El cinema negre barceloní, a "La gran il·lusió"

Les pel·lícules imprescindibles del cinema negre de la Barcelona dels 50

Barcelona es converteix en plató del cinema negre dels anys 50, i les seves pel·lícules ens mostren una ciutat ara ja canviada. Us presentem els directors que van convertir els seus carrers en escenari del crim.
Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Som al 1945. Ha acabat la Segona Guerra Mundial i comença un nou gran conflicte, la guerra freda. I a l'Espanya de Franco, l'anticomunisme ferotge del dictador troba la sintonia amb els Estats Units i el seu cinema. A Barcelona, però, es perfila un nou gènere que es desmarca i treu de les pàgines dels diaris de successos idees per fer el retrat més real de tot el país. És l'hora del cinema policíac. Per fi les càmeres surten del platós i decorats de cartró pedra per rodar als carrers de Barcelona. Filmar al carrer abarateix costos de producció i dona més realisme a l'acció.

La Barcelona d'aquella època podia ser una ciutat fosca, escenari ideal per al cinema negre. Veient les pel·lícules policíaques d'aquella època podem veure llocs tan emblemàtics com l'autèntic barri xino d'aquells anys 50, el Paral·lel dels cafès, les fàbriques i els teatres, el Somorrostro, barri de barraques de gitanos… que es converteixen en l'escenari dels crims.

 

 

 

O espais interiors com el famós Frontó Colón de les Rambles, els passadissos, l'edifici de Correus a Via Laietana o els passadissos de l'Hospital Clínic de la postguerra.

 

Els culpables d'haver rodat aquest cinema de crims a Barcelona són els següents directors:

 

1. Julio Salvador

"Apartado de correos 1001", pel·lícula emblemàtica d'aquest tipus de cinema. Dirigida per Julio Salvador, es considera com la pel·lícula que va donar el tret de sortida al cinema policíac barceloní. Tot i que tècnicament no és així, ja que "Brigada criminal" es va estrenar dos dies abans.

 

 

2. Ignasi F. Iquino

Aquest film i el d'"Apartado de correos 1001" van mantenir una cursa aferrissada per veure qui acabava i estrenava abans la primera pel·lícula de cinema negre català. Finalment, "Brigada criminal" guanya la carrera i s'estrena amb una molt bona rebuda del públic. Amb tècniques de màrqueting tan innovadores per l'època com aquesta:

 

Brigada criminal ha sido rodada en plena calle, con la cámara escondida en los lugares más inverosímiles. Por lo tanto es posible que usted, sin saberlo, intervenga como "extra" en alguna de sus escenas. Y si puede demostrar que usted ha sido filmado, contra la entrega de una butaca utilizada, será obsequiado con otras dos entradas para que sus familiares puedan admirarle en el primer film policíaco español.​

 

 

3. Rovira Beleta

El càstig més cruel i oficial del franquisme és el garrot vil. Tan cruel que aquesta seqüència final d'aquest film troncal del gènere, "Los atracadores", de Rovira Beleta, és suprimida per poder exhibir el film a altres països europeus. Però ja sigui mort per garrot vil, tancat a la presó o perseguit i tirotejat, el dolent sempre acaba malament. El missatge és clar.

 

4. Paco Pérez Dolz

I no és casualitat que el mal vingui sobretot de França, amagatall de maquis i país on es van exiliar molts republicans. Un cas clar el trobem al film "A tiro limpio", de Pérez Dolz, una obra mestra protagonitzada per una banda d'atracadors inspirats en l'escamot del maquis Quico Sabater.

 

5. Antonio Isasi-Isasmendi

I quin tipus de delictes s'estilen en aquest cinema policíac dels 50? Sorprèn que molts són els mateixos que ara: atracaments clàssics, tràfic de drogues com la cocaïna i assassinats de tot tipus. I un delicte més propi de la postguerra com el que veiem a la estupendíssima "Relato policiaco" d'Antonio Isasi-Isasmendi, Ia falsificació de moneda i el contraban. Els delictes d'una època sense recursos en un país aïllat del món.

 

6. Juli Coll

En molts casos el dolent de les pel·lis dels anys 50 és el dolent prototípic. Però també ens trobem amb criminals que són víctimes d'ells mateixos i de la seva època. En aquesta escena de "Distrito quinto" s'aconsegueix transmetre els fracassos i misèries que amaguen els personatges. "Distrito quinto" és una pel·lícula especial perquè, a diferència de la resta, la seva acció es concentra únicament en un pis del districte cinquè, el Raval.

 

7. Josep Maria Forn

La pel·lícula de Josep Maria Forn tracta de demostrar la innocència d'una persona acusada d'assassinat malgrat que totes les proves l'assenyalen com a culpable. La censura, però, li fa reescriure l'inici. Un error tan gran de la policia com l'execució d'un pressumpte innocent no es pot permetre.

 

Un cop arribada la democràcia, els criminals ja no són perseguits només per la policia, ha arribat l'hora dels detectius, com el famós Pepe Carvalho del novel·lista Vázquez Montalbán. Però això ho haureu de veure al capítol "Lladres i serenos", l'últim capítol de "La gran il·lusió".

VÍDEOS RELACIONATS