El quart capítol de "La gran il·lusió"

"Per amor a l'art": Dalí i el cinema amateur català, a "La gran il·lusió"

Anys 20 i 30, temps d'avantguardes: Salvador Dalí i Luis Buñuel instal·len el surrealisme a Cadaqués. El cinema amateur agafa força gràcies a la burgesia i a l'abaratiment de les càmeres cinematogràfiques.
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

En poc més de 30 anys, el Cinema s'ha fet molt gran! Una màquina de fer diners i de somnis que funciona a ple rendiment: industria i espectacle per a tota la família!  Però té encara reptes pendents. El primer, guanyar-se el respecte del Món de l'Art. Just, en el moment oportú, les avantguardes dels anys 20 l'adopten: cubistes, futuristes, dadaistes, surrealistes troben en el cinema un mitjà nou i transgressor per expressar-se!!

 

Surrrrrrrealisme: Dalí i el món del cinema

Dalí  pertany a la primera generació d'artistes que creixen amb el cinema i aquesta coincidència marca la seva vida, i la seva obra. Com fan tots els creadors inquiets dels anys vint, Dalí emigra a Paris. És la ciutat moderna, dels artistes i les avantguardes, i  ho fa acompanyat de Luís Buñuel.  Dalí i Buñuel es llencen de cap a la provocació amb el film de producció francesa, "Un chien andalou", tot un manifest surrealista. Ara sí, intenteu no tancar els ulls.

 

 

Al capítoI quart de "La gran il·lusió, també s'explica com Dalí arriba a Hollywood i es fa íntim dels germans Marx. Per a ells escriu el guió "Giraffes on Horseback Salad", que traduït al català tindria el curiós títol de: "Girafes en una amanida de llom de cavall". Però el film no es roda mai. El destí també uneix Dalí amb Walt Disney, però "Destino", el curt d'animació que volen fer junts, no tira endavant. Dalí exigeix massa paciència, massa diners...! Disney no la produirà fins a 60 anys més tard.

 

A Hollywood, Dalí també coincideix amb el geni del suspens, Alfred Hitchcock. Dissenya per a ell l'escena d'un somni al film "Recuerda", reciclant velles idees.

Salvador Dalí es guanya a pols el pseudònim "Avida Dollars", degut a la seva fam de diners, i acaba saltant al món de la publicitat.

Amb Dalí i les avantguardes artístiques el cinema ja s'ha ben guanyat la Medalla de 7è Art.

 

El cinema català amateur

A partir dels anys 20 fer cinema ja és a l'abast de tothom. El 1922 es crea la Pathé Baby. Una càmera petita, d'ús domèstic i a l'abast de la burgesia. La primera càmera pensada per cineastes no professionals: els amateurs!

Com que les càmeres són cares, els primers amateurs són burgesos que roden imatges de la intimitat familiar. O els paisatges que descobreixen en caps de setmana i vacances.

 

Llorenç Llobet Gràcia

Descobreix la història del sabadellenc Llorenç Llobet Gràcia, una de les figures més importants del cinema amateur català, autor de "Vida en sombras". Aquest film és un dels més excepcionals i ambiciosos de tota la Història del Cinema Català. .

Llorenç Llobet Gràcia. Reivindicant el Cinema Amateur Català

 

Madronita Andreu

Una dona de la societat burgesa i ultraconservadora fa un pas endavant i comença a filmar. Aquesta dona és Madronita Andreu, la filla del famós Doctor Andreu: el de les pastilles per a la tos i un dels promotors del Tibidabo. Roda més de 150 hores de pel·lícules familiars sense cap pretensió artística. Madronita roda la seva vida de cap a peus, convertint-se en una pionera dels youtubers.

 

Delmiro Queralt

Amb el pas dels anys les càmeres s'abarateixen i més gent pot comprar-les i posar-se a filmar. I és aleshores que uns amants de l'excursionisme i del cinema s'organitzen i  el 1931 funden la Secció de Cinema Amateur del Centre Excursionista de Catalunya. És la pedrera de cineastes imaginatius dels anys 30, com Delmiro de Caralt. Delmiro ens transmet el poder del muntatge i ho demostra en curts experimentals com "Memmortigo?". Per a molts, és l'obra mestra del cinema amateur català.

 

Felip Sagués

La passió pel cinema també va omplir la vida de Felip Sagués. A "Imitando al Fáquir", uns nens de l'orfenat interpreten la història d'un valent explorador que es disfressa de faquir per salvar la seva germana de les urpes d'un malvat sultà. Una pel·lícula que amaga una preciosa història personal de la directora Elisabet Cabeza, però que no et podem explicar i hauràs de veure al programa.

 

És l'any 1936. La ràdio ens informa que a Espanya l'exèrcit es solleva. Arreu d'Europa, feixisme, nazisme i stalinisme ja fa temps que alimenten la tragèdia. D'un món de somnis i ficcions de cinema acabem amb un veritable mal son. Però això serà al següent capítol de "La gran il·lusió".

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS