I a més a més... imprescindibles i noves apostes

Òpera prima

És creïble que el Liceu i el Raval, dos veïns que no es parlen, es posin d'acord per fer una òpera? És viable fer una òpera de gran format amb 300 persones que no saben llegir una partitura? Aquest és el repte que s'ha marcat el Liceu per commemorar els seus 175 anys d'història, i TV3 hi és per convertir aquesta bogeria en una sèrie trepidant de quatre capítols de 50 minuts.

"Òpera prima" segueix els moments clau de la construcció de "La gata perduda", la primera òpera que el Liceu fa sobre el Raval, amb la gent del Raval. Un viatge que comença amb entusiasme i també molts dubtes, i que no se sap com acabarà. Aquest és un dels reclams per a l'audiència: aguantar fins al final per saber si tot l'esforç de dos anys ha valgut la pena. I perquè el viatge sigui més apassionant s'ha tingut accés a llocs on fins ara les càmeres havien entrat molt poc: els moments d'assaig dels cantants professionals, les proves de vestuari i com s'ho fan els 300 cantaires amateurs del cor per memoritzar la partitura.

El fet que sigui una òpera en què tot és nou fa que l'espectador vegi els diferents estats d'ànim pels quals passen els protagonistes: de la incertesa dels inicis a l'emoció a mesura que s'acosta la data de l'estrena. L'objectiu de la sèrie és que l'espectador ho visqui com si ell també formés part de l'òpera. 

El cor amateur és el personatge principal de l'òpera. El cor és el Raval a l'escenari, i està format per 300 cantaires que formen part dels onze cors amateurs que hi ha en aquest barri. Ells són el cor del projecte i l'ànima de la sèrie. "Òpera prima" és sobretot el reflex d'unes vides de barri, històries sovint difícils que viuen en un paisatge permanentment estressat i que, de sobte, queden completament trastocades per una òpera.

Una de les nostres

"Una de les nostres" és un programa que explora l'auge i l'efervescència de l'esport femení a Catalunya, i mostra una cara inèdita de les seves principals estrelles. Un reality d'entreteniment que recull diferents sensibilitats esportives arreu del territori, protagonitzat per estrelles d'èxit internacional de gran impacte mediàtic i que convida nenes i nens a seguir els seus passos.

En cada episodi, dels cinc capítols totals, s'acompanyarà una esportista catalana de primer nivell a visitar un club esportiu especialment significatiu i de la seva mateixa disciplina esportiva. Conviurà  amb nenes i nens durant un dia a les seves instal·lacions, els entrenarà, i després s'emportarà uns quants privilegiats de visita al seu propi equip professional, on nenes i nens veuran de primera mà el dia a dia d'aquelles esportistes que aspiren a ser. 

La societat catalana ha ampliat el ventall dels seus referents, i n'ha quedat constància amb el rècord mundial d'assistència de públic batut en un partit de futbol femení al Camp Nou. Alexia, Aitana, Ona, Mireia, Paula... són les noves referents de les nenes i també dels nens; alguna cosa està canviant per bé. El programa mostra aquesta efervescència de l'esport femení, tant en l'àmbit amateur com en el professional, atenent la diversitat de disciplines i la varietat territorial.  

I se sap com són dins dels terrenys de joc, però com són a fora? Tindran prou paciència per fer-se càrrec d'un grup de nens i nenes amb ganes de menjar-se el món? Com resoldran els conflictes que puguin sorgir durant la pràctica esportiva? Sabran gestionar les seves decepcions? A més de veure-les in situ als clubs que visitin, també se les podrà veure al seu propi vestidor, un entorn d'allò més inaccessible; la preparació dels partits, els entrenaments, la convivència... Molt poques vegades s'han obert les portes d'un vestidor professional, i encara menys d'un de femení. El format permetrà ser pioners en aquest camp i conèixer alguns dels secrets més ben guardats d'aquestes esportistes.

El seguiment en format reality de l'acció i dels testimonis que oferiran els protagonistes proporcionarà grans moments d'entreteniment i escenes amb un component emotiu. Els records de les esportistes rememorant els seus primers passos, l'emoció de nenes i nens per compartir temps amb la seva inspiració, les seves històries personals, conflictes i aspiracions... 

TV3 continua apostant per l'esport femení de manera decidida i ha adquirit els drets de la Supercopa i de la Copa de la Reina de futbol. A mitjans de setembre arrenca la Copa de la Reina, que es disputarà en format d'eliminatòries fins a resoldre's amb una final four, del 23 al 28 de maig.

