• La justa trama
    Veure vídeo

    La justa trama

    Sobre la xarxa de cooperatives brasilera "La Justa Trama" que a l'entorn d'un grup de dones que cosien s'ha estès a la producció de cotó ecològic, elaboració de teles, confecció de roba, finançament. La Justa Trama treballa amb criteris d'economia social i solidaria i actualment dóna feina directament a 1.800 persones. La FAO ha posat a La Justa Trama com a model de bones pràctiques

    Sobre la xarxa de cooperatives brasilera "La Justa Trama" que a l'entorn d'un grup de dones que cosien s'ha estès a la producció de cotó ecològic, elaboració de teles, confecció de roba, finançament. La Justa Trama treballa amb criteris d'economia social i solidaria i actualment dóna feina directament a 1.800 persones. La FAO ha posat a La Justa Trama com a model de bones pràctiques

  • Viure de l'aire
    Veure vídeo

    Viure de l'aire

    El documental Viure de l'Aire és un documental de com es va fer realitat, gràcies a 619 famílies i entitats, la construcció del primer aerogenerador comunitari de l'Estat i del Sud d'Europa.
    El documental ens mostra com va començar la història de l'energia eòlica, la relació amb el moviment antinuclear i el paper que juga la societat per la democratització de l'energia a l'estat espanyol.
    El projecte Viure de l'aire del cel promou la instal·lació d'un aerogenerador a Catalunya al municipi de Pujalt (Alt Anoia), de propietat compartida entre les persones que ho desitgin.
    L'objectiu principal del projecte Viure de l'aire del cel és instal·lar un aerogenerador de propietat compartida, que permeti generar electricitat neta i verda, tot fent possible la solidaritat entre les persones que viuen a zones urbanes i els que viuen a zones rurals, contribuint així a democratitzar l'energia.
    El documental Viure de l'Aire vol representar finalment una mostra inspiradora per altres municipis, comunitats o països perquè puguin desenvolupar el seu propi projecte comunitari i encoratjar-los també a fer-ho realitat.

    El documental Viure de l'Aire és un documental de com es va fer realitat, gràcies a 619 famílies i entitats, la construcció del primer aerogenerador comunitari de l'Estat i del Sud d'Europa. El documental ens mostra com va començar la història de l'energia eòlica, la relació amb el moviment antinuclear i el paper que juga la societat per la democratització de l'energia a l'estat espanyol. El projecte Viure de l'aire del cel promou la instal·lació d'un aerogenerador a Catalunya al municipi de Pujalt (Alt Anoia), de propietat compartida entre les persones que ho desitgin. L'objectiu principal del projecte Viure de l'aire del cel és instal·lar un aerogenerador de propietat compartida, que permeti generar electricitat neta i verda, tot fent possible la solidaritat entre les persones que viuen a zones urbanes i els que viuen a zones rurals, contribuint així a democratitzar l'energia. El documental Viure de l'Aire vol representar finalment una mostra inspiradora per altres municipis, comunitats o països perquè puguin desenvolupar el seu propi projecte comunitari i encoratjar-los també a fer-ho realitat.

  • Amazics: una diàspora forçada
    Veure vídeo

    Amazics: una diàspora forçada

    Més de la meitat dels 230.000 marroquins que viuen a Catalunya, són amazics, la població autòctona del nord d'Àfrica, previs a l'arribada dels àrabs. Els amazics són una de les poblacions més precaritzades del Marroc, mentre la riquesa de la seva regió se'n va fora de la zona. Un exemple és la mina de plata d'Imider, que explota una empresa del rei Mohamed IV, que sobreexplota els aqüífers de la zona i genera residus que perjudiquen l'agricultura de la zona.
    La situació de discriminació dels amazics genera un continu de joves que arrisquen la vida per migrar i que sovint perden la vida pel camí.
    Un documental de Norma Nebot, produït per l'Associació de Periodisme Fora de Quadre i per la Casa Amaziga de Catalunya

