Al sisè capítol de "La gran il·lusió"

Les pel·lícules censurades pel franquisme

La censura entra a escena amb el franquisme, i el cinema es veu condicionat per les directrius morals, religioses i patriòtiques que dicta el Departament Nacional de Cinematografia. Repassem alguns dels films que no van poder esquivar les tisores.
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

"En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército Rojo, han alcanzado las tropas nacionales los últimos objetivos militares. La guerra ha terminado." Amb aquest missatge radiat per l'actor Fernando Fernández de Córdoba, afí al règim, el Caudillo certifica la victòria franquista el dia 1 d'abril de 1939.

Acabada la Guerra Civil, alguns cineastes s'han d'exiliar, com també ho fan molts dels perdedors, fugint de presons i sentències de mort. Els directors espanyols de la postguerra han de demostrar submissió i fidelitat a los Principios del Movimiento amb les seves pel·lícules. El cinema té poder i el règim ho sap. Per això, fins i tot abans que acabi la guerra, els franquistes creen a Burgos el Departamento Nacional de Cinematografía amb l'objectiu de controlar cada guió escrit, cada imatge rodada i cada pel·lícula projectada. La censura ha entrat en escena! Repassem algunes de les pel·lícules censurades durant el franquisme:

 

1. "El genio alegre" (1939)

Quan finalment aquell "genio alegre" de Fernández de Córdoba (la veu del règim) i Rosita Diaz (parella de Negrín, el fill del president de la República) s'estrena, el paper de la protagonista és retallat al mínim. Fins i tot, el nom de l'actriu desapareix dels títols de crèdit.

 

2. "La respuesta" (1968)

La pel·lícula del director Josep Maria Forn que va patir més censura va ser "La respuesta", una adaptació de la novel·la de Pedrolo "M'enterro en els fonaments". Va passar 24 vegades per la Comissió de Censura i cada vegada va ser prohibida. Segons Forn, "perquè en el fons era la història d'un assassinat polític". Cal esperar a la mort de Franco perquè Josep Maria Forn estreni la pel··lícula i recuperi les cançons de Raimon de la banda sonora, que s'havien censurat.

 

3. "La guerrillera de Villa" (1967)

La censura elimina tota una escena de "La guerrillera de villa" on Carmen Sevilla canta una cançó plena de dobles sentits, i massa picant pel gust dels censors.

 

4. "Susana y yo" (1957)

La censura no elimina l'escena, però opta per retallar l'escot de l'actriu Abbe Lane.

 

Els codis de la moral

Si el que fas no agrada al règim, les portes se't tanquen i actua la censura per partida doble amb el llapis vermell sobre el guió i amb un informe de la Comisión de Censura de Guiones. I si rodes el que no toca, la censura actua amb tisores, talls i escenes suprimides.

Revistes com SIPE, editada per Acció catòlica, serveixen de guia a les famílies per saber el grau de moralitat de les pel·lícules que s'estrenen als cinemes. "Blanco: pueden verla todos / Azul: apta para jóvenes / Rosa: sólo para personas mayores / Grana: peligrosa para todos / No: no recomendable".

 

Com escapolir-se de les escomeses de la censura? Els creadors ho aconsegueixen amb l'enginy dels guionistes i les dobles versions de pel·lícules: unes de més castes per al mercat espanyol i d'altres menys, per al mercat estranger. I els espectadors? Ells s'escapoleixen de la censura anant a l'estranger a veure cine.

 

L'enginy dels evasors de la censura el coneixereu de primera mà visionant el sisè capítol de "La gran il·lusió".

VÍDEOS RELACIONATS