El FC Barcelona, flamant campió de les tres últimes edicions, és el rival a batre per la resta d'equips. El Barça també defensarà títol a la Supercopa d'Espanya, que es disputarà entre els dies 17 i 22 de gener. La Lliga de Campions començarà la tercera setmana d'octubre, amb el Barça entre els grans candidats al títol. TV3 i Esport3 dedicaran un especial seguiment a les blaugranes en el seu camí cap a la final d'Eindhoven, el primer cap de setmana de juny.

Polònia

"Polònia" suma 18 temporades en antena. Després d'una altra temporada sent líders cada setmana, el programa arrencarà el 15 de setembre amb la mateixa força i il·lusió de cada any. El "Polònia" és més que un programa de televisió. Passats setze anys des de l'estrena, lidera en tots els segments d'edat del públic que el mira dijous rere dijous. La temporada passada va reunir 404.000 espectadors amb una quota de pantalla de 17,7%.

El programa continuarà innovant el format, amb la realització més dinàmica que ja va posar en pràctica la temporada passada. A més dels gags d'actualitat política i social i les seccions clàssiques, com la d'en Miquel i la Montserrat --a les quals se n'afegiran de noves--, el programa continuarà apostant per musicals clàssics per al públic de sempre i moderns per als més joves.

També seguirà la línia de cameos amb què va acabar la temporada passada. Durant la temporada 2021-2022 van passar pel plató el president Aragonès; el cap de l'oposició, Salvador Illa; el conseller Argimon, o l'elenc de l'èxit de TV3 "Eufòria", entre d'altres.

Cuines

"Cuines" torna amb el rebost ple de receptes. Una temporada més, el programa obre fogons i esmola ganivets per compartir amb tota l'audiència les propostes de Marc Ribas i Gessamí Caramés, i aquest any també d'Arnau París.  

La família del "Cuines" s'ha ampliat, i el ventall de receptes, també. A la cuina amb rock'n'roll d'en Marc i a la cuina dolça de la Gessa, s'hi afegeix la cuina pim-pam de l'Arnau. Un pim-pam que vol donar idees per quan es té poc temps però es vol menjar bé. Això sí, tots tres tenen en comú les ganes de cuinar, d'entretenir i d'explicar tots els seus secrets a l'hora de preparar les elaboracions. 

Al "Cuines", s'hi troba de tot: receptes de xup-xup, receptes pim-pam, receptes atrevides, clàssics tradicionals, clàssics reversionats..., i tot, elaborat, com sempre, amb productes de temporada. A més, es mouran pel territori per posar en valor la figura d'agricultors, ramaders i productors. I ensenyaran d'on venen alguns productes sense els quals la cuina no seria possible.  

El programa seguirà compartint-ho tot a les xarxes socials: Twitter, Facebook i Instagram. I la música que hi sona a Spotify. I cada dia s'amplia el receptari a la pàgina web del programa.

La temporada passada va fer una quota mitjana del 22,1% i 323.000 espectadors. I l'audiència acumulada és de 3.651.000 espectadors. I pel que fa a les audiències digitals, des de la temporada 2015-2016, acumula 12,5 milions de reproduccions. I a les xarxes socials el programa té 97.000 seguidors a Instagram, 32.000 a Facebook i 18.500 a Twitter. El canal de YouTube suma prop de 4 milions de reproduccions. 

APM?

L'"APM?" més digital que mai. En la dinovena temporada, a partir del 18 de setembre, l'"APM?" fa un pas més enllà i crea el "multivers de l'humor", un univers multiplataforma farcit de contingut inèdit. L'"APM?" entra als mòbils i tauletes per oferir el seu sentit de l'humor cada dia de la setmana a totes les xarxes socials!

Directes a Twitch, vídeos a TikTok, reportatges a Instagram, fils a Twitter... El multivers arribarà a cada racó. Els espectadors més avesats al format televisiu no han de patir. El nou "APM?" es continuarà emetent cada diumenge just abans del "TN migdia". Fill de l'"APM extra", l'"APM?" apostarà per continguts frescos amb el zàping com a protagonista i l'humor habitual marca de la casa.

Isma Juárez seguirà fent-la grossa, i les celebritats més destacades del panorama actual tornaran a estar entre l'espasa i la paret a "La televisió és cultura". Una cara nova se suma al programa: Nerea Sanfe, la reportera més descarada aterra amb reportatges transgressors i sense pèls a la llengua.

