Joan Margarit: "El castellà me'l va imposar Franco a clatellades, però la llengua no té culpa de res"

Amb la distància amb què es reben els afalacs als 81 anys reflexionava el poeta amb Lídia Heredia sobre el valor del premi més important de les lletres espanyoles.

"Aquests premis serveixen per augmentar el nombre de lectors i si això ho lligues al perquè escrius...  quan era jove i escoltava els escriptors que deien 'jo només escric per mi', jo pensava 'home... creix el nombre de lectors i el de persones a qui pots consolar amb el teu ofici'."

En aquest sentit, Margarit opina que "al llarg de la vida passem moments molt difícils, molt dolorosos i en aquests moments difícils, quan al final et quedes sol amb la pena, res tan adient com un poema o una peça de música". Recorda, a més a més, que a la vida cal entrenar-se per quan arribi la pena, que sens dubte arriba. "Quan tens necessitat d'un poema, t'ha d'agafar llegit" .  

Margarit ha agraït públicament que el ministre José Guirao recités un dels seus poemes en el moment de fer públic el guardó (un guardó que han rebut altres escriptors catalans com Ana María Matute, Juan Goytisolo o, fa més poc, Eduardo Mendoza). L'autor ha confirmat que encara no ha rebut cap felicitació per part de les autoritats catalanes.  "Tot i que el premi especifica que és per la meva obra en català i en castellà", diu, "perquè jo escric en les dues llengües, no tradueixo".

Lídia Heredia:  Es pot dir que és el primer premi Cervantes català?

Joan Margarit: Escrivint en català, sí

El domini que té en aquesta llengua, l'explica la història del país i també el seu llibre "Per tenir casa cal guanyar la guerra":

"Jo neixo durant la Guerra Civil i la meva família és dels perdedors. Què fas amb un nen quan un ha perdut una guerra? Procurar no informar-lo de res.  Català a l'hora de dinar i poc més, un silenci protector." 

El poeta rememora que va ser a Tenerife on va poder descobrir la cultura, Machado... i va començar a escriure poesia, en la llengua en què havia après a escriure. "Escric des dels 18 i el meu primer poema és als 40 anys. Passo els primers 20 anys amb aquest calvari".

Lídia Heredia:  L'he sentit dir que no li agraden les seves primeres poesies.

Joan Margarit: És que és això, estan escrites en una llengua que no és la materna, i això funciona en la prosa, però no en la poesia, que és una catedral...  

En el seu discurs, Joan Margarit diferencia clarament entre llengua materna i castellà. "No hi ha un sol poeta a la humanitat que no hagi escrit en la llengua materna. El castellà me'l va imposar Franco a bufetades, però no l'hi penso tornar. Una llengua no té cap culpa de res."