Existeix la intel·ligència emocional? Jordi Graupera, doctor en Filosofia, ens ha explicat que "el context social sembla indicar que sí, i el seu vocabulari ha passat a ser moneda corrent". "Tinc la percepció creixent que el vocabulari de la salut mental serà la via per la qual els estats controlaran la nostra conducta. Quan exigim que l'Estat es faci càrrec de la salut mental, molt sovint ens pensem que només es tracta que la Seguretat Social ens pagui el psicòleg, però la política no funciona així. Quan l'Estat es fa càrrec d'una cosa, se l'agencia i acabem perdent llibertats." De què parlem quan ens referim a la intel·ligència emocional? Graupera ha afirmat que, quan parlem d'intel·ligència emocional, volem parlar de tres aspectes. Primer, la gent que té talent per llegir les emocions del seu voltant, reaccionar-hi de manera adequada, i tenir capacitat de manipular-les per tenir algun avantatge. Aquest talent i la manera com ho fan és en realitat un misteri i està tan relacionat amb les seves capacitats com d'altres elements del seu caràcter: la seva moralitat o la seva posició de poder, per exemple. "Aquest significat d'intel·ligència emocional el fem servir per contrast: gent que sabem que és molt intel·ligent, genis de les matemàtiques, per exemple, que tenen unes habilitats socials més aviat pobres. Això ho considerem, culturalment, un problema." En segon lloc, parlem de les nostres emocions, de ser capaços de fer una passa enrere per expressar-les. En diem "expressar-les" perquè no es tracta només de posar-li una etiqueta, sinó de fer tota mena de gestos, moments que ens permeten desviar els temes de la conversa cap a les emocions. "Això es pot entrenar i és una manera hàbil d'aïllar tots els altres factors i fa de les emocions el tema de conversa, cosa que permet desenfocar les condicions no-emocionals d'un conflicte." El tercer i últim aspecte és el que abans es deia "autodomini", és a dir, ser capaç d'entendre i controlar les teves emocions i substituir-les per emocions que siguin beneficioses socialment, laboralment, en relacions de parella. Aquesta tercera és la que ha generat una indústria, això que anomenem autoajuda, que Graupera considera "opressiva": "Quan l'autoajuda de la intel·ligència emocional et demana d'imitar unes emocions per avançar laboralment o socialment, t'està demanant que reprimeixes les teves emocions en nom de la teva prosperitat i que les substitueixis per les emocions del bon treballador, del bon ciutadà obedient, de l'home sense columna vertebral." La conclusió de Jordi Graupera La primera conclusió, diu, és que" la psicologia és una ciència, no en el sentit que expressi veritats dures, sinó en el sentit que els seus experts se sotmeten a la mena d'escrutini i mètodes de les altres ciències". "Això ens hauria de fer una mica més curosos a l'hora de parlar de les seves conclusions perquè és molt senzill estirar les paraules fins que signifiquin coses que no s'assemblen en res als conceptes delimitats pels estudiosos de la nostra vida interior." La segona és que les nostres emocions, afirma Graupera, són "el resultat del xoc amb el món, amb els altres i amb el no-res". És molt saludable parlar-ne, conèixer-nos. "Ens faríem un bé si entenguéssim que moltes paraules com emocions, sentiments, idees o intel·ligència, són els personatges d'un teatret que hem muntat per explicar el món interior, però en realitat està tot molt més barrejat i és més confús." Graupera ha conclòs fent una reflexió sobre les nostres emocions antisocials: "Les nostres emocions són el resultat del xoc amb el món; i les que són antisocials, també pot ser intel·ligent emocionalment, perquè ens adonarem de quines coses del nostre voltant ens fan reaccionar d'aquella manera." @JordiGraupera #PlantaBaixaTV3 ▶ https://t.co/nXIlL5Se21 pic.twitter.com/pgcs2jyGi5 Planta baixa TV3 (@plantabaixatv3) April 16, 2021 Per tant, la intel·ligència emocional "existeix socialment, la fem servir de moneda corrent, però amaga tantes falsedats que ha esdevingut un problema".