Moralment íntegra, sexualment avançada: així era Frederica
Pionera, feminista, valenta... i fins a set adjectius que fan de Frederica Montseny tot un referent social i polític. L'actriu que li dona vida a la pantalla, Màrcia Cisteró, i la directora del film, Laura Mañà, ens expliquen per què és una figura avançada al seu temps
Moralment íntegra, sexualment avançada: així era Frederica
Entrevistem l'actriu Màrcia Cisteró i la directora Laura Mañà

Moralment íntegra, sexualment avançada: així era Frederica

Pionera, feminista, valenta... i fins a set adjectius que fan de Frederica Montseny tot un referent social i polític. L'actriu que li dona vida a la pantalla, Màrcia Cisteró, i la directora del film, Laura Mañà, ens expliquen per què és una figura avançada al seu temps

Elisabet Aloy
TEMA:
Som dones

"Frederica Montseny, la dona que parla" ofereix un relat edificat sobre fets que, a més de suposar una lliçó d'història tan impagable com necessària, no titubeja a l'hora d'humanitzar els seus protagonistes. La pel·lícula se centra en una dona desconeguda per a molts, un personatge de gran complexitat, traslladat a la pantalla per una Màrcia Cisteró descomunal. La seva interpretació fa complicat contenir les llàgrimes en molts moments.

1. Pionera. Es converteix en la primera dona ministra a tot Europa i Espanya. Fa un gran pas per construir un futur millor. Malgrat la seva escassa durada en el govern, va ser molt efectiva, planejant i promulgant llocs d'acollida per a la infància, menjadors per a embarassades, centres d'atenció per a la prostitució, una llista de professions a exercir per minusvàlids i el primer projecte de llei de l'Avortament a Espanya. "La Federica Montseny ha estat una de les grans dones d'aquest país", diu Laura Mañà, directora del film.

2. Feminisme i igualtat. És un fet conegut que el món femení ha estat històricament exclòs de la vida pública. Montseny va lluitar per aconseguir la incorporació de les dones a totes les esferes socials per avançar cap a una societat on les relacions humanes estiguin caracteritzades per la cooperació, la reciprocitat i el suport mutu. Ella té com a finalitat la lluita pels drets de les dones, per aconseguir la igualtat política, econòmica i jurídica respecte a l'home.

"Frederica Montseny: la dona que parla" mostra com en l'àmbit polític ella era l'única dona entre tants homes, i com amb les seves accions va començar a sembrar la llavor de la igualtat. "Estic plena d'anècdotes d'aquest rodatge, però amb el que em quedo amb el fet de recuperar la igualtat i la fraternitat", explica Màrcia Cisteró.

3. Caràcter i personalitat. Montseny era una dona amb veu pròpia, amb caràcter i molta personalitat que defensava les seves pròpies idees als carrers i les places, i que no es deixava influenciar per ningú. En el film, es veu com va haver de posar a prova les seves fermes conviccions i com va experimentar un conflicte intern per poder portar a la pràctica les seves idees, adherint-se a les formes de poder d'aleshores, quan ella, en realitat, com a anarquista, no creia en jerarquies ni que cap persona pugui liderar per sobre d'una altra. Precisament la seva lluita interna és un dels fets que la fan més actractiva com a personatge en el cinema, segons Laura Manà i Màrcia Cisteró.

4. Compromís social i polític. Era una persona amb una gran consciència, que sentia una gran empatia amb les altres dones. Creia en els valors de la justícia, la llibertat i la fraternitat per sobre de tot. Va entrar dins del Sindicat de Professions Liberals de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i també a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) el 1936. Va ser anarquista fins al final, tot i la seva entrada a les institucions com a ministra de Sanitat. Montseny va donar la vida pels seus ideals. Va ser una política exemplar, amb idees molt clares i un discurs capaç de deixar a banda part de les seves conviccions per aconseguir un bé major: que el feixisme no avancés.

5. Intel·lectual. Va començar a escriure de molt jove sobre temes literaris, filosòfics i feministes. Va ser essencialment escriptora i periodista, tot i la seva gran implicació política, per la qual se la recorda. Va publicar articles, assajos i, també, obres de ficció. El 1922, Frederica Montseny publica la primera novel·la, "Hores tràgiques", redactada amb 16 anys. Des d'aleshores no va aturar la seva activitat creadora. "La victoria" (1925), "El hijo de Clara" (1927) i "La indomable" (1928), amb rerefons autobiogràfic, són les seves obres més ambicioses. Va deixar un gran llegat literari i, des de l'utopisme anarquista, deia que volia escriure i editar "novel·les moralment íntegres, sexualment avançades, políticament compromeses i intel·lectualment avantguardistes".

6. Valentia. Era una dona que no tenia por, i que creia que la rebel·lia neix de l'anàlisi del sistema, d'estudiar-lo a fons, de veure les contradiccions i d'oposar-se a la seva injustícia. Sortia al carrer a parlar i a fer els seus "mítings", sense por que l'ataquessin. De fet, ni quan va patir un atemptat, ni quan la van jutjar, va deixar de lluitar defensant els seus ideals.  

7. Familiar. El 1930 va conèixer l'anarcosindicalista Germinal Esgleas Jaume, que va ser el seu company fins que va morir, el 1981, a Tolosa. La parella va tenir tres fills: Vida (1933), Germinal (1938) i Blanca (1942). Per tant, com moltes dones, va ser mare i filla, i va ser un gran exemple per a la conciliació.

 

ARXIVAT A:
Som dones

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut