La capsa vermella: les fotografies amagades de la Guerra Civil

Ocultes en una casa de Sant Cugat del Vallès a punt de ser enderrocada, apareixen dues capses vermelles. A l'interior s'amaga un tresor totalment inesperat: milers de fotografies que Antoni Campañà Bandranas (1906-1989) va fer durant els tres anys de la Guerra Civil: un enorme fris de la vida en guerra d'un dels grans fotògrafs pictorialistes del país. Republicà, catalanista i catòlic practicant, Campañà retrata una realitat tràgica i contradictòria, rica en matisos i en complexitat, amb contrastos sovint dolorosos. Des d'arcs d'esglésies víctimes de la iconoclàstia revolucionària fins a retrats d'àcrates tan atractius que els mateixos anarquistes van acabar utilitzant per fer postals. Des de protestes per la falta d'aliments davant de l'emblemàtica Pedrera d'Antoni Gaudí fins a soldats del Tercer Reich desfilant per la Diagonal el 1939. Una icona que transitarà el segle XX i les xarxes digitals. Disparada el juliol del 1936 a la Rambla, davant la Casa dels Paraigües, esdevindrà una de les imatges més reproduïdes per la CNT-FAI a escala internacional. A partir dels anys 1970 serà recuperada de manera repetida arreu del món fins a esdevenir objecte de la mercantilització extrema. Campañà mai en reclamarà l'autoria. Esdevindrà la Miliciana Infinita de Campañà. Sense ser fotògraf de cap causa, Campañà esdevé útil per a les múltiples propagandes en lluita. Tant per part dels anarquistes de la CNT-FAI, com del discurs governamental oficial del Comissariat de Propaganda de la Generalitat o del govern republicà espanyol. Fotografiant-ho tot, construeix un enorme fons indefens davant la dictadura del peu de foto. Una instantània de Campañà a la portada del portaveu comunista francès, "L'Humanité", pot ser l'encarnació de la revolució; la mateixa imatge, en un diari catòlic irlandès, la baixada als inferns. Veient com algunes imatges seves eren utilitzades per la propaganda del nou règim franquista a partir de 1939 com ho havien estat pels revolucionaris tres anys abans, acabada la tempesta, Campañà recull el seu arxiu de fotos, dipositat a l'Arxiu Mas i l'amaga al garatge de casa seva. Una de les capses vermelles on es van trobar fotografies d'Antoni Campañà. Per què un fotògraf fa cinc mil fotografies de la guerra al seu propi país i les acaba tancant en un parell de capses? Perquè aquell era un llegat gràfic que podia esclatar si no era tractat amb cura pel context històric i pel seu contingut. Les capses vermelles de Campañà contenien una mirada particular de la guerra i ens descobreixen milers de noves finestres a un episodi determinant de dimensió europea i universal, i alhora ens interroga sobre l'exercici de la fotografia: és equidistància fotografiar-ho tot? Aquestes capses són una potentíssima metàfora del que va passar després d'aquesta i d'altres guerres del segle XX a Europa: el gruix de la gent va tancar el record del seu dolor en una caixa per poder continuar vivint. Ni quan el context va semblar que canviava, en morir el dictador Francisco Franco, el 1975, Campañà es va permetre reobrir els seus arxius, negant-se a ell mateix i a la resta de la societat el testimoni de la seva mirada. Les oficines de l'Italy-Lloyd Triestino a la rambla de Santa Mònica de Barcelona després de ser saquejades. Agost del 1936 / Fotografia d'Antoni Campañà Campañà ens interpel·la sobre la memòria històrica. Sobre les coordenades, complexes i plurals, amb què revisitem el passat i quines reaccions provoca en el present. Però fa alguna cosa més, ens força, ens obliga a prendre partit. En humanitzar tots els bàndols, haurà de ser l'espectador el que jutgi si la seva actitud va ser equidistant o un reflex de qui va observar amb cert vertigen la complexitat del comportament humà. El documental complementa l'exposició "La guerra infinita. Antoni Campañà", visitable al MNAC, Museu Nacional d'Art de Catalunya, fins al 18 de juliol, i parteix de la base del llibre "La capsa vermella" (Comanegra), editat el novembre del 2019. Barricada infantil darrere de la Universitat de Barcelona, agost del 1936 / Fotografia d'Antoni Campañà Fitxa tècnica Guió i direcció: Plàcid Garcia-Planas, Arnau Gonzàlez i Vilalta, Toni Monné Realització: Santi Valldepérez i Jaume Moya Ajudant de realització: Jaume Moya Producció executiva Filmsnòmades: Santi Valldepérez Producció executiva TVC: Jordi Ambròs Producció executiva TVE: Rosa Pérez Roa Edició continguts TVC: Montse Armengou Martín Producció delegada TVC: Daniel Barea Realització TVC: Jacob Peña Direcció de fotografia: Guille Barberà Direcció de producció: Jordi Bautista Muntatge: Guille Barberà Música: Mel Semé So directe: Xavi Barberà Postproducció de so: Esteban Bruzón Direcció d'efectes visuals: Ruben Molina Ferreira Direcció de producció: Jordi Bautista Digital VFX artist: Tyson Pérez Grafisme: Arantza Reverter Assistència de producció: Anna Reverté 2020 Una producció de Filmsnòmades en coproducció amb TV3 i RTVE. Barcelona com si fos Danzig. Soldats del III Reich a la desfilada de la victòria franquista del 21 de febrer del 1939 per la Diagonal. La II Guerra Mundial està a punt d'esclatar. / Fotografia d'Antoni Campañà Recomanacions Exposició "La guerra infinita. Antoni Campañà" MNAC, Museu Nacional d'Art de Catalunya Del 19 de març al 18 de juliol del 2021. També en línia. Conferència inaugural en línia d'aquesta exposició, "Antoni Campañà i les tensions del segle XX", a càrrec dels comissaris de l'exposició i directors del documental "La capsa vermella. La guerra infinita d'Antoni Campañà": Plàcid Garcia-Planas, Arnau Gonzàlez i Vilalta i Toni Monné. La podeu veure aquí. Visita comentada en línia d'aquesta exposició, "La guerra infinita. Antoni Campañà". 29 de juny, a les 18.30. Activitat gratuïta amb inscripció prèvia. Exposició "Campañà. L'estètica de la modernitat mecànica" Casa Seat Del 24 de març al 15 de juny del 2021. Conferència inaugural "Antoni Campañà: fotografiar la complexitat del segle XX", a càrrec d'Arnau González i Vilalta, Toni Monné i Plàcid Garcia-Planas. La podeu veure aquí. Exposició "Antoni Campañà. L'endemà de la retirada: Portbou, 1939" MUME, Museu Memorial de l'Exili Del 10 d'abril al 26 de setembre del 2021. Llibre "La capsa vermella", de Plàcid Garcia-Planas, Arnau Gonzàlez i Vilalta i David Ramos, editat per Comanegra.