure's al seu costat. Quan la Lorena, des de la banqueta, el veu a la grada també se n'alegra molt. La Janina, que va a totes, marca, però es ressenteix de la lesió a la cuixa. Cau en un lateral de la pista lesionada. El pavelló es queda en silenci. Després de parlar amb el Jordi, demana el canvi. La Janina "es trenca" després del primer gol (CCMA) La Laila salta a la pista, mentre la Janina crida de ràbia i la Terrats confirma que no podrà seguir. A la Berta, a la graderia, els dubtes li augmenten. Pensa que fa comèdia. L'Industrial empata... i també fa el segon. Hi ha cares llargues. La Bruna, la portera, fa la traveta amb l'estic a una rival a l'àrea. És penal i targeta blava d'expulsió. És el torn de la Raquel. Defensa bé la porteria i el xut del penal surt massa alt. Ha estat un any molt dur, però la Raquel està a punt per defensar la porteria (CCMA) Arriba la mitja part i l'Anna busca als llibres d'entrenadora, no sap què fer. L'Emma se li atansa i li demana que juguin totes, amb tanta passió que xerra un xic massa. Emma: Anna, és el nostre últim partit i ho donarem tot. Acaba de revelar que deixen el club i ja tenen una alternativa per l'any que ve. En el fons, les dues germanes saben que és impossible fer entrar en raó la Terrats. L'Anna, com li recorda l'Emma, tampoc li ha dit que deixa l'equip. L'entrenadora està en estat de xoc davant de tot plegat. Emma: Estic segura que guanyarem si juguem juntes. L'Emma revela a la seva germana que és el seu últim partit de groc (CCMA) Punt d'inflexió La Berta entra al vestidor d'una revolada i acusa la Janina de mentir sempre i haver-se venut simulant una lesió. Es barallen fort i les han de separar. Janina: Potser no soc del Minerva de tota la vida, però jo vull pujar a l'OK Lliga i ho he donat tot per aconseguir-ho. I no sé si tu pots dir el mateix. La Berta està convençuda que la Janina s'ha venut (CCMA) Admet que l'Industrial li va oferir molts diners, però que no els va acceptar. L'Anna contempla el final de l'escena i demana calma, però no pot evitar que la Janina marxi molt enfadada del vestidor. L'entrenadora fa asseure les noies i comença per reconèixer que la temporada ha estat "dura en excés". Confessa que, probablement, ella no ha estat a l'altura. Neguitosa, com que ja sap que marxen del Minerva, també explica que ella també se'n va, a Gijón. Rememora el dia que les va veure fent un partidet a la pista exterior... només per amor a l'hoquei... Anna: Teniu una química que jo no he vist mai en els equips que he jugat. (...) Créixer és entendre que, de vegades, les coses no surten com tu vols. (...) I que la vida va d'això: de victòries i derrotes. L'Anna demana un últim gran partit al Minerva, per no oblidar mai més a la vida (CCMA) I acaba apel·lant a l'escletxa que sempre hi ha per remuntar. Totes l'escolten assentint amb el cap engrescades. Anna: Si aquest és l'últim partit que fem al Minerva, crec que hem de fer el que sabem fer, jugar amb cos i ànima, juntes, com un equip. Demana a la Berta que es canviï i torni a la pista. La necessitaran. La Flor es treu la seva samarreta de joc i l'hi dona a la Berta i la Lorena li passa el braçalet de capitana. Aquest cop, estan disposades a patinar, jugar i guanyar, juntes!!! Segona part Les noies tornen a la pista. Tothom se sorprèn de veure la Berta a punt per jugar. El Lluc, a la graderia, l'anima entusiasmat. Comença la segona part amb el cinc titular de "Les de l'hoquei" originals: la Raquel, l'Emma, la Lorena, la Flor animant a la banqueta, i la Berta que arenga la pinya. Berta: Només nosaltres i l'hoquei! "Les de l'hoquei", per fi, tornen a jugar juntes (CCMA) La Raquel, amb el suport incondicional del Ricard entre el públic, està molt atenta i para els xuts, però les jugadores de l'Industrial volen provocar la Lorena. La Laila s'encarrega d'asserenar els ànims i demanar a la seva companya que estigui per la feina. Malgrat tot, el Minerva encaixa el tercer gol. Però, la Laila, més segura de si mateixa que mai, amb un xut arrossegat i llunyà marca el 2-3. L'Emma, per rematar-ho, no tarda gens a empatar el partit (3-3). La Laila marca un golàs (CCMA) L'Anna crida "així, sí!" Falten quatre minuts i hi ha temps mort. La Flor, al seu costat, li explica que la Berta i la Lorena van assajar una jugada brutal als partidets de la pista contigua al pavelló. I és la mateixa Flor qui, amb el vistiplau de l'entrenadora, pren la iniciativa en la xerrada. Flor: Lore, Berta tienen que hacer su jugada. La Flor té esperit d'entrenadora i indica el camí cap a la victòria (CCMA) Ara els ànims han pujat fins al capdamunt, però la tensió i els nervis a la pista estan a punt d'esclatar. Finalment, la Berta inicia una jugada en què