La llegenda del peix de costa

Quan a la peixateria et diguin que aquell peix que t'agrada és de costa, pregunta de quina. Perquè ja fa molt de temps que de peix, aquí, ens n'arriba de tot el món. "Gent de mercats" ha visitat la llotja de Vilanova i la Geltrú en plena subhasta i el Mercat Central del peix de Mercabarna, de matinada
Seitons en una parada del mercat
Només el 20% del peix que es consumeix a Catalunya és d'aquí

Mediterranis com som i amb una flota de pesca important, sigui d'encerclament, d'arts menors o d'arrossegament, el concepte "peix de costa" ha quedat arrelat en el llenguatge comercial com si no hagués perdut el sentit. Ara és de llei que als compradors ens han d'informar de l'origen del peix que volem i del dia que s'ha pescat, del nom comú del peix en qüestió. Fins i tot, en el cas que sigui de llotja del país, t'han de dir el nom de la barca que l'ha pescat. T'ho dirà l'etiqueta, que és garantia de memòria i de traçabilitat.

Al tercer programa de "Gent de mercats" hem volgut conèixer gent del Mercat del Centre de Vilanova i la Geltrú. La capital del Garraf ha tingut històricament un dels ports pesquers més importants de Catalunya. És per això que en aquest mercat hi ha més d'una peixateria que compra directament a la llotja de la localitat. Peixos Dolors, la que regenten els nostres protagonistes, el Xavi i el Sergi Perelló, té exclusivament peix de Vilanova (tret del marisc que porten del Delta).

Amb ells seguim la rutina gairebé diària de la subhasta, tot un ritual que es fa molt de pressa, quan les barques descarreguen els coves de peix que acaben de pescar. Ja asseguts a l'amfiteatre de la llotja, els acompanyem en la funció. Veiem el copet de genoll còmplice amb què es comuniquen els germans quan decideixen comprar sense donar pistes verbals a la competència, el coneixement a l'avançada del que arribarà a port, la ràpida visió de l'aspecte de les captures per si convé o no quedar-se el cove... L'ofici de peixater comença aquí, perquè, com ells confessen, tan important és saber comprar com després saber vendre a plaça.

Fins aquí la part bonica de la història. No ens enganyem, a Catalunya hi ha molt més consum de peix del que poden donar les nostres llotges. En mengem molt per tradició, i encara que estiguéssim disposats a pagar la diferència de preu que hi ha en algunes espècies de proximitat, no n'hi hauria prou per satisfer la demanda . Els que hem seguit de molt a prop el món de la pesca del país sabem que la queixa dels pescadors és certa, cada cop hi ha menys peix i les xifres no ho desmenteixen.

Segons les estadístiques oficials del Departament d'Agricultura , Ramaderia i Pesca, només el 20% del peix que es consumeix a Catalunya és d'aquí. D'aquest, una part es ven directament a la llotja d'origen i la resta als majoristes del Mercat Central de Mercabarna.

Seguim amb les xifres. De tot el peix fresc que es va vendre el 2018 al Mercat Central, la majoria va arribar de ports de l'Estat, i d'aquest, només  el 13,3% provenia de ports catalans. La resta, gairebé un 30% de la Unió Europea, i el 12,7% de tercers països.

És possible que tinguis molta confiança en el teu peixater. Si no és així, o ets nou o nova a plaça, si vols saber per què has de pagar més o, senzillament, si vols saber què compres, l'únic que pots fer és demanar que es posin ben visibles les etiquetes a la peixateria. D'aquesta manera,  podem decidir com a consumidors si ens fa el pes menjar un peix africà d'aigua dolça, pescat al llac Victòria i que arriba a Europa a filets, la perca del Nil. O podem decidir si entre dos lluços de preu molt diferent, preferim pagar molt menys, però quedar-nos el que va venir de Namíbia.

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS