• Inèdits - Joan Fontaine
    Veure vídeo

    Inèdits - Joan Fontaine

    La protagonista de "Rebecca" i de "Sospita", de Hitchcock, i de tantes altres pel·lícules de Hollywood al costat d'Orson Wells, Burt Lancaster, Tyrone Power... de Max Ophüls o Billy Wilder, va passar uns quants dies a Barcelona l'any 1990. Joan Fontaine va ser entrevistada aleshores per les càmeres de "Cinema 3". Ara, aquell document, emès només en part al programa, ha estat recuperat per "Inèdits", que emetrà l'entrevista íntegra, en versió original i amb subtítols opcionals en català i anglès.

    La protagonista de "Rebecca" i de "Sospita", de Hitchcock, i de tantes altres pel·lícules de Hollywood al costat d'Orson Wells, Burt Lancaster, Tyrone Power... de Max Ophüls o Billy Wilder, va passar uns quants dies a Barcelona l'any 1990. Joan Fontaine va ser entrevistada aleshores per les càmeres de "Cinema 3". Ara, aquell document, emès només en part al programa, ha estat recuperat per "Inèdits", que emetrà l'entrevista íntegra, en versió original i amb subtítols opcionals en català i anglès.

  • Inèdits - Jacqueline Bisset
    Veure vídeo

    Inèdits - Jacqueline Bisset

    "Inèdits" recupera, de l'arxiu de Televisió de Catalunya, els originals de càmera d'una entrevista que Jaume Figueras va fer el 1986 a Jacqueline Bisset. L'actriu britànica era a Barcelona per participar en el rodatge d'un espot publicitari i va poder fer, amb el director de "Cinema 3", un complet repàs de la seva carrera cinematogràfica. Aquella llarga entrevista, que aleshores es va poder veure de forma parcial, es mostra ara de forma íntegra, en versió original i amb subtítols opcionals en català i anglès.

    "Inèdits" recupera, de l'arxiu de Televisió de Catalunya, els originals de càmera d'una entrevista que Jaume Figueras va fer el 1986 a Jacqueline Bisset. L'actriu britànica era a Barcelona per participar en el rodatge d'un espot publicitari i va poder fer, amb el director de "Cinema 3", un complet repàs de la seva carrera cinematogràfica. Aquella llarga entrevista, que aleshores es va poder veure de forma parcial, es mostra ara de forma íntegra, en versió original i amb subtítols opcionals en català i anglès.

  • Inèdits - Claude Chabrol
    Veure vídeo

    Inèdits - Claude Chabrol

    Claude Chabrol, un dels directors més implicats en la gestació del que es va dir la Nouvelle Vague, va ser entrevistat a París per Jaume Figueras. Era l'any 1993 i Chabrol presentava "L'oeil de Vichy", la seva particular mirada sobre la Segona Guerra Mundial viscuda a França. Aquella llarga entrevista, emesa parcialment al programa "Cinema 3", es pot veure ara sencera en aquest capítol d"Inèdits". Els originals de càmera que la conformen es complementen amb una introducció al personatge i amb subtítols opcionals en català i francès.

    Claude Chabrol, un dels directors més implicats en la gestació del que es va dir la Nouvelle Vague, va ser entrevistat a París per Jaume Figueras. Era l'any 1993 i Chabrol presentava "L'oeil de Vichy", la seva particular mirada sobre la Segona Guerra Mundial viscuda a França. Aquella llarga entrevista, emesa parcialment al programa "Cinema 3", es pot veure ara sencera en aquest capítol d"Inèdits". Els originals de càmera que la conformen es complementen amb una introducció al personatge i amb subtítols opcionals en català i francès.