Incidents

TV3 estrenarà "Incidents", una manera nova de fer i veure teatre per televisió, idea original d'Andreu Buenafuente. Sota unes premisses i a partir dels seus processos de treball habituals, els professionals del teatre han de crear una ficció per a la televisió amb llenguatge televisiu i l'ajuda d'un equip expert en la matèria. 

L'enregistrament ha de ser en un sol pla seqüència de 35 minuts. És el primer cop que TV3 produeix ficció amb aquest format. S'han escollit quatre companyies de teatre independent, amb una llarga trajectòria i diversos reconeixements: La Calòrica, Sixto Paz, El Eje i Companyia Solitària.   

És una producció de Televisió de Catalunya amb la col·laboració d'El Terrat (The Mediapro Studio) i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. És un programa del departament de Culturals de TV3 sorgit de la segona crida de projectes de la CCMA i el Departament de Cultura.

Zona zàping

El "Zona zàping" començarà aquest setembre la seva dinovena temporada a TV3. Un programa que va començar el 2004 i que ha anat evolucionant cada any, amb la seva aposta per l'entreteniment i l'humor al voltant del món de l'esport: amb imatges de tot el món i per qualsevol canal (TV, a la carta, satèl·lit, YouTube, Instagram, TikTok...), mostrant la cara més curiosa, divertida i inesperada de la pràctica esportiva.

Com a tret distintiu, el programa aposta pel contacte i la participació de l'espectador, que fa arribar les seves gravacions úniques i originals al "No te la fotis", un aparador on es mostren els seus reptes, habilitats i, sobretot, patacades.

Aquesta temporada el "Zona zàping" s'ha obert a les col·laboracions de dos streamers catalans, coneguts per la seva trajectòria en canals a YouTube i Instagram, on tenen milers de seguidors creant contingut en català. Pol Gise i Laura Grau faran un esforç per reinterpretar les situacions i els vídeos més virals apareguts a les xarxes cada setmana, sempre amb la intenció de provocar un somriure. 

A més, el programa dedicarà un interès especial a mostrar el més interessant d'altres streamers que han creat el seu propi canal a Twitch o YouTube, amb un volum important de seguidors sobre el seu contingut, sigui esportiu o no. Així com una tria del millor i més curiós dels reels d'Instagram. Precisament en el perfil d'Instagram s'estrena cada setmana una secció del programa ("GO!") en format de cançó original i imatges domèstiques entorn a un tema concret, que canvia a cada programa.

"Zona zàping" també continuarà apostant per la música en català. A part d'il·lustrar la majoria del contingut del programa amb les millors novetats en català, se seguirà comptant cada setmana amb la participació de músics, cantants i creadors musicals que estrenaran les seves cançons al "Top 1", un clip final amb una selecció de les millors imatges enviades pels seguidors als diferents canals del programa.

Sense ficció

El 13 de setembre, "Sense ficció" inaugurarà la catorzena temporada amb "I ara, què envaïm?" del premiadíssim Michael Moore. Una reflexió molt seriosa però plena d'humor sobre les mancances socials del sistema nord-americà. Moore decideix envair ell sol mig Europa per endur-se als Estats Units els avenços socials que en farien un país millor.

A partir d'aquí, una tardor plena de noms propis, d'investigacions d'intensa actualitat, política i social, i també de memòria històrica i cultural. De produccions internacionals i documentals de quilòmetre zero. S'estrenaran dos treballs de producció pròpia. "Els Pets" recorreran els quaranta anys d'història del grup de Constantí en paral·lel a la de la joventut catalana que ha cantat, ballat i viscut al compàs de les seves cançons, i "Jutges al poder" analitzarà l'estament judicial: qui són, com són i com actuen els representants del tercer poder a Espanya?

A "Maa-Yiem, la història de Jordi Sabater Pi" s'explicarà la vida extraordinària del naturalista que --entre altres coses-- va portar el Floquet de Neu a Catalunya. Tan extraordinària que, per a ell, la troballa del mític goril·la albí era només una anècdota.

Una altra història de quilòmetre zero per a la tardor serà "Els nens de la riuada", que investiga la desaparició de nombroses criatures durant les riuades del Vallès del 1962, que van fer mil víctimes entre morts i desapareguts.

Coincidint amb el cinquè aniversari del primer d'octubre del 2017, s'emetrà "La piràmide invisible", un documental sobre l'organització clandestina que va fer possible el referèndum de la independència, basat en testimonis de primera mà.