    Més de la meitat dels 230.000 marroquins que viuen a Catalunya, són amazics, la població autòctona del nord d'Àfrica, previs a l'arribada dels àrabs. Els amazics són una de les poblacions més precaritzades del Marroc, mentre la riquesa de la seva regió se'n va fora de la zona. Un exemple és la mina de plata d'Imider, que explota una empresa del rei Mohamed IV, que sobreexplota els aqüífers de la zona i genera residus que perjudiquen l'agricultura de la zona. La situació de discriminació dels amazics genera un continu de joves que arrisquen la vida per migrar i que sovint perden la vida pel camí. Un documental de Norma Nebot, produït per l'Associació de Periodisme Fora de Quadre i per la Casa Amaziga de Catalunya

  • "Free tours", treballar per propines
    Veure vídeo

    "Free tours", treballar per propines

    "Latituds" mostra la realitat de centenars de guies turístics que a Barcelona, i a altres ciutats, tenen com a única font d'ingressos les propines. Un "free tour" és una ruta pel centre de la ciutat a la qual els turistes es poden afegir i que poden deixar lliurement quan volen. Els guies han de pagar a la plataforma digital que els porta els turistes, però no tenen contracte laboral, ni cobren salari base, només les propines, i no tenen drets laborals, ja que se'ls considera treballadors autònoms.
    És un documental de Fotomovimiento.org i de l'Observatori del Deute en la Globalització.

    "Latituds" mostra la realitat de centenars de guies turístics que a Barcelona, i a altres ciutats, tenen com a única font d'ingressos les propines. Un "free tour" és una ruta pel centre de la ciutat a la qual els turistes es poden afegir i que poden deixar lliurement quan volen. Els guies han de pagar a la plataforma digital que els porta els turistes, però no tenen contracte laboral, ni cobren salari base, només les propines, i no tenen drets laborals, ja que se'ls considera treballadors autònoms. És un documental de Fotomovimiento.org i de l'Observatori del Deute en la Globalització.

  • Les llavors de Berta Cáceres
    Veure vídeo

    Les llavors de Berta Cáceres

    L'ambientalista i defensora dels drets humans hondurenya Berta Cáceres va ser assassinada el 2016. Al voltant de la seva mort s'evidencia una gran trama d'interessos del projecte empresarial i financer que participa en el projecte hidroelèctric d'Agua Zarca (des de grans bancs de desenvolupament llatinoamericans i europeus, fins a petites emprese ¿catalanes, també--, que hi han subministrat serveis).

    Però l'assassinat de Berta Cáceres també ha generat una gran xarxa de complicitats entre moviments socials centreamericans i europeus, per exigir justícia.

    Un documental del Col·lectiu de Periodistes Contrast i Entrepobles, amb el suport de Lafede.cat.

    L'ambientalista i defensora dels drets humans hondurenya Berta Cáceres va ser assassinada el 2016. Al voltant de la seva mort s'evidencia una gran trama d'interessos del projecte empresarial i financer que participa en el projecte hidroelèctric d'Agua Zarca (des de grans bancs de desenvolupament llatinoamericans i europeus, fins a petites emprese ¿catalanes, també--, que hi han subministrat serveis). Però l'assassinat de Berta Cáceres també ha generat una gran xarxa de complicitats entre moviments socials centreamericans i europeus, per exigir justícia. Un documental del Col·lectiu de Periodistes Contrast i Entrepobles, amb el suport de Lafede.cat.

  • Dones cocaleres a Colòmbia
    Veure vídeo

    Dones cocaleres a Colòmbia

    Les dones que conreen coca a Colòmbia afronten la substitució dels seus cultius, en el marc del procés de pau i sota l'amenaça dels grups armats que controlen el territori i el negoci del narcotràfic.

    Un documental de Javier Sulé, Milo del Castillo i Germán Reyes, amb el suport de l'Associació Catalana per la Pau i de Lafede.cat.

    Les dones que conreen coca a Colòmbia afronten la substitució dels seus cultius, en el marc del procés de pau i sota l'amenaça dels grups armats que controlen el territori i el negoci del narcotràfic. Un documental de Javier Sulé, Milo del Castillo i Germán Reyes, amb el suport de l'Associació Catalana per la Pau i de Lafede.cat.

  • Alerta defensoras
    Veure vídeo

    Alerta defensoras

    Les dones defensores dels drets humans a Centreamèrica i a Mèxic comparteixen estratègies de resistència individual i col·lectiva davant la repressió i l'augment de la violació dels drets humans a la regió.