  • Inèdits - Federico Fellini
    Veure vídeo

    Inèdits - Federico Fellini

    L'any 1985, mentre acabava a Cinecittà el rodatge de "Ginger e Fred", Federico Fellini va visitar Barcelona amb un amic seu, el director Jordi Grau. Aquella única estada del director italià va donar per a molt. També per a una llarga entrevista que el programa "Cinema 3" va emetre parcialment. "Inèdits" n'ha recuperat els originals de càmera, que es conserven a l'arxiu de Televisió de Catalunya. Acompanyada d'una introducció biogràfica, els amants del cinema podran gaudir íntegrament d'aquella interessant entrevista, en versió original i amb subtítols opcionals en italià i català.

    L'any 1985, mentre acabava a Cinecittà el rodatge de "Ginger e Fred", Federico Fellini va visitar Barcelona amb un amic seu, el director Jordi Grau. Aquella única estada del director italià va donar per a molt. També per a una llarga entrevista que el programa "Cinema 3" va emetre parcialment. "Inèdits" n'ha recuperat els originals de càmera, que es conserven a l'arxiu de Televisió de Catalunya. Acompanyada d'una introducció biogràfica, els amants del cinema podran gaudir íntegrament d'aquella interessant entrevista, en versió original i amb subtítols opcionals en italià i català.

  • Inèdits - Shirley MacLaine
    Veure vídeo

    Inèdits - Shirley MacLaine

    El programa "Inèdits" recupera els originals de càmera d'una llarga entrevista a Shirley MacLaine. Era el febrer del 1989 i el director del programa "Cinema 3", Jaume Figueras, va aprofitar que l'actriu presentava l'última pel·lícula, "Madame Sousatzka", per convidar-la a fer un repàs de tota la seva carrera cinematogràfica. L'entrevista, de la qual es van emetre alguns fragments aquell any, es podrà veure ara de forma íntegra, en versió original i subtítols opcionals en català i anglès.

    El programa "Inèdits" recupera els originals de càmera d'una llarga entrevista a Shirley MacLaine. Era el febrer del 1989 i el director del programa "Cinema 3", Jaume Figueras, va aprofitar que l'actriu presentava l'última pel·lícula, "Madame Sousatzka", per convidar-la a fer un repàs de tota la seva carrera cinematogràfica. L'entrevista, de la qual es van emetre alguns fragments aquell any, es podrà veure ara de forma íntegra, en versió original i subtítols opcionals en català i anglès.

  • Inèdits - Kirk Douglas
    Veure vídeo

    Inèdits - Kirk Douglas

    El juny del 1991, Jaume Figueras va entrevistar Kirk Douglas per al programa "Cinema 3". L'actor, de 75 anys, acabava de participar en un pel·lícula francesa i presentava el seu segon llibre. "Cinema 3" va emetre uns quants minuts d'aquella llarga i entranyable entrevista, però la major part no s'ha pogut veure mai fins ara. El programa "Inèdits" n'ha recuperat els originals de càmera, que es conserven a l'arxiu de Televisió de Catalunya. Els amants del cinema en podran gaudir de forma íntegra i en versió original, amb subtítols opcionals en català i anglès, i acompanyada d'una introducció biogràfica del personatge.

    El juny del 1991, Jaume Figueras va entrevistar Kirk Douglas per al programa "Cinema 3". L'actor, de 75 anys, acabava de participar en un pel·lícula francesa i presentava el seu segon llibre. "Cinema 3" va emetre uns quants minuts d'aquella llarga i entranyable entrevista, però la major part no s'ha pogut veure mai fins ara. El programa "Inèdits" n'ha recuperat els originals de càmera, que es conserven a l'arxiu de Televisió de Catalunya. Els amants del cinema en podran gaudir de forma íntegra i en versió original, amb subtítols opcionals en català i anglès, i acompanyada d'una introducció biogràfica del personatge.