Aleksei Navalni, el principal opositor a Vladímir Putin, víctima d'un intent d'assassinat d'estat i ara empresonat a Rússia, serà el protagonista de "Navalny". Un retrat inèdit i addictiu dels seus últims mesos en llibertat, fet amb un accés insòlit a la seva família, el seu entorn i a ell mateix.

I la superproducció internacional amb participació de TV3 "Sagrada Família, el repte de Gaudí" permetrà veure l'obra magna de Gaudí com mai s'ha vist, amb un desplegament d'efectes digitals que ens acostaran al somni original de l'arquitecte.

L'audiència mitjana de la temporada passada del "Sense ficció" va ser de 252.000 espectadors, amb una quota de pantalla del 12,3%. I la valoració qualitativa va ser de 8,5 punts sobre 10, fet que el converteix en un dels programes més ben valorats de la cadena.

30 minuts

A l'avantguarda de l'actualitat. El 18 de setembre, "30 minuts" començarà les emissions de la seva 39a temporada. El programa de reportatges ha seguit liderant el prime time de molts diumenges, com amb "La gran evasió" amb una quota del 16,3%, "Darrere del joc del calamar" amb un 15,1%, o "La fi dels diners", amb un 15,3%, entre altres. Una aposta per tractar l'actualitat catalana i internacional i aprofundir en temàtiques generals. Els reportatges elaborats per l'equip de "30 minuts" informen dels esdeveniments d'actualitat, i al mateix temps conviden a la reflexió des del rigor informatiu, la diversitat de veus i la profunditat en el tractament.

La temporada 2022-2023 començarà amb alguns dels temes que més han captat l'interès públic: el Catalangate, és a dir, el cas de l'espionatge a l'independentisme català i a altres polítics, periodistes i advocats amb el programa Pegasus, i el debat sobre el futur dels Pirineus que ha generat l'anunci de la candidatura per a la celebració dels Jocs Olímpics d'hivern del 2030. Juntament amb aquests dos treballs, amb motiu dels cinc anys de l'1-O, "30 minuts" tractarà sobre el dret d'autodeterminació i com l'entenen tres estats europeus: el Regne Unit, amb Escòcia; França, amb relació a Còrsega, i Espanya, respecte al Sàhara Occidental.

També es descobrirà com Catalunya s'ha convertit en un veritable hub de l'haixix, especialitzada en la recepció i distribució d'aquesta droga, i darrerament també en la producció, amb una implicació creixent d'alguns estaments que l'haurien de combatre. Es coneixerà com afronten la sortida de la presó algunes dones i homes que han complert condemna i que esperen, de debò, una segona oportunitat. Es veurà la tendència cada vegada més gran d'optar pel vegetarianisme i el veganisme enfront del consum de carn  per les derivades mediambientals de la producció de carn a gran escala. I també s'abordarà el creixement de la demanda de la reproducció assistida per part de dones que volen ser mares al voltant dels 40 anys, així com les conseqüències físiques i psíquiques d'aquests tractaments.

Durant tot un any, dos equips del programa han seguit de ben a prop els protagonistes de dues històries: els pagesos d'Alcarràs, en una de les pitjors campanyes de fruita dolça, i els defensors dels drets humans de Colòmbia i Mèxic, amenaçats per les seves lluites i que l'Agència Catalana de Cooperació ha acollit durant mig any.

En el terreny internacional, se seguirà amb la mirada posada en la guerra d'Ucraïna i les seves implicacions, amb dos reportatges de producció pròpia, quan faci un any de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna, i s'estarà pendent de les conseqüències energètiques, alimentàries, econòmiques i socials que se'n derivaran a escala mundial. També es tractaran els efectes del canvi climàtic que ja s'evidencien, la sostenibilitat de l'ús del gasoil per al transport de mercaderies, així com la resposta davant de l'esgotament dels recursos naturals.

En definitiva, com cada sempre, des de fa 39 anys, "30 minuts" seguirà atent l'actualitat del país i del món, fidels a l'estil d'una de les marques més consolidades del periodisme "current afairs" a escala internacional per oferir, diumenge rere diumenge, reportatges emmarcats en el principi de servei públic que ha caracteritzat TV3 al llarg de la seva trajectòria.

L'equip del Juancar

Des de fa dos anys, TV3 prepara un documental sobre la lluita de Juan Carlos Unzué contra l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA). Un equip del departament d'Esports està fent un seguiment del seu dia a dia des del 18 de juny del 2020, quan l'exentrenador del FC Barcelona va fer públic que patia la malaltia. Aquell dia el Juan Carlos va canviar el sentit de la seva vida i la va focalitzar en dos grans objectius: donar la màxima visibilitat a aquesta malaltia minoritària i, sobretot, aconseguir recaptar la quantitat de diners més gran possible per dedicar-los a la investigació d'una malaltia gairebé invisible i que actualment té una esperança de vida d'entre quatre i sis anys.