    Un documental de Maria Zafra i Teresa Boedo, que és part de la campanya #DefensorasSemillasDeCambio, de la Iniciativa Mesoamericana de Mujeres Defensoras de Derechos Humanos. Amb el suport de la Fundació Calala Fons de les Dones, SUDS¿Associació Internacional de Solidaritat i Cooperació i Lafede.cat.

    Les dones defensores dels drets humans a Centreamèrica i a Mèxic comparteixen estratègies de resistència individual i col·lectiva davant la repressió i l'augment de la violació dels drets humans a la regió. Un documental de Maria Zafra i Teresa Boedo, que és part de la campanya #DefensorasSemillasDeCambio, de la Iniciativa Mesoamericana de Mujeres Defensoras de Derechos Humanos. Amb el suport de la Fundació Calala Fons de les Dones, SUDS¿Associació Internacional de Solidaritat i Cooperació i Lafede.cat.

  • Associar-se a l'Ecosistema Terra
    Veure vídeo

    Associar-se a l'Ecosistema Terra

    Els coneixements científics actuals porten a un canvi revolucionari en la forma de veure el món: la Terra funciona com un gran ecosistema, que és estable en funció del reciclatge que hi poden fer totes les espècies que hi viuen.

    Els coneixements científics actuals porten a un canvi revolucionari en la forma de veure el món: la Terra funciona com un gran ecosistema, que és estable en funció del reciclatge que hi poden fer totes les espècies que hi viuen.

  • Josep M. Antó. Salut i escalfament global.
    Veure vídeo

    Josep M. Antó. Salut i escalfament global.

    Quins impactes en la salut podem preveure per l'escalfament global? Entre els previsibles hi ha els derivats de les onades de calor, les inundacions, les sequeres, la radiació ultraviolada, les ventades, les allaus, disminució de la producció d'aliments, els problemes d'accés a l'aigua, els cultius menys nutritius, la facilitat per a la disseminació de malalties tropicals (Zika, malària, dengue)... El que s'acosta és molt complex i de gran magnitud, i l'única manera d'afrontar-ho és cooperant de forma multidisciplinària, amb una visió a dècades vista.

    Ens aproximem a aquest tema amb Josep M. Antó Boqué, director científic de l'Institut de Salut Global de Barcelona ¿ ISGlobal.

    Quins impactes en la salut podem preveure per l'escalfament global? Entre els previsibles hi ha els derivats de les onades de calor, les inundacions, les sequeres, la radiació ultraviolada, les ventades, les allaus, disminució de la producció d'aliments, els problemes d'accés a l'aigua, els cultius menys nutritius, la facilitat per a la disseminació de malalties tropicals (Zika, malària, dengue)... El que s'acosta és molt complex i de gran magnitud, i l'única manera d'afrontar-ho és cooperant de forma multidisciplinària, amb una visió a dècades vista. Ens aproximem a aquest tema amb Josep M. Antó Boqué, director científic de l'Institut de Salut Global de Barcelona ¿ ISGlobal.

  • Platges i nivell del mar
    Veure vídeo

    Platges i nivell del mar

    Quant temps podrem seguir gestionant les costes com en les últimes dècades? La majoria de les platges catalanes estan retrocedint i les mantenim abocant cada any grans quantitats de sorra. I el nivell del mar està pujant per l'escalfament global, els que neixen ara podrien veure'l pujar gairebé 1 metre, potser més.

    Ens aproximem al tema estudiant casos de platges de Barcelona, Blanes, Malgrat de Mar, l'Estartit i Delta de l'Ebre, amb la participació de: R. Sardá, del CEAB-CSIC; C. Ibàñez, de l'IRTA de St. Carles de la Ràpita; J. Jiménez, de la UPC; M. Canals, de la UB; M. C. Llasat, de la UB; J. Guillén, de l'ICM-CSIC; i X. Quintana, de la UdG.

