La Guerra Civil a "La gran il·lusió"

Viatge per la Guerra Civil amb el cineasta Jaime Camino

Jaime Camino ens permet fer el recorregut de la Guerra Civil a Catalunya. Temps de cinema de propaganda que es troba primer en mans anarquistes i més tard amb Laia Films i la Generalitat. Enmig, Rosario Pi i el film mític "L'espoir"
Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Som als anys 30. Anys d'estranyismes ideològics, amb dretes i esquerres en peu de guerra. A Europa, temps de dictadures: a Itàlia trobem El Duce, Mussolini. A Alemanya, Adolf Hitler. A Portugal, Salazar, i a l'URSS, Stalin. L'Espanya republicana i democràtica corre perill de contagi... Una bona part de l'exèrcit se subleva i Francisco Franco esdevé el líder de l'Alzamiento Nacional. Alguns intel·lectuals i cineastes fan les maletes, altres aporten el seu talent a la propaganda política.

 

Cinema en estat de guerra

A Catalunya, l'any 36, neix a Barcelona el cineasta Jaime Camino.

El nen creix escoltant les històries de la guerra i patint la dictadura. Al cap dels anys, Camino transforma aquells records en sis pel·lícules fonamentals. Ordenades segons els fets històrics, aquestes pel·lícules fan el retrat més complet de la guerra civil. L'any 2009, l'Acadèmia del Cinema Català atorga a Jaime Camino el Premi Gaudí d'Honor.

 

Repassem aquestes sis pel·lícules fonamentals, segons la història cronològica que expliquen:

 

"Dragon Rapide"

Amb aquest film, Jaime Camino ens situa al 18 de juliol del 36 i ens explica com Franco vola de les Canàries a Tetuan amb l'hidroavió Dragon Rapide per encapçalar el cop d'estat. Era la primera vegada que apareixia Franco com un personatge, i el va aconseguir humanitzar.

 

"Les llargues vacances del 36"

Comença la guerra que Camino titula com "Les llargues vacances del 36". En aquesta pel·lícula, el cineasta ens explica com, l'estiu del 1936, moltes famílies burgeses van ser sorpreses per la guerra als pobles d'estiueig. Els Camino, aquell juliol, estiuejaven a Gelida, poble on anys més tard es va rodar el film que explica aquells moments.

 

"La vieja memoria"

Els fets de maig de 1937 estan perfectament explicats a "La vieja memoria". Un documental amb què Camino ens mostra diferents moments claus de la guerra a través d'entrevistes entre vencedors i vençuts. El documental ens relata com els anarquistes són els amos de la ciutat i també controlen les comunicacions... La informació és poder i ells poden sentir-ho i saber-ho tot; qui truca, quan truca i què diu!

Després dels fets de maig, els anarquistes perden protagonisme en el govern i, evidentment, també en el cinema.

 

"Els nens de Rússia"

La guerra comença a fer olor de derrota republicana. El cinema de Jaime Camino també ho fa evident amb el film "Els nens de Rússia", que ens transporta al juny de 1937. Aquest tema tocava molt de prop el director Jaime Camino. Els seus cosins van ser uns d'aquells nens que per culpa de la guerra van haver de marxar cap a la Unió Soviètica.

 

"España otra vez"

El setembre del 38, els brigadistes internacionals són obligats a marxar. Jaime Camino, al film "España otra vez", s'inspira en els records i les vivències d'un d'aquests brigadistes, el guionista nord-americà Alvah Bessie. És la primera vegada que apareix un combatent republicà vist d'una manera positiva.

 

 

"El llarg hivern"

La guerra s'ha acabat... però en realitat continua amb la repressió de "los 40 años de paz". I Jaime Camino ajuda, una vegada més, a posar un títol al moment amb la seva pel·lícula "El llarg hivern".

 

Durant la Guerra Civil, destaca el nom d'una cineasta: Rosario Pi. Una dona forta i amb talent. Aquí pots conèixer la seva història:

Rosario Pi: la cineasta de la Guerra Civil

A la guerra civil no només van venir brigadistes a combatre amb armes el feixisme. Alguns van venir a combatre'l amb càmeres i guions. Uns d'aquests combatents són l'escriptor Ernest Hemingway i el cineasta holandès Joris Ivens. Un altre, l'escriptor francès Andre Malraux, que ve en plena guerra civil per adaptar al cinema la seva novel·la "L'espoir", "L'esperança". Però aquesta i d'altres històries sobre el cinema anarquista i el cinema del poder les haureu de descobrir en el programa d'aquesta setmana de "La gran il·lusió".

VÍDEOS RELACIONATS