Des de fa uns mesos, l'Agnès Marquès compagina el "TN migdia" amb la direcció i presentació del programa del 33 "La gent normal".
"La gent normal" parla d'històries humanes mitjançant testimonis anònims o coneguts que han viscut directament o indirectament una situació difícil.
Més "casual" i relaxat, però amb un punt de sofisticació continguda , el "look" de la presentadora és molt diferent del que habitualment llueix com a conductora del "TN".
Per a aquest programa, hem apostat també per fer servir el color com a eina de comunicació.
Els colors juntament amb un espai que canvia de mobiliari en cada programa i una postproducció acurada ens ajudaran a crear l'atmosfera general del programa.
Una breu anàlisi basada en la colorimetria ens permetrà identificar els colors que ens serviran per transmetre valors com ara la proximitat i l'accessibilitat.
Encara que la colorimetria es defineix com una ciència, per sort l'Alícia Surli, l'estilista del programa, no va haver de fer experiments i estranyes equacions (ella és més de lletres).
Tot plegat és molt més fàcil, ja que són el to i la lluminositat de la pell, així com el color dels ulls i dels cabells, els que ens marcaran quina serà la tonalitat triada (freda o càlida).

La tonalitat de l'Agnès correspon a la gamma càlida opaca.
A partir d'aquí, podrem decidir quins colors farem servir segons què vulguem potenciar o transmetre.




Els colors lluminosos transmeten proximitat i accessibilitat.
El color vermell, amb pigments lluminosos, li dóna un punt de sofisticació massa intens per al programa, aquí rebaixat per un blau (fred).




El blanc aportarà molta lluminositat a aquest " look" relaxat.




Colors freds opacs, que la fan molt més extremada, per a un "look" casual.





Els colors càlids lluminosos aportaran un to neutre i d'austeritat, que contrasta amb la sofisticació del vestit i de les sandàlies.

I vosaltres, de quina tonalitat sou?