"La mort de Lluís XIV" i "Oleg y las raras artes"
El Filmfest Munchen acull dues produccions amb la col·laboració de TVC
L'última producció d'Albert Serra, "La mort de Lluís XIV", ha estat seleccionada en l'edició del FilmFest Munchen, que va començarel 23 de juny i durarà fins al 2 de juliol. Aquesta pel·lícula formarà part de la secció cinemestres competició / Wettbewerb cineamasters.
Fa pocs dies, Albert Serra va rebre el Premi Jean Vigo (França) com a reconeixement de l'esperit independent i l'originalitat d'un cineasta. "La mort de Lluís XIV" és una coproducció catalanofrancesa que es va estrenar al Festival de Canes en una secció no competitiva. Jean-Pierre Léaud, protagonista del film, també havia rebut un altre reconeixement amb majúscules algunes setmanes abans, quan la 69a edició del Festival de Canes li va lliurar la Palma d'Or d'Honor durant la cerimònia de clausura del 22 de maig a Canes.
El llargmetratge és una adaptació de les memòries de Saint-Simon sobre Lluís XIV escrit per Thierry Lounas i pel mateix Albert Serra. La pel·lícula comença quan, després de tornar d'una cacera, el rei Sol nota un fort dolor a la cama. Això fa que s'hagi d'estar al llit durant dues setmanes al palau de Versalles immobilitzat pel dolor. És el debut d'una llarga agonia del rei més gran de França, que té una gangrena imparable i veu que se li acaben els dies. Lluís XIV ha d'organitzar la seva successió. La seva dona, madame de Maintenon, el seu fill Lluís XV i el metge Fagon miren d'amagar-lo del públic per preservar el futur de França. El rodatge es va fer durant els mesos de setembre i octubre del 2015 al castell d'Autafòrt, a França. És una producció d'Andergraun Films, Capricci Film i Rosa Filmes, amb la col·laboració de TV3 i ARTE, i amb el suport de l'ICEC.
"Oleg y las raras artes", d'Andrés Duque, també ha estat programat en la secció internacionals independents. El llarg documental va ser guardonat amb el Premi Talents D'A 2016 al millor director al D'AFestival Internacional de Cinema d'Autor de Barcelona. Al Festival Internacional de Cine Documental de Navarra li van lliurar el Gran Premio de Punto de Vista a la millor pel·lícula. Finalment, va aconseguir la menció especial al Premi International de la Scam i el premi a millor banda sonora, tots dos al Cinéma du Réel (Festival International de Films Documentaires) l'any 2016.
El compositor i pianista Oleg Nikolaevitx Karavaitxuk, als 89 anys, continua sent una figura controvertida i enigmàtica per a la cultura russa. Aquest mestre de la improvisació ha compost al llarg de la seva vida al voltant de 200 bandes sonores de pel·lícules soviètiques. Als set anys, ja era un prodigi del piano. Protegit per Stalin, va ser posteriorment censurat i silenciat pel règim fins als anys 80, silenci que Karavaitxuk ha recopilat en quadernets durant molts anys. Oleg és l'únic compositor a Rússia que entra a l'Hermitage per tocar el piano imperial. És una producció d'Intropía Media, Estudi Playtime i Lluís Miñarro, amb la col·laboració de Televisió de Catalunya.
Fa pocs dies, Albert Serra va rebre el Premi Jean Vigo (França) com a reconeixement de l'esperit independent i l'originalitat d'un cineasta. "La mort de Lluís XIV" és una coproducció catalanofrancesa que es va estrenar al Festival de Canes en una secció no competitiva. Jean-Pierre Léaud, protagonista del film, també havia rebut un altre reconeixement amb majúscules algunes setmanes abans, quan la 69a edició del Festival de Canes li va lliurar la Palma d'Or d'Honor durant la cerimònia de clausura del 22 de maig a Canes.
El llargmetratge és una adaptació de les memòries de Saint-Simon sobre Lluís XIV escrit per Thierry Lounas i pel mateix Albert Serra. La pel·lícula comença quan, després de tornar d'una cacera, el rei Sol nota un fort dolor a la cama. Això fa que s'hagi d'estar al llit durant dues setmanes al palau de Versalles immobilitzat pel dolor. És el debut d'una llarga agonia del rei més gran de França, que té una gangrena imparable i veu que se li acaben els dies. Lluís XIV ha d'organitzar la seva successió. La seva dona, madame de Maintenon, el seu fill Lluís XV i el metge Fagon miren d'amagar-lo del públic per preservar el futur de França. El rodatge es va fer durant els mesos de setembre i octubre del 2015 al castell d'Autafòrt, a França. És una producció d'Andergraun Films, Capricci Film i Rosa Filmes, amb la col·laboració de TV3 i ARTE, i amb el suport de l'ICEC.
"Oleg y las raras artes", d'Andrés Duque, també ha estat programat en la secció internacionals independents. El llarg documental va ser guardonat amb el Premi Talents D'A 2016 al millor director al D'AFestival Internacional de Cinema d'Autor de Barcelona. Al Festival Internacional de Cine Documental de Navarra li van lliurar el Gran Premio de Punto de Vista a la millor pel·lícula. Finalment, va aconseguir la menció especial al Premi International de la Scam i el premi a millor banda sonora, tots dos al Cinéma du Réel (Festival International de Films Documentaires) l'any 2016.
El compositor i pianista Oleg Nikolaevitx Karavaitxuk, als 89 anys, continua sent una figura controvertida i enigmàtica per a la cultura russa. Aquest mestre de la improvisació ha compost al llarg de la seva vida al voltant de 200 bandes sonores de pel·lícules soviètiques. Als set anys, ja era un prodigi del piano. Protegit per Stalin, va ser posteriorment censurat i silenciat pel règim fins als anys 80, silenci que Karavaitxuk ha recopilat en quadernets durant molts anys. Oleg és l'únic compositor a Rússia que entra a l'Hermitage per tocar el piano imperial. És una producció d'Intropía Media, Estudi Playtime i Lluís Miñarro, amb la col·laboració de Televisió de Catalunya.