    Quant temps podrem seguir gestionant les costes com en les últimes dècades? La majoria de les platges catalanes estan retrocedint i les mantenim abocant cada any grans quantitats de sorra. I el nivell del mar està pujant per l'escalfament global, els que neixen ara podrien veure'l pujar gairebé 1 metre, potser més. Ens aproximem al tema estudiant casos de platges de Barcelona, Blanes, Malgrat de Mar, l'Estartit i Delta de l'Ebre, amb la participació de: R. Sardá, del CEAB-CSIC; C. Ibàñez, de l'IRTA de St. Carles de la Ràpita; J. Jiménez, de la UPC; M. Canals, de la UB; M. C. Llasat, de la UB; J. Guillén, de l'ICM-CSIC; i X. Quintana, de la UdG.

  • Millorar l'aire que respirem
    Veure vídeo

    Millorar l'aire que respirem

    Les ciutats més avançades han pres mesures, des de fa anys, per reduir la contaminació atmosfèrica, que provoca quinze o vint vegades més morts que els accidents de trànsit. Mesures que són efectives quan són contundents, com les que han aplicat centenars de ciutats europees i nord-americanes.

    Amb la participació de: J. Sunyer, d'ISGlobal; X. Querol, d'IDAEA-CSIC; M. Anxo Fernández Lores, alcalde de Pontevedra; i la Plataforma per la Qualitat de l'Aire, d'entre altres.

    Les ciutats més avançades han pres mesures, des de fa anys, per reduir la contaminació atmosfèrica, que provoca quinze o vint vegades més morts que els accidents de trànsit. Mesures que són efectives quan són contundents, com les que han aplicat centenars de ciutats europees i nord-americanes. Amb la participació de: J. Sunyer, d'ISGlobal; X. Querol, d'IDAEA-CSIC; M. Anxo Fernández Lores, alcalde de Pontevedra; i la Plataforma per la Qualitat de l'Aire, d'entre altres.

  • L'aire que respirem
    Veure vídeo

    L'aire que respirem

    El trànsit provoca més morts per contaminació atmosfèrica que per accidents, quinze o vint vegades més. A l'Àrea Metropolitana de Barcelona, 3.500 morts a l'any. Una contaminació atmosfèrica que, a més, força l'escalfament global.

    Ens aproximem al tema amb dos especialistes de prestigi internacional: Jordi Sunyer, cap del programa de Salut Infantil d'ISGlobal; i Xavier Querol, investigador de l'Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua-CSIC.

    El trànsit provoca més morts per contaminació atmosfèrica que per accidents, quinze o vint vegades més. A l'Àrea Metropolitana de Barcelona, 3.500 morts a l'any. Una contaminació atmosfèrica que, a més, força l'escalfament global. Ens aproximem al tema amb dos especialistes de prestigi internacional: Jordi Sunyer, cap del programa de Salut Infantil d'ISGlobal; i Xavier Querol, investigador de l'Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua-CSIC.

  • Modelant la transició energètica
    Veure vídeo

    Modelant la transició energètica

    Onze institucions científiques europees, coordinades des de l'Institut de Ciencies del Mar-CSIC de Barcelona, desenvolupen un model per fer simulacions de transició a renovables.

    Onze institucions científiques europees, coordinades des de l'Institut de Ciencies del Mar-CSIC de Barcelona, desenvolupen un model per fer simulacions de transició a renovables.

  • Integrant l'atenció social i sanitària
    Veure vídeo

    Integrant l'atenció social i sanitària

    Davant l'envelliment de la població occidental, un model innovador s'està obrint pas en els països més avançats i també en algunes zones de Catalunya: la integració de l'atenció social i sanitària.

    Davant l'envelliment de la població occidental, un model innovador s'està obrint pas en els països més avançats i també en algunes zones de Catalunya: la integració de l'atenció social i sanitària.

  • Ciutats defensores DDHH
    Veure vídeo

    Ciutats defensores DDHH

    Una quinzena de municipis s'han unit per convidar durant dues setmanes a Catalunya a 8 activistes defensors dels Drets Humans d'arreu del món que han compartit les seves lluites amb els joves.

    Una quinzena de municipis s'han unit per convidar durant dues setmanes a Catalunya a 8 activistes defensors dels Drets Humans d'arreu del món que han compartit les seves lluites amb els joves.

Anar al contingut