Des de fa milers d'anys els grecs han anat arribant al nostre país: els Foceus a Emporion, els bussos grecs que venien a buscar esponges marines o els restaurants, que sota l'aparença de taverna s'han convertit en un referent a l'hora de triar una cuina estrangera.
La música, el son, la cultura en general dels habitants de Cuba han marcat sovint els vincles del seu pas per Catalunya. La seva cuina, hereva de la presència espanyola i africana, es va haver d'adaptar en les últimes dècades a les mancances d'un territori amb forts condicionaments socials i polítics.
Portugal i Catalunya sempre han estat a prop per la seva litoralitat i lluny per la terra que les separa. A mesura que t'endinses en la seva cultura i gastronomia, t'adones de les simetries que acosten les dues cultures. El bacallà, els vins, les sopes...
La imatge que sovint ens arriba de l'Índia contrasta amb la percepció que en tenen bona part dels veïns que han arribat d'aquell país. Aquí, la seva vida empresarial i de negocis ens mostra l'Índia més urbana, més propera al tarannà econòmic i social d'Occident.
El camí entre l'Àfrica austral i Catalunya és llarg i potser per això no és fàcil trobar gaires habitants d'aquesta regió al nostre país. Angola i Moçambic són les comunitats predominants, però també coneixerem alguns veïns provinents de Botswana, o de Zimbabue.
En aquest acostament als veïns provinents de Rússia no es podia deixar de banda l'herència de la gran potència que va fer que, durant anys, molta gent anés amb l'hora de Moscou. L'Alexandre Korotov cuinarà una de les sopes més populars, anomenada "schi", i amenitzarà la sobretaula amb el seu bayan, un acordió cromàtic de botons.
Des de fa molts anys, el Pròxim Orient conviu amb nosaltres. La regió mediterrània, que comprèn estats com el palestí, el jordà, el sirià o el libanès, manté forts vincles amb Catalunya a través de la seva gent. Ara, la majoria ja no són nouvinguts, la seva gastronomia forma part de la vida quotidiana, i els seus gustos, a poc a poc, han anant enriquint la cultura catalana.
"Dulab el athwak-1" (La sínia dels sabors-1), comunitat del Pròxim Orient mediterrani. Des de fa molts anys, el Pròxim Orient conviu amb nosaltres. La regió mediterrània, que comprèn estats com el palestí, el jordà, el sirià o el libanès (*), manté forts vincles amb Catalunya a través de la seva gent. Ara, la majoria ja no són nouvinguts, la seva gastronomia forma part de la nostra vida quotidiana, i els seus sabors, a poc a poc, han anant enriquint la nostra cultura. Al llarg d'aquest primer capítol, coneixerem els trets bàsics de la cuina siriolibanesa gràcies a en Hani i en Salvador, un sirià i un libanès que per diversos motius s'han instal·lat a Barcelona i han acabat obrint-hi restaurants. Parlarem de xauarma, falàfel i de la majoria de mezze, amanides i tapes àrabs que tan populars s'han fet entre nosaltres, però també d'altres plats més casolans que igualment podem trobar als restaurants. Veurem de prop com és la complicada elaboració dels pastissets àrabs, els baklava, de la mà d'en Mustafa, propietari d'un dels dos obradors que hi ha a la ciutat i conviurem unes hores amb la Raghida, una arqueòloga libanesa que viu i treballa a Catalunya, que ens ensenyarà a preparar roz ala dgeg, el popular plat libanès d'arròs amb pollastre i fruita seca. __________________ (*) Hem delimitat aquest espai mediterrani a partir dels països àrabs que el formen. No hi hem inclòs l'estat d'Israel, tot i que geogràficament en forma part. La cultura jueva es va tractar abastament al llarg del programa doble: "L'arbre torna a florir".
Segon viatge a algunes de les cultures que formen el Pròxim Orient mediterrani, aquest cop a través del poble kurd, el jordà i el palestí. La seva gastronomia porta un cop més pels camins d'unes terres des d'aquí llunyanes, però que al llarg de la història han deixat una empremta important a tota la conca.
"Dulab el athwak-2" (La sínia dels sabors-2), comunitat del Pròxim Orient mediterrani. En aquest capítol reprenem el nostre viatge a algunes de les cultures que formen el Pròxim Orient mediterrani. Ho fem a través del poble kurd, el jordà i el palestí. La seva gastronomia ens porta un cop més pels camins d'unes terres des d'aquí llunyanes, però que al llarg de la història han deixat una empremta important a tota la conca. La integració dels nouvinguts als nostres costums o idiomes, de vegades no és fàcil. La gastronomia, aleshores, es pot arribar a convertir en un pont important en la unió de totes dues cultures, la pròpia i la d'acollida. Una gastronomia que cada cop ens ajuda, en un primer pas, a obrir més les portes de la convivència. El següent pas, el de la fusió, ja ha començat. Aquesta és la història d'en Gani, un músic del Kurdistan sirià que compagina el seu art amb un bar de mezze; la història d'en Wesam, la seva família jordana i el restaurant on treballa; i també la història d'en Salah, metge i escriptor palestí, que ens mostren que una integració plena, però sense perdre les arrels, és més que possible.