Halldor Mar s'endinsa en les "sociedades gastronómicas" basques

Les "sociedades gastronómicas" van sorgir al segle XIX com a resposta a una restricció d'horaris imposada a les sidreries i tabernes a Sant Sebastià. D'aquesta manera, els socis de les "sociedades" burlaven la limitació temporal que afectaven els locals d'oci, a més de poder gaudir de la possibilitat de passar la tarda en un local sense consumir res, ja que tots els socis eren els propietaris del local. Iñaki Atxukarro ha acompanyat en Halldor i l'equip de "Katalonski" a l'interior d'una "Sociedad" i els n'ensenya el funcionament i característiques. Les "sociedades gastronómicas" estan formades per txokos (espais on tenen lloc aquestes associacions), equipats principalment amb cuines, taules i cadires, i on els socis poden accedir-hi per cuinar, menjar i beure amb els seus acompanyants. És a dir, és un espai en què els socis poden accedir acompanyats i fer servir tot el material disponible de l'associació. A partir d'aquí, cada soci, que a l'hora és copropietari de l'espai, és l'encarregat de portar els aliments, com la carn, el peix o el pa que es consumiran durant la visita a la "sociedad". D'altra banda, les begudes poden adquirir-se de la bodega, sempre que després s'apuntin al compte de la "Sociedad" i es retornin els diners del que s'ha consumit. Tal com ens han explicat l'Iñaki i els seus amics, això és una qüestió de confiança inviolable pel futur de les "sociedades". Com que cada soci és propietari de l'espai, no hi ha limitacions d'horaris i tots disposen de claus de l'espai, tot i que és important fer-hi una reserva prèviament, per poder gaudir de l'espai i que no tots els socis s'hi trobin a la vegada, ja que poden venir acompanyats de gent que no pertanyi a l'associació. Les "sociedades" i les dones: masclisme disfressat de matriarcat No fa gaire temps, les "sociedades gastronómicas" eren exclusivament masculines. Hi ha diferents explicacions del perquè aquests espais estaven reservats als homes, mentre que les dones hi tenien prohibida l'entrada. La justificació més estesa i coneguda defensa que, com que la societat basca es construïa a partir d'un matriarcat, es van crear aquests espais perquè els homes tinguessin un espai propi en què no ocupessin un segon lloc, com passava a les llars. Què en pensen, d'això, l'Iñaki i els seus companys? A poc a poc, aquestes associacions ens van anar obrint a la població femenina: primer hi van acceptar dones per les festes de Sant Sebastià i la "virgen de agosto", i després van anar autoritzant-los l'entrada durant determinades hores o dies. Avui en dia, encara no s'ha aconseguit la normalització de les dones a les "sociedades". Tot i que hi ha associacions en què la presència de dones hi està permesa i poden, fins i tot, ser-ne presidentes, encara n'hi ha d'altres que només els permeten l'entrada fins a determinades hores de la tarda, o que no els deixen accedir a la zona de la cuina.

Halldor Mar s'endinsa en les "sociedades gastronómicas" basques

Com són les "sociedades gastronómicas" per dins? Com funcionen? Qui en forma part? Halldor Mar en descobreix tots els detalls amb Iñaki Atxukarro