Pel que fa al primer objectiu, l'exjugador i exentrenador del FC Barcelona ha estat hiperactiu: entrevistes en mitjans de comunicació de tot l'Estat i xerrades en congressos, fundacions, associacions, clubs, etcètera. Respecte al segon objectiu, ha fet múltiples apadrinaments i aparicions en mil i una activitats que s'organitzen per aportar recursos a la Fundació Miquel Valls, que s'encarrega d'atendre a Catalunya el dia a dia dels malalts i la seves famílies, i la Fundación Francisco Luzón, que busca fons a escala estatal per a la recerca científica. En aquest sentit, el Juan Carlos ha tingut un objectiu entre cella i cella, un somni que finalment s'ha complert: organitzar un partit amistós entre el FC Barcelona i el Manchester City, dos dels millors equips del món, a benefici de la investigació de l'ELA, i que es va jugar a l'estadi barcelonista el 24 d'agost.

Unzué va aparèixer a la gespa del Camp Nou acompanyat per malalts d'ELA. Va ser una imatge colpidora que va servir per presentar en societat algunes de les persones que ha conegut els darrers dos anys i que, seguint el llenguatge esportiu, ja són els seus nous companys d'equip. Unzué s'ha dedicat a visitar-los i encoratjar-los, i a atendre la situació en què estan ells i les seves famílies. I per conèixer, al mateix temps, el futur que l'espera.

Fruit d'aquestes trobades, algunes de realment impactants, Maria Elorza, la seva dona, i el Juancar, com l'anomena ella, han conegut molta gent amb qui han acabat fent una bona amistat i amb qui aprofiten qualsevol excusa per trobar-se i participar en activitats relacionades amb la lluita contra la malaltia.

Amb l'aprovació de la llei de l'eutanàsia, el Juan Carlos ha iniciat també una lluita política per canviar, entre altres coses, la burocràcia que ofega les famílies afectades i els protocols de l'administració per mirar d'aconseguir que cap malalt d'ELA decideixi posar fi a la seva vida només per motius econòmics. L'ELA té un cost molt barat per a la sanitat publica, perquè els malalts no ocupen un llit d'hospital, però és una malaltia molt cara per a les famílies, ja que requereix al voltant de sis mil euros mensuals.

En el documental es podrà veure l'evolució de la malaltia a la família Unzué-Elorza, apareixeran testimonis de privilegi que acompanyen el Juan Carlos en el seu dia a dia i es retratarà la seva lluita particular per mirar de superar les adversitats que li planteja conviure amb una malaltia que li ha canviat la vida. Es veurà com el Juan Carlos ha hagut d'abandonar la feina i canviar de casa, un habitatge unifamiliar de tres plantes, per un altre d'un sol pis, i com ha abandonat la pràctica de dues de les seves grans passions: ha canviat la bicicleta de carretera per la cadira de rodes i el volant del cotxe pel seient del copilot.

I aquestes renúncies les ha fet sense perdre en cap moment el característic somriure que sempre l'acompanya. Una lliçó de vida excepcional.

Cinema i sèries de producció pròpia

Llargmetratges, telefilms i sèries que són coproduccions o tenen la participació de TV3 seran protagonistes de la graella de la tardor. 

Després de quatre temporades d'èxit al teatre, amb més de 200.000 espectadors, i després d'haver-se estrenat als cinemes, "Escape room: la pel·lícula", la comèdia escrita per Joel Joan i Hèctor Claramunt arribarà a TV3. El film està protagonitzat per Joel Joan ("El nom"), Paula Vives ("Nit i dia"), Ivan Massagué ("El hoyo", "Benvinguts a la família") i Mònica Pérez ("Polònia").

El llargmetratge, debut en la direcció cinematogràfica d'Hèctor Claramunt, és una comèdia esbojarrada que situa els quatre protagonistes dins d'un escape room, una de les opcions d'oci més en voga en l'actualitat. Les dues parelles hauran de posar a prova la seva amistat i intentar sortir del joc superant proves tan enginyoses i divertides com perilloses.

Rodada íntegrament a Mallorca, "El ventre del mar", d'Agustí Villaronga, i amb participació de TV3, està basada en fets reals i s'inspira en el capítol que porta el mateix títol de la novel·la "Oceà mar", d'Alessandro Baricco. 