  • Inèdits - Luis García Berlanga
    Veure vídeo

    Inèdits - Luis García Berlanga

    El programa "Inèdits" recupera, de l'arxiu de Televisió de Catalunya, els originals de càmera d'una entrevista feta a Luis García Berlanga l'any 1989. La meitat de la gravació, que ara podrem veure íntegra, es va emetre al programa "El món del cinema", del canal 33. El seu director, Octavi Martí, va entrevistar Berlanga amb motiu de l'emissió de "Los jueves, milagro", pel·lícula de 1957 rodada a Manresa. El cineasta valencià ens parla de la censura de l'època, de les anècdotes del rodatge i reflexiona sobre la seva biografia cinematogràfica.

    El programa "Inèdits" recupera, de l'arxiu de Televisió de Catalunya, els originals de càmera d'una entrevista feta a Luis García Berlanga l'any 1989. La meitat de la gravació, que ara podrem veure íntegra, es va emetre al programa "El món del cinema", del canal 33. El seu director, Octavi Martí, va entrevistar Berlanga amb motiu de l'emissió de "Los jueves, milagro", pel·lícula de 1957 rodada a Manresa. El cineasta valencià ens parla de la censura de l'època, de les anècdotes del rodatge i reflexiona sobre la seva biografia cinematogràfica.

  • Inèdits - Carme Elias
    Veure vídeo

    Inèdits - Carme Elias

    El programa "Inèdits" dedica un capítol especial a l'actriu Carme Elias, amb motiu de l'entrega del Gaudí d'Honor 2021 a tota la seva carrera. Als 70 anys acabats de complir i amb més de 50 d'activitat professional en el món del teatre, del cinema i del doblatge, l'Acadèmia Catalana del Cinema feia servir aquestes paraules en la comunicació del premi: "Aquesta dona que ha sembrat tant i a qui ara li ha arribat l'hora de recollir. Aquesta bellesa que ho és també de l'ànima."

    El programa "Inèdits" dedica un capítol especial a l'actriu Carme Elias, amb motiu de l'entrega del Gaudí d'Honor 2021 a tota la seva carrera. Als 70 anys acabats de complir i amb més de 50 d'activitat professional en el món del teatre, del cinema i del doblatge, l'Acadèmia Catalana del Cinema feia servir aquestes paraules en la comunicació del premi: "Aquesta dona que ha sembrat tant i a qui ara li ha arribat l'hora de recollir. Aquesta bellesa que ho és també de l'ànima."

  • Inèdits - Miquel Porter
    Veure vídeo

    Inèdits - Miquel Porter

    Miquel Porter, historiador i crític de cinema
    Barcelona, 1930-2004

    Miquel Porter i Moix va publicar l'any 1993 "La història del ci
    nema a Catalunya" i, per aquest motiu, Jaume Figueras el va entrevistar a la Filmoteca. Ara, "Inèdits" recupera aquell llarg document, de 70', del qual només s'havia emès una tercera part a l'"Informatiu Cinema".
    Porter acabava de rebre el Premi Nacional de Cinematografia, però mantenia el seu esperit crític amb els polítics i les institucions. "Ni els intel·lectuals ni els polítics han jugat a favor del cinema català", deia. En comptes de protegir les pel·lícules amb subvencions, afirmava que s'havien de crear escoles i fomentar la indústria. El temps li va donar la raó.
    "Benvinguts a la República de la llibertat i el bon humor". Així començaven sempre les seves classes a la Universitat de Barcelona, on va inaugurar la càtedra d'Història del Cinema.

    Miquel Porter, historiador i crític de cinema Barcelona, 1930-2004 Miquel Porter i Moix va publicar l'any 1993 "La història del cinema a Catalunya" i, per aquest motiu, Jaume Figueras el va entrevistar a la Filmoteca. Ara, "Inèdits" recupera aquell llarg document, de 70', del qual només s'havia emès una tercera part a l'"Informatiu Cinema". Porter acabava de rebre el Premi Nacional de Cinematografia, però mantenia el seu esperit crític amb els polítics i les institucions. "Ni els intel·lectuals ni els polítics han jugat a favor del cinema català", deia. En comptes de protegir les pel·lícules amb subvencions, afirmava que s'havien de crear escoles i fomentar la indústria. El temps li va donar la raó. "Benvinguts a la República de la llibertat i el bon humor". Així començaven sempre les seves classes a la Universitat de Barcelona, on va inaugurar la càtedra d'Història del Cinema.

