capítols

Durada: 34 min

La comunitat tailandesa està considerada pels paladars occidentals una de les més excitants i harmonioses. La cuina tailandesa va rebre durant segles les influències de la cuina xinesa, de l'índia i dels colonitzadors europeus.

Durada: 34 min

Des de fa milers d'anys els grecs han anat arribant al nostre país: els Foceus a Emporion, els bussos grecs que venien a buscar esponges marines o els restaurants, que sota l'aparença de taverna s'han convertit en un referent a l'hora de triar una cuina estrangera.

Durada: 34 min

La música, el son, la cultura en general dels habitants de Cuba han marcat sovint els vincles del seu pas per Catalunya. La seva cuina, hereva de la presència espanyola i africana, es va haver d'adaptar en les últimes dècades a les mancances d'un territori amb forts condicionaments socials i polítics.

Durada: 34 min

Les danses i les creences "yoruba" van engendrar a Cuba tot un univers propi, on la cultura i la religió dels esclaus es va barrejar, com va passar al Brasil, amb la dels colonitzadors.

Durada: 34 min

Portugal i Catalunya sempre han estat a prop per la seva litoralitat i lluny per la terra que les separa. A mesura que t'endinses en la seva cultura i gastronomia, t'adones de les simetries que acosten les dues cultures. El bacallà, els vins, les sopes...

Durada: 34 min

La fascinació que l'Índia continua exercint sobre nosaltres no ha minvat amb els anys. Tot i que és un país cada cop més visitat turísticament, l'interès per la seva antiga civilització i el misticisme de les seves creences es renova any rere any.

Durada: 34 min

La imatge que sovint ens arriba de l'Índia contrasta amb la percepció que en tenen bona part dels veïns que han arribat d'aquell país. Aquí, la seva vida empresarial i de negocis ens mostra l'Índia més urbana, més propera al tarannà econòmic i social d'Occident.

Durada: 34 min

El camí entre l'Àfrica austral i Catalunya és llarg i potser per això no és fàcil trobar gaires habitants d'aquesta regió al nostre país. Angola i Moçambic són les comunitats predominants, però també coneixerem alguns veïns provinents de Botswana, o de Zimbabue.

Durada: 34 min

Parlar de comunitat txeca a Catalunya no és fàcil. Potser no tant perquè els veïns que han arribat d'aquell país siguin pocs (actualment superen els tres centenars), sinó més aviat perquè la seva ràpida integració ha fet més ocasionals les seves trobades.

Durada: 34 min

L'Argentina té un ample espectre cultural que permet conèixer moltes nacionalitats en una. Les arrels italianes són presents en el costumari popular dels argentins i plats com els nyoquis els permeten repetir un ritual de retrobament el dia 29 de cada mes.

Durada: 34 min

Els signes d'identitat de la cultura argentina tenen connexions arreu, però hi ha una Argentina no extingida, hereva dels inques, que manté intactes algunes de les seves tradicions més antigues.

Durada: 34 min

D'aquest país asiàtic, el Vietnam, en deien la Cotxinxina, i durant molt temps va ser als confins de la Terra. En l'era de les comunicacions, el Vietnam continua sent un país molt desconegut i són ben pocs els veïns que arriben d'aquelles terres.

Durada: 34 min

En aquest acostament als veïns provinents de Rússia no es podia deixar de banda l'herència de la gran potència que va fer que, durant anys, molta gent anés amb l'hora de Moscou. L'Alexandre Korotov cuinarà una de les sopes més populars, anomenada "schi", i amenitzarà la sobretaula amb el seu bayan, un acordió cromàtic de botons.

Durada: 0 seg

Des de fa molts anys, el Pròxim Orient conviu amb nosaltres. La regió mediterrània, que comprèn estats com el palestí, el jordà, el sirià o el libanès, manté forts vincles amb Catalunya a través de la seva gent. Ara, la majoria ja no són nouvinguts, la seva gastronomia forma part de la vida quotidiana, i els seus gustos, a poc a poc, han anant enriquint la cultura catalana.

Durada: 34 min

"Dulab el athwak-1" (La sínia dels sabors-1), comunitat del Pròxim Orient mediterrani. Des de fa molts anys, el Pròxim Orient conviu amb nosaltres. La regió mediterrània, que comprèn estats com el palestí, el jordà, el sirià o el libanès (*), manté forts vincles amb Catalunya a través de la seva gent. Ara, la majoria ja no són nouvinguts, la seva gastronomia forma part de la nostra vida quotidiana, i els seus sabors, a poc a poc, han anant enriquint la nostra cultura. Al llarg d'aquest primer capítol, coneixerem els trets bàsics de la cuina siriolibanesa gràcies a en Hani i en Salvador, un sirià i un libanès que per diversos motius s'han instal·lat a Barcelona i han acabat obrint-hi restaurants. Parlarem de xauarma, falàfel i de la majoria de mezze, amanides i tapes àrabs que tan populars s'han fet entre nosaltres, però també d'altres plats més casolans que igualment podem trobar als restaurants. Veurem de prop com és la complicada elaboració dels pastissets àrabs, els baklava, de la mà d'en Mustafa, propietari d'un dels dos obradors que hi ha a la ciutat i conviurem unes hores amb la Raghida, una arqueòloga libanesa que viu i treballa a Catalunya, que ens ensenyarà a preparar roz ala dgeg, el popular plat libanès d'arròs amb pollastre i fruita seca. __________________ (*) Hem delimitat aquest espai mediterrani a partir dels països àrabs que el formen. No hi hem inclòs l'estat d'Israel, tot i que geogràficament en forma part. La cultura jueva es va tractar abastament al llarg del programa doble: "L'arbre torna a florir".

Durada: 0 seg

Segon viatge a algunes de les cultures que formen el Pròxim Orient mediterrani, aquest cop a través del poble kurd, el jordà i el palestí. La seva gastronomia porta un cop més pels camins d'unes terres des d'aquí llunyanes, però que al llarg de la història han deixat una empremta important a tota la conca.

Durada: 34 min

"Dulab el athwak-2" (La sínia dels sabors-2), comunitat del Pròxim Orient mediterrani. En aquest capítol reprenem el nostre viatge a algunes de les cultures que formen el Pròxim Orient mediterrani. Ho fem a través del poble kurd, el jordà i el palestí. La seva gastronomia ens porta un cop més pels camins d'unes terres des d'aquí llunyanes, però que al llarg de la història han deixat una empremta important a tota la conca. La integració dels nouvinguts als nostres costums o idiomes, de vegades no és fàcil. La gastronomia, aleshores, es pot arribar a convertir en un pont important en la unió de totes dues cultures, la pròpia i la d'acollida. Una gastronomia que cada cop ens ajuda, en un primer pas, a obrir més les portes de la convivència. El següent pas, el de la fusió, ja ha començat. Aquesta és la història d'en Gani, un músic del Kurdistan sirià que compagina el seu art amb un bar de mezze; la història d'en Wesam, la seva família jordana i el restaurant on treballa; i també la història d'en Salah, metge i escriptor palestí, que ens mostren que una integració plena, però sense perdre les arrels, és més que possible.