L'argument gira entorn de l'horror que viuen durant dies i dies 147 homes confinats en un rai a la deriva enmig del mar. D'aquests 147 homes, només nou es van salvar. Entre ells hi havia Savigny, un oficial metge implacable que interpreta Roger Casamajor, i Thomas, un rebel mariner ras que interpreta Oscar Kapoya. Oficial i mariner són els dos protagonistes del film, que representen dos punts de vista oposats a l'hora d'enfrontar-se al naufragi. 

El 29 d'agost ja es va estrenar "Sis nits d'agost", una coproducció de TV3 amb direcció de Ventura Durall i amb guió del mateix Durall i Jordi Lara, l'autor del llibre homònim en què es basa aquesta pel·lícula per a televisió. Manel Barceló és l'actor que es posa en la pell del religiós, filòsof i activista polític Lluís Maria Xirinacs, acompanyat d'Anna Alarcón, entre d'altres.

Lluís Maria Xirinacs surt de Barcelona un dilluns d'agost del 2007 camí de la muntanya. Era el dia que complia setanta-cinc anys. Sis dies més tard, un boletaire el va trobar en un prat, mort. Deu anys més tard, la Duna, una escriptora en crisi creativa i personal, busca el sentit últim d'aquesta mort.

La població maresmenca d'Alella va ser escenaridel rodatge de la pel·lícula per a televisió "Alguns dies d'ahir", una coproducció de Focus amb TV3. Escrita per Jordi Casanovas i dirigida per Kiko Ruiz Claverol, el telefilm té com a protagonistes Míriam Iscla, Abel Folk, Marta Ossó i Francesc Cuéllar. La banda sonora és del músic Pep Sala. "Alguns dies d'ahir" arriba a TV3 després dues temporades d'èxit al teatre.

Una família que viu en una població de poc més de deu mil habitants veu sacsejada la seva quotidianitat amb els fets polítics que s'esdevenen a Catalunya durant els mesos del setembre i l'octubre de l'any 2017. Els quatre membres de la família aprenen a trencar-se i a separar-se sense fer-se mal i sense provocar-se traumes, a comprendre els pensaments i les postures dels altres, a mesura que tot es va crispant més i més al seu voltant. Una família que fa tot el possible per entendre's i que trobarà la manera de perdonar i de curar les ferides produïdes durant tot aquest procés.

"El metralla", coproducció de TV3 i La Drecera Produccions, és un projecte de ficció basat en l'obra original "Paco, el metralla", de Joan Pera, amb guió i direcció de Jordi Roigé, que s'ha rodat als afores de Cerdanyola. Està protagonitzat per Joan Pera i Roger Pera.

La pel·lícula explica la relació d'un mossèn i un milicià del POUM amagats en unes golfes, al centre de Barcelona, durant bona part de la Guerra Civil, i com l'odi, el recel i les diferències desapareixen amb els mesos.

Sílvia Quer ("La llum d'Elna", "La Xirgu") dirigeix la coproducció de TV3 i Mínima Films "Quico Sabaté: sense destí", un drama històric que narra les darreres hores de Quico Sabaté, l'últim guerriller antifranquista, interpretat per Roger Casamajor. Biel Montoro, Xavi Sáez, Òscar Rabadan, Oriol Vila, Julio Vélez, Manel Sans, Carlus Fàbrega i Carme Pla completen el repartiment. 
  
La pel·lícula narra les últimes hores de Quico Sabaté, l'últim guerriller antifranquista que, el 1959, quan ja s'havia abandonat la lluita armada, va decidir emprendre una perillosa incursió a Espanya amb quatre companys més, travessant rius i muntanyes i perseguits per un regiment de la Guàrdia Civil en un "tour de force" trepidant. 

"Miró", una producció de Setmàgic Audiovisual en coproducció amb TV3, és una pel·lícula per a televisió amb la direcció d'Oriol Ferrer ("Cançó per a tu", "Descalç sobre la terra vermella") i que està protagonitzada per Edu Lloveras, Pau Roca, Aida Folch i Òscar Rabadan, entre d'altres.

"Miró" vol descobrir la persona rere aquest gran creador que va ser Joan Miró. Un jove discret, silenciós i tenaç que va haver d'emigrar d'una Barcelona grisa i conservadora a un París en plena efervescència cultural per donar-se a conèixer, en un període convuls i ple de guerres.