  • Inèdits - Joan Ainaud
    Veure vídeo

    Inèdits - Joan Ainaud

    Joan Ainaud, historiador de l'art
    Sarrià, 1919 Barcelona, 1995

    La figura de Joan Ainaud de Lasarte va estar sempre lligada a la d
    el seu germà Josep Maria, també historiador, però sobretot conegut pel seu activisme cultural.
    L'any 1994, el programa de TV3 "Un tomb per la vida" va fer un recorregut per la vida de Josep Maria Ainaud, en què no podia faltar el seu germà gran. Per aquest motiu, un equip de TV3 li va fer una llarga entrevista a casa seva, de més d'una hora de durada i de la qual només es van emetre uns minuts. "Inèdits" recupera íntegrament aquell document.
    Joan Ainaud va continuar la tasca iniciada per Joaquim Folch i Torres en temps de la República, recuperant i traslladant al Museu Nacional obres cabdals del romànic i el gòtic català, i fent-les populars més enllà de les nostres fronteres amb exposicions, com la que l'any 1961 va organitzar amb el patrocini del Consell d'Europa.
    També va jugar un rol determinant en el reconeixement internacional de molts artistes contemporanis com Salvador Dalí i Joan Miró, que el van fer patró de les seves fundacions

    Joan Ainaud, historiador de l'art Sarrià, 1919 Barcelona, 1995 La figura de Joan Ainaud de Lasarte va estar sempre lligada a la del seu germà Josep Maria, també historiador, però sobretot conegut pel seu activisme cultural. L'any 1994, el programa de TV3 "Un tomb per la vida" va fer un recorregut per la vida de Josep Maria Ainaud, en què no podia faltar el seu germà gran. Per aquest motiu, un equip de TV3 li va fer una llarga entrevista a casa seva, de més d'una hora de durada i de la qual només es van emetre uns minuts. "Inèdits" recupera íntegrament aquell document. Joan Ainaud va continuar la tasca iniciada per Joaquim Folch i Torres en temps de la República, recuperant i traslladant al Museu Nacional obres cabdals del romànic i el gòtic català, i fent-les populars més enllà de les nostres fronteres amb exposicions, com la que l'any 1961 va organitzar amb el patrocini del Consell d'Europa. També va jugar un rol determinant en el reconeixement internacional de molts artistes contemporanis com Salvador Dalí i Joan Miró, que el van fer patró de les seves fundacions

  • Inèdits - Jorge Wagensberg
    Veure vídeo

    Inèdits - Jorge Wagensberg

    Material inèdit de Jorge Wagensberg enregistrat pel programa "Via llibre" l'any 2015.

    Material inèdit de Jorge Wagensberg enregistrat pel programa "Via llibre" l'any 2015.

  • Inèdits - Dolors Canals
    Veure vídeo

    Inèdits - Dolors Canals

    Material inèdit de Dolors Canals

    Material inèdit de Dolors Canals

  • Inèdits - Joan Oró
    Veure vídeo

    Inèdits - Joan Oró

    Joan Oró, bioquímic. Lleida, 1923 - Barcelona, 2004.

    L'any 2002, el periodista Jaume Vilalta va fer una llarga entrevista al bioquímic Jo
    an Oró. Jubilat des de feia 10 anys de la seva tasca com a professor i investigador als Estats Units, Oró se sentia especialment connectat amb la terra que el va veure créixer, impulsant projectes com el Parc Astronòmic Montsec a través de la seva Fundació.

