No sé quant de temps estarem convalescents de l'impacte de la revolució digital. Ni què hem de fer perquè el monstre que hem creat no acabi engolint-nos. Em preguntava: visc el que visc perquè vull, o per complaure les previsions d'un algoritme que em coneix millor que jo mateix?

Em venien ganes de fugir del meu temps i ho vaig fer: em vaig instal·lar en un sanatori sense mòbil, l'antic Balneari Montagut, al peu de la carretera entre Campdevànol i Ribes de Freser, i em vaig plantar al 1923, un segle enrere: quan la tecnologia digital encara no governava el món.

El diagnòstic, la teràpia i el confort

Però necessitava el diagnòstic, la teràpia i el confort de la doctora Íngrid Guardiola, una de les intel·lectuals que més han estudiat l'impacte de la tecnologia digital en les nostres vides. I vam passar dos dies de conversa i desinfoxicació que segurament m'han salvat la vida.

M'he guarit del tot? No ho sé pas. Segurament, continuaré fent com tothom, portant una vida mig analògica i mig digital i entomant els avantatges i les servituds d'estar connectat. Tot plegat, sense pensar-hi gaire.  

Al final del programa, ens plantejàvem què ens estimàvem més: fugir de les xarxes i instal·lar-nos en el confort de l'oblit, o bé intentar bregar amb la tecnologia. L'Íngrid va prendre la seva decisió lliurement; jo, la meva.