L'amor, en qüestió: de Disney a Tinder

Tenir parella, trobar l'amor, un amor que ens ompli i complementi és molt important en la vida d'algunes persones. Un objectiu que ens sembla natural, obvi, primordial. I no ho és tant, té moltes connotacions, tant sociològiques i antropològiques com químiques. Tot el que implica l'amor és extraordinàriament i meravellosament complex. La química, per exemple, té una funció bàsica en l'enamorament. Una química que pot portar a l'amor, o no. Quan ens enamorem, i això ens passa a tots, es produeix una explosió hormonal dins nostre. La dopamina, l'oxitocina i la serotonina, entre altres, es disparen. La combinació de les tres substàncies ens provoquen eufòria, ganes de menjar-nos el món, felicitat i aquella energia sense límits que va portar Pablo Piñeiro a deixar-ho tot per escoltar històries d'amor al carrer. "Era tanta l'energia que podria haver fet qualsevol cosa que em proposés." L'antropòleg Jordi Roca posa en dubte que aquesta reacció sigui un fet universal i atemporal, s'hi ha de posar context. Existeix, sens dubte, però la mateixa reacció de l'organisme s'interpreta i es viu de maneres diferents segons la cultura i l'època que ens toca viure. L'amor romàntic neix fa només 200 anys, i per a les classes altes i burgeses. En aquell moment és un concepte revolucionari fruit dels moviments socials de l'època. És revolucionari perquè inclou la llibertat d'elecció, la vinculació del sexe amb l'amor i la idea de l'amor per a tota la vida. I així apareix el mite de la mitja taronja. Aquella persona que ens complementa i que, una vegada la trobem, és per a tota la vida. Per primera vegada, l'emoció passa al davant de la raó a l'hora d'escollir la parella i formar una família. Sobre això, la hipòtesi de Jordi Roca es implacable: l'emoció i els sentiments no ens ajuden a escollir la parella ideal per a una relació duradora. View this post on Instagram Què és l'AMOR romàntic?&#128140; Per què busquem la nostra mitja taronja? Disney ens ha creat un fals ideal d'amor?&#129300; L'amor no sempre ha estat així. Jordi Roca ens posa en context respecte a l'amor. La idea de la parella basada en la llibertat d'elecció, de la parella per a tota la vida, la famosa mitja taronja, té moltes ombres.&#128148; Realment podem escollir la nostra parella? Ho descobrim en aquest podcast&#128293; #LaComunitatTV3 #ComunitatAmor A post shared by La Comunitat TV3 (@lacomunitattv3) on Nov 4, 2020 at 10:56am PST Si parlem d'escollir parella, les apps per a lligar són el nou estàndard. Les potencials parelles o companys de jocs ja no els trobem a la discoteca, a la barra del bar o al gimnàs. Ara les tenim al mòbil, a un clic del matx. Les experiències de "La comunitat" en aquest aspecte són variades i heterodoxes. El que queda clar és que la popularitat de Tinder és totalment transversal, totes les edats, gèneres, orientacions sexuals i classes socials hi són. Per això volíem comptar amb una veu que reflexionés sobre aquest tema, arribar al fons del mecanisme de les apps per lligar. Núria Gómez Gabriel n'ha investigat el funcionament, des del punt de vista algorítmic i ideològic. No és or tot el que lluu, tampoc a Tinder. La popularitat i el creixement d'aquestes aplicacions s'explica per quatre conceptes bàsics: el loop del caçador, un mecanisme psicològic present en l'ésser humà des de l'època de caçadors recol·lectors; la recompensa en forma de dopamina quan rebem un matx, que produeix certa addicció; la idea d'ascensió social quan l'app ens presenta usuaris fora del nostre abast; i finalment, el filtre bombolla que ens mostra només allò que ens agrada. Així doncs, la nostra tria no és tan lliure, tampoc a les apps. Ja ho diu l'escriptora i activista feminista Brigitte Vasallo: "L'amor és un motor, però no sempre portem nosaltres el volant." La Brigitte parla de l'amor Disney, i l'exemplifica d'una manera molt gràfica: una noia que viu envoltada de dones que l'odien i aspira a ser rescatada per un príncep que se l'emporta lluny del seu ambient. L'amor pot arribar a ser una presó quan el posem al centre de la nostra vida. Ni tan sols ens adonem moltes vegades que és així. Les xarxes estan plenes de fotos de felicitat en parella, i reforcen la idea de l'èxit vinculat a l'amor. Quan l'amor de parella passa al davant de la resta de relacions es converteix en una possible font de violències. I per això, repartir l'amor, els afectes i les relacions a diferents nivells ens ajudaria a combatre la pitjor cara de l'amor romàntic. Amics, veïns, companys de feina l'amor hauria de tenir moltes cares. Al principi del programa ens preguntem si som més lliures ara en l'amor. La visibilització del poliamor i altres formes de relació, així com de la diversitat d'orientacions sexuals i d'identitats de gènere són fruit de la llibertat. Apareixen noves formes de relacionar-nos, que segons Vasallo, només son realment transformadores si deixen de posar l'amor de parella (o de parelles) en el centre de la nostra vida. Sobre aquest tema també hi té alguna cosa a dir Monica Branni, psicòloga i sexòloga, que des de Platanomelon ens ha respost 12 dubtes sobre sexualitat en només 4 minuts. Les pel·lícules pornogràfiques, la bisexualitat, les joguines eròtiques i les relacions obertes han centrat bona part de les consultes. Les vostres reflexions, experiències i plasmacions de l'amor ens han ajudat a construir el programa. Gràcies a les vostres fotografies, dibuixos, vídeos hem descobert com veieu l'amor. L'amor és complex, intens, rebel, apassionat, afectuós, vital... Diu Llucia Ramis que l'amor és el tòpic que consisteix en "tenir la impressió que el coneixes de tota la vida". I per a tu, què és l'amor? Explica'ns-ho i participa del debat a la #ComunitatAmor.