
Albert Flaquer Serra
Actor: Sergi Mateu
Veí i amic de la Mercè i l'Ignasi. Marit de Núria Boix. Pare de Joan i Mireia Flaquer.
Conservador. Seriós. Catòlic practicant. Molt ben educat. És un home d'ordre i de costums, poc donat a trencar les rutines. Ho va passar molt malament en saber que la seva filla s'havia casat amb un gai.
Advocat jubilat. És bo i i se'l coneix força a la comarca. El seu bufet el dirigeix ara la Sònia Ferrés.
La Mireia ha estat sempre una consentida, mentre que en Joan els tenia pràcticament atemorits. Li falta un ronyó per culpa d'una caiguda enmig d'una baralla (en realitat, agressió) amb el seu fill.
Ell i la Núria les han vistes de tots els colors. Han sigut justos i injustos. Han vist com la tieta Consol els va fer una bona jugada, deixant-los sense herència, tot i que la van acabar recuperant. Són tot façana. Semblava que tot canviaria quan van acceptar, amb grans dificultats, que la Mireia tingués tracte amb la seva mare biològica, però el temps ha passat i cadascú és com és. Les aparences manen.
Ha estat més o menys implicat en els negocis d'en Claudi i en Balló, però ha acabat fugint-ne perquè veia que no era bona idea ficar-s'hi.
La vida de jubilat l'avorreix, però es distreu fent de filantrop. O això es pensa.
Havia estat noviet de la Mariona Riera, la germana de la Mercè, i la seva tornada va fer trontollar la relació amb la Núria, però finalment, aquesta i altres petites crisis es van superar sense problemes.
Ell i la Núria es van embrancar en una guerra estúpida amb la Fàtima, a qui responsabilitzaven d'una lesió infligida per la Fàtima en fer-li un massatge a la Núria. Afortunadament, el seny es va imposar, gràcies a les pressions que rebia l'Albert, i ara tot torna a ser normal. Han ajudat la Fàtima a través de la Fundació Consol Faus.
Veí i amic de la Mercè i l'Ignasi. Marit de Núria Boix. Pare de Joan i Mireia Flaquer.
Conservador. Seriós. Catòlic practicant. Molt ben educat. És un home d'ordre i de costums, poc donat a trencar les rutines. Ho va passar molt malament en saber que la seva filla s'havia casat amb un gai.
Advocat jubilat. És bo i i se'l coneix força a la comarca. El seu bufet el dirigeix ara la Sònia Ferrés.
La Mireia ha estat sempre una consentida, mentre que en Joan els tenia pràcticament atemorits. Li falta un ronyó per culpa d'una caiguda enmig d'una baralla (en realitat, agressió) amb el seu fill.
Ell i la Núria les han vistes de tots els colors. Han sigut justos i injustos. Han vist com la tieta Consol els va fer una bona jugada, deixant-los sense herència, tot i que la van acabar recuperant. Són tot façana. Semblava que tot canviaria quan van acceptar, amb grans dificultats, que la Mireia tingués tracte amb la seva mare biològica, però el temps ha passat i cadascú és com és. Les aparences manen.
Ha estat més o menys implicat en els negocis d'en Claudi i en Balló, però ha acabat fugint-ne perquè veia que no era bona idea ficar-s'hi.
La vida de jubilat l'avorreix, però es distreu fent de filantrop. O això es pensa.
Havia estat noviet de la Mariona Riera, la germana de la Mercè, i la seva tornada va fer trontollar la relació amb la Núria, però finalment, aquesta i altres petites crisis es van superar sense problemes.
Ell i la Núria es van embrancar en una guerra estúpida amb la Fàtima, a qui responsabilitzaven d'una lesió infligida per la Fàtima en fer-li un massatge a la Núria. Afortunadament, el seny es va imposar, gràcies a les pressions que rebia l'Albert, i ara tot torna a ser normal. Han ajudat la Fàtima a través de la Fundació Consol Faus.