s'escola i, amb una passada d'esquena per entremig dels patins, passa la bola a la Lorena, que, l'aixeca amb l'estic i, de volea, afusella la portera. Ha marcat un golàs i corre a la grada a abraçar l'Òscar ben fort. Es fa una pinya a què s'acaben sumat les resta de noies i l'equip masculí. La passada de la Berta és de fantasia (CCMA) La rematada a gol de la Lorena és una fuetada imparable (CCMA) Només queda congelar el partit els darrers trenta segons per guanyar la final. Hi ha alegries generalitzades i invasió de la pista. Tothom ho celebra. Els jugadors i jugadores del Minerva mantegen l'Anna, mentre la Janina, plora sola a la banqueta. L'Anna és la gran artífex del triomf del Minerva (CCMA) I l'entrenadora, quan topa de cara amb el Jordi, no pot estar-se de fer-li un petó que sorprèn tothom. La Terrats, també la felicita efusivament. Terrats: Tu i jo fem el millor tàndem de la història de l'hoquei. La presidenta no percep la cara de l'Anna que mira al Jordi amb la complicitat de qui sap que ha escollit un altre camí. Les jugadores ho celebren remullant-se totes vestides a la dutxa. Una dutxa per celebrar la victòria (CCMA) Coses que canvien... i d'altres, no El Ricard es troba amb la Raquel quan surt del pavelló. La felicita amb un petó als llavis. Ella li recorda, de seguida, què va dir-li... Ricard: No tinc clar què vull fer amb la meva vida, però el que tinc clar és que vull que estiguem bé. M'agrades molt, Raquel. I demana que no etiquetin allò que tenen. Aquest cop, però, sembla que el Ricard ha pillat del tot la indirecta. El Ricard no vol perdre la Raquel (CCMA) Mentrestant, el Lluc crida a la Janina quan surt del vestidor. Li sap greu que hagi acabat lesionada. Lluc: Sigui com sigui, has fet una gran temporada. Ella li salta al coll, en principi, en senyal d'agraïment. Però se n'aprofita i se li acaba insinuant fent-li un petó als morros que ell, d'entrada, no rebutja. Tot i així, se n'acaba apartant. Janina: Ai, Lluquet, hi ha coses que no canvien... Punt final La Terrats rep tot l'equip i l'entrenadora al despatx de presidència. Fa un brindis per la victòria i "un futur prometedor al Minerva". Però les noies no aixequen les copes. La Berta trenca el silenci. Berta: Tieta, no hi haurà any que ve. Terrats: Com que...? Berta: Marxem del Minerva. La Terrats es queda de pedra en sentir el que diu la seva neboda, que també explica que jugaran al Mundial. Demana a l'Anna que les segueixi entrenant, si ho vol. Però l'Anna no té més remei que dir que també plega. Se'n va a entrenar a Gijón. El brindis de la Terrats, de seguida queda aigualit (CCMA) Terrats: És una broma de mal gust, no? Se sent menystinguda i parla de desagraïment de les noies després de l'esforç del club. Però la Laila li recorda que, si fos per ella, algunes ja no hi serien. Berta: La Laila té raó. Ho has fet tot per pujar a l'OK Lliga, però no has fet res per a nosaltres. Terrats: Em pensava que totes volíem pujar a OK Lliga. Berta: Doncs no, nosaltres només volíem jugar. La mestra i l'alumna A la grada del pavelló, la Terrats escura una ampolla de cava amb una copa de plàstic. L'Anna creua la pista, se li acosta i la mira. La Júlia no diu res fins que se li asseu al costat. Terrats: Em sap greu si t'he fallat, Anna, però suposo que és llei de vida. La Terrats, en el fons, sap que no hi haurà mai més ningú que l'hagi admirat com l'Anna (CCMA) I li recorda quan era petita i no se la podia treure de sobre. Sempre volia aprendre. Ara l'alumna ha superat la mestra. Se sent orgullosa d'ella, perquè és l'única que hi ha cregut i, malgrat tot, l'ha mirat amb bons ulls. L'Anna, amb afecte, li recolza el cap sobre l'espatlla. Epíleg Al cap d'una setmana, l'Anna arriba amb la furgoneta al costat de la pista exterior del pavelló. Ha quedat amb l'Emma, li truca i la veu aparèixer amb totes les noies. Li regalen una samarreta firmada amb dedicatòria. Els hi dona les gràcies per tot, el bo i el dolent, molt emocionada. Totes ploren abraçades. Les noies s'acomiaden de l'Anna molt emocionades (CCMA) Puja a la furgoneta i, abans d'emprendre el camí cap a Gijón, l'Emma fa que totes repeteixin, per últim cop, el seu crit de guerra. L'Anna ho fa dreta, enfilada a la porta de la furgo. L'Anna crida, a ple pulmó, d'emoció el lema de "Les de l'hoquei" (CCMA) -Patinem... juntes! Juguem... juntes! Guanyem... juntes!

"Les de l'hoquei" se la juguen a la gran final (Espòilers totals)

A l'últim capítol de la temporada, l'equip viu la vigília de la gran final que ha de permetre l'ascens a l'OK Lliga: el gran somni de la Terrats. Però les noies, a punt de deixar el Minerva, s'adonen que l'Anna no compta amb elles de titulars. Una Anna que també té un peu i mig fora del club.