"Bojos per Molière" és la nova sèrie de 8 capítols dels creadors de "Merlí", amb direcció i guió d'Hector Lozano i producció de Veranda en coproducció amb TV3. És una comèdia dramàtica coral en fase de producció i serà una de les estrenes de la temporada.

L'any 1997, en una Barcelona postolímpica, sense aglomeracions de turistes, amb uns hiverns en què encara fa fred i els carrers estan mullats perquè hi plou sovint, en un temps en què tenir un mòbil és una excentricitat ridícula i internet no és ni motiu de conversa... un grup de joves d'entre 18 i 25 anys comencen a estudiar Art Dramàtic a l'Institut del Teatre de Barcelona. 

"Sicília sense morts" és una adaptació del llibre homònim escrit per Guillem Frontera i publicat l'any 2015 amb un gran èxit de vendes i de crítica. Aquesta producció de 8 episodis d'IB3 compta amb la participació de TV3, À Punt i Filmin, i la realització de Nova Produccions sota la direcció de Lluís Prieto i guió de Xavier Uriz i Toni-Lluís Reyes. La sèrie està protagonitzada per Fèlix Pons i Pep Tosar, entre molts altres.  

El president de les Illes Balears rep a casa seva el cadàver d'una rata. Aquest fet insòlit desencadena una investigació periodística que descobrirà els amagats mecanismes del poder, la venjança per una antiga ofensa i els desitjos, virtuts, defectes i misèries de tot un seguit de personatges. 

Dirigida per Daniel Calparsoro i protagonitzada per l'actor Álex González, "Operación Marea Negra" és una sèrie produïda per Ficción Producciones en coproducció amb les televisions de la Forta, entre elles TV3.

La sèrie, de 4 capítols de 50 minuts de durada, està inspirada en la història real del primer narcosubmarí interceptat a Europa.

Ficció aliena

Els divendres, "La gran pel·lícula" tornarà a ser l'espai on s'estrenaran les millors ficcions alienes. La comèdia negra "Knives out", amb Daniel Craig, Ana de Armas, Chris Evans, Jamie Lee Curtis, Toni Collette i Don Johnson, entre d'altres; el drama "El fotògraf de Minamata", protagonitzat per Johnny Depp, Bill Nighy i Hiroyuki Sanada; "Stillwater", el thriller amb Matt Damon de protagonista, i el thriller francès "Les traducteurs", on nou traductors de nou nacionalitats diferents són contractats per traduir l'últim llibre d'una trilogia que ha esdevingut un best-seller mundial. Aquestes són algunes de les estrenes previstes d'una llarga llista que arribarà durant la tardor a TV3.

També arribarà la sèrie francesa "Gloria", un thriller amb Barbara Schulz, que interpreta una mare de tres fills que veu com la seva família trontolla quan el seu marit se'n va a treballar un matí i no torna mai més. Mentre ella lluita per descobrir la veritat sobre la seva desaparició, ha d'encarar les sospites de la seva família i enfrontar-se a la capitana de policia Marianne Volton, que li guarda un vell rancor.

Més 3/24

El "Més 3/24", dirigit i presentat per Xavier Graset, inicia la vuitena temporada fidel als dos grans eixos sobre els quals ha pivotat el programa: l'anàlisi política i el debat d'idees i pensament. I això, fet amb convidats d'aquests dos àmbits i amb el fil conductor de la tertúlia. 

El joc entre la imatge dels fets del dia, la crònica periodística, la paraula dels analistes i convidats que opinen sobre l'actualitat i la idea escrita, el text, els llibres tant d'assaig polític, històric i social, com també de ficció, és el que fa que cada dia, de dilluns a divendres i després del "TN vespre" i fins a la mitjanit al 3/24, i en reemissió per TV3 de matinada, s'obri una finestra que mira d'anar més enllà. I en un format flexible que s'ha adaptat sempre que ha calgut al que estigui passant. 

El programa ha crescut en durada, i en reconeixements, com el premi Difusió de la Setmana del Libre en Català en la primera edició, o el de l'Observatori On Són les Dones, que l'assenyala com el programa més paritari de la CCMA.

Quan arribin els marcians

Quan, definitivament, aterrin aquí els extraterrestres, no entendran res del que fem a la Terra. La humanitat té molts comportaments que no sap explicar ni a ella mateixa. Els pocs mètodes que s'han trobat per mig aconseguir-ho tenen a veure amb l'art i la cultura. "Quan arribin els marcians" trasllada, precisament, a creadores i creadors de totes les disciplines artístiques preguntes sobre les qüestions actuals que afecten els habitants d'aquest planeta, per elaborar reportatges sorprenents. 