    Amb el pragmatisme d'un científic i l'apassionament d'un descobridor, Joan Oró es defineix com una mena d'"evangelista de la ciència", convençut que els descobriments han de servir per a la millora de la humanitat. Oró va ser pioner en la síntesi de l'adenina i a proposar l'origen extraterrestre de la vida al nostre planeta, a partir dels materials que viatgen amb els cometes. Anys després, el seu talent va ser reconegut per la NASA com a assessor en la missió Apollo 11 i en les dues missions Viking al planeta Mart.

    Joan Oró, bioquímic. Lleida, 1923 - Barcelona, 2004. L'any 2002, el periodista Jaume Vilalta va fer una llarga entrevista al bioquímic Joan Oró. Jubilat des de feia 10 anys de la seva tasca com a professor i investigador als Estats Units, Oró se sentia especialment connectat amb la terra que el va veure créixer, impulsant projectes com el Parc Astronòmic Montsec a través de la seva Fundació. Amb el pragmatisme d'un científic i l'apassionament d'un descobridor, Joan Oró es defineix com una mena d'"evangelista de la ciència", convençut que els descobriments han de servir per a la millora de la humanitat. Oró va ser pioner en la síntesi de l'adenina i a proposar l'origen extraterrestre de la vida al nostre planeta, a partir dels materials que viatgen amb els cometes. Anys després, el seu talent va ser reconegut per la NASA com a assessor en la missió Apollo 11 i en les dues missions Viking al planeta Mart.

  • Inèdits - Moisès Brogi
    Veure vídeo

    Inèdits - Moisès Brogi

    Moisès Broggi, metge cirurgià Barcelona, 1908-2012. Seguint les preguntes del periodista Genís Cormand, Broggi fa un repàs de la seva vida, que és també la vida convulsa d'un país al llarg d'un segle. Un recorregut farcit d'anècdotes que no defuig la crítica a l'exercici de la medicina que es fa actualment. Explica que la seva vocació va créixer a la universitat, al costat de dos grans mestres, els professors August Pi i Sunyer i Joaquim Trias i Pujol. Aviat va esclatar la Guerra Civil i, primer, al nou Hospital Clínic de Barcelona, i després a la línia del front, Broggi va haver de posar en practica els seus coneixements. Aquelles tràgiques circumstàncies el van impulsar a inventar, amb només 22 anys, els primers hospitals mòbils, els "auto-chirs". Amb l'arribada de les tropes franquistes, Broggi va decidir seguir exercint de metge a la seva ciutat, un fet que no sempre va ser fàcil. Però la repressió política no va impedir que la seva tasca professional i humana fos reconeguda al llarg del temps amb diversos premis i càrrecs, com el de president de l'Acadèmia de Medicina.

    Moisès Broggi, metge cirurgià Barcelona, 1908-2012. Seguint les preguntes del periodista Genís Cormand, Broggi fa un repàs de la seva vida, que és també la vida convulsa d'un país al llarg d'un segle. Un recorregut farcit d'anècdotes que no defuig la crítica a l'exercici de la medicina que es fa actualment. Explica que la seva vocació va créixer a la universitat, al costat de dos grans mestres, els professors August Pi i Sunyer i Joaquim Trias i Pujol. Aviat va esclatar la Guerra Civil i, primer, al nou Hospital Clínic de Barcelona, i després a la línia del front, Broggi va haver de posar en practica els seus coneixements. Aquelles tràgiques circumstàncies el van impulsar a inventar, amb només 22 anys, els primers hospitals mòbils, els "auto-chirs". Amb l'arribada de les tropes franquistes, Broggi va decidir seguir exercint de metge a la seva ciutat, un fet que no sempre va ser fàcil. Però la repressió política no va impedir que la seva tasca professional i humana fos reconeguda al llarg del temps amb diversos premis i càrrecs, com el de president de l'Acadèmia de Medicina.

  • Inèdits - Marià Manent
    Veure vídeo

    Inèdits - Marià Manent

    Material inèdit del personatge: Marià Manent

    Material inèdit del personatge: Marià Manent

Anar al contingut