És l'estiu de 1928, i els hostes comencen a arribar a l'Hotel Voramar. Tots són vells coneguts que es retroben cada any: empresaris, un actor, famílies adinerades. Però entre el servei hi ha una cara nova, la Fie, una noia que vol guanyar diners per pagar un tractament mèdic al seu pare.
El senyor Andersen veu un home baixant de les golfes de matinada i sospita que ha estat amb una de les noies del servei. L'Amanda continua amb la idea de seduir un home abans que l'Ella i es fixa en l'Edward. El seu pare, però, la vol aparellar amb el fill d'un ric comte.
La Fie somia que el seu pare perd el coneixement i vol dir a la senyora Andersen que plega per anar-se'n a cuidar-lo. L'Edward descobreix amb estupefacció que la senyora Aurland es banya despullada al mar. L'Amanda, amb l'aprovació del seu pare, accepta anar a una festa amb el comte Ditmar.
El mal temps deixa tancats els hostes dins de l'hotel i el mal humor s'apodera de tots. Mentrestant, el proveïdor de queviures de l'hotel exigeix a la senyora Andersen que li pagui els deutes pendents abans de servir-los més gènere, però ella no troba la clau de la caixa forta.
El dia del funeral del senyor Andersen, a l'hotel es respira un ambient depriment que fa que alguns hostes es plantegin marxar. Mentrestant, la Molly rep una notificació en què l'avisen que no pot heretar la llicència del seu home, i la tensió entre el Morten i el Madsen puja encara més.
L'estiu ja s'acaba i l'Hotel Voramar tanca portes, però la senyora Andersen li proposa a la Fie que s'hi quedi tot l'hivern. L'Edith, a més, rep una oferta que no pot rebutjar per anar a treballar a Copenhaguen, i un hoste nou li fa la vida impossible al comte Ditmar.