No se sap si les respostes arriben als marcians, però els que segur que les rebran cada diumenge a la nit seran els espectadors de TV3, en la sisena temporada de "Quan arribin els marcians". El programa també inclou una abducció en què un dels protagonistes de l'actualitat cultural ha de respondre a un qüestionari marcià.  

I es tancarà l'espai tot repassant la cartellera i l'oferta cultural de tot el país amb les recomanacions dels redactors del "Quan arribin els marcians". 

El punt D

Després de l'èxit de la primera temporada, TV3 estrenarà la segona temporada d'"El punt D". Deu capítols més sobre divulgació sexual. Aquesta temporada abordarà de manera clara, rigorosa i directa temes d'actualitat com el consentiment, la pornografia i els singles. També en tocarà d'altres de no menys rellevants com la virginitat, l'orientació sexual, la infidelitat, l'atracció sexual, el dolor, l'adolescència i les fakesex.

Cada capítol d'"El punt D" compta amb la narració de veus ben conegudes per l'espectador, com la de l'Elena Gadel, el Joan Dausà, l'Elisenda Carod, el Jair Domínguez, la Berta Aroca, el Mag Lari, l'Ada Parellada, el Roger Escapa, la Judit Neddermann i el Llucià Ferrer.

El programa recull també les veus d'experts sexòlegs, psicòlegs, ginecòlegs, sociòlegs, entre els quals destaquen Raquel Tulleuda, Elena Crespi, Ignasi Puig, Marina Castro, Gerard Coll, i Jordi Baroja, entre molts d'altres.

"El punt D" torna a apostar per la fórmula de divulgació + entreteniment, parlant als joves amb un llenguatge dinàmic, àgil i agosarat per esdevenir un referent a l'hora d'informar-se i resoldre dubtes sobre sexe, a la vegada que és una eina per a famílies i educadors per parlar sobre sexualitat.

Diumenge, concert

El 18 de setembre torna "Diumenge, concert", la proposta musical de TV3 per als matins del diumenge. Dirigit per Àlex Robles Fitó, el programa col·labora amb els principals centres musicals, els artistes i els organitzadors de concerts del país. També ofereix una bona mostra de la producció i dona visibilitat al treball dels músics.  

Per començar la temporada, el programa oferirà una selecció de recitals del cicle Life Victoria enregistrats al Recinte Modernista de Sant Pau; el concert de Ferran Torrent amb què es van commemorar els 25 anys del seu primer concert al Palau de la Música, i una mostra de concerts de joves formacions de cambra catalanes del certamen organitzat per l'ICEC a l'Atlàntida de Vic.  

La temporada continuarà amb altres propostes simfòniques, vocals, de formacions i bandes de jazz, música per a cobla i altres formacions de músiques tradicionals. 

La Marató per la salut cardiovascular

La 31a edició de La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio estarà dedicada a les malalties cardiovasculars, la principal causa de mort als països desenvolupats. A Catalunya, 1 de cada 4 persones mor a causa d'una malaltia del cor o d'un ictus. Aquestes xifres de mortalitat se sumen al caràcter crònic d'aquestes malalties, fet que les converteix en el principal problema actual de salut pública.  

La Marató vol mobilitzar tota la ciutadania, perquè tothom pot tenir un problema de salut cardiovascular al llarg de la vida, perquè hem d'aprendre a reconèixer els símptomes d'aquestes malalties i perquè només així millorarem la qualitat de vida de les persones que les tenen.  

El programa tindrà un fil conductor en què el territori i la seva xarxa de pobles i ciutats --que servirà com a metàfora del sistema cardiovascular-- seran els protagonistes. Aquest imaginari permetrà situar l'espectador en un intens i emocionant recorregut per tot del país, per parlar de la salut cardiovascular a través del contingut més essencial del projecte: participació ciutadana, música, espectacle, divulgació científica i moltes sorpreses. Tot això sense oblidar l'ànima de La Marató, les entrevistes als testimonis en primera persona.  

Amb una mirada plena de rigor i un to esperançador, aquestes entrevistes ajudaran a entendre una mica millor els aspectes mèdics, psicològics, familiars i comunitaris de la salut cardiovascular, i seran fonamentals a l'hora de sensibilitzar tothom que la recerca és i serà sempre una aposta de futur.  

2.015.000 espectadors van connectar amb La Marató del 2021, dedicada a la salut mental, amb una mitjana de 293.000 espectadors, una quota del 20,2% i líder durant pràcticament tot el dia.