Estrena de "No estem sols", "El botón de nácar" i "Un día vi 10.000 elefantes" al Festival de Sant Sebastià
L'últim documental de Pere Joan Ventura s'estrenarà en una sessió especial. "No estem sols" és una història coral de la rebel·lió ciutadana que ha agitat els carrers de les ciutats espanyoles els últims anys. La coproducció "El botón de nácar", el nou film de Patricio Guzmán, es presentarà en la secció Horizontes Latinos. D'altra banda, el documental històric d'animació "Un día vi 10.000 elefantes" participarà en la secció Zabaltegi, fora de competició. El film rememora una vella expedició cinematogràfica a l'Àfrica central, a l'antiga colònia espanyola de Guinea Equatorial entre 1944 i 1946. El primer llargmetratge d'Àlex Guimerà i Juan Pajares ha estat produït per SeveralStudio en coproducció amb TVE i Televisió de Catalunya.
Pere Joan Ventura, guanyador d'un premi Goya per "El efecto Iguazú" el 2003 i d'un premi Ondas Internacional per la sèrie de TVE "Los años vividos", va buscar la complicitat del director Pere Portabella i El Gran Wyoming, que han esdevingut els productors del film. Fruit de la implicació directa d'El Gran Wyoming al documental, va escriure el llibre "No estamos solos" i és l'autor de la lletra de la cançó amb el mateix títol, que interpreta amb el seu grup de rock Los insolventes.
Sinopsi
El carrer és l'escenari de la rebel·lió ciutadana dels últims anys a Espanya. Ciutats com Madrid, Barcelona, València, Gijón i Sevilla marquen el recorregut de la pel·lícula per mostrar la força col·lectiva dels moviments socials que exigeixen una canvi radical en la manera de fer política. La Marea Blanca, la Marea Verda, la PAH (Plataforma d'Afectats per la Hipoteca), FLO 6x8, els iaioflautes, la Solfónica i les Comadres de Gijón i les Dones de Barredos, en són els principals protagonistes.
"No estem sols" també explora els nous formats d'organització ciutadana: orquestres al carrer, cobles davant els hospitals, samarretes de colors, trens de dones, flamenc a les seus bancàries, avis envaint el metro... Els carrers s'omplen per evidenciar la indignació ciutadana. Moltes de les manifestacions i activitats del moviments socials, així com el mateix rodatge del documental, haurien estat penalitzats arran de la reforma del Codi Penal aprovada pel PP, amb l'oposició de la resta de forces polítiques, i l'entrada en vigor de la "llei mordassa" el 15 de juny del 2015.
Fitxa tècnica
Direcció: Pere Joan Ventura
Una producció de Films 59 i Asuntos y Cuestiones Varias.
Pere Joan Ventura Carol, director
(Castellar del Vallès, 1946). Va ser ajudant de direcció en una dotzena de pel·lícules de directors com Vicente Aranda. Extensa carrera en televisió, on va treballar com a realitzador de sèrie "Los años vividos", Premi Ondas Internacional i subdirector de "Quién sabe dónde" i "Buscados con cargo" per a TVE). Ha dirigit documentals com "Subcomandante Marcos: viaje al sueño zapatista", "Guatemala: hora de la verdad" i "Plou i fa sol", entre d'altres. Va guanyar el premi Goya al millor documental per "El efecto Iguazú" el 2003.
Aquesta és la segona col·laboració entre la productora catalana Mediapro i el cineasta xilè Patricio Guzmán, després de la pel·lícula "Salvador Allende" (2003), la primera sobre el president estrenada a Xile després del cop d'estat del 1973.
Sinopsi
L'oceà conté la història sencera de la Humanitat. S'hi troben les veus de la Terra i també les que vénen de l'espai. L'aigua rep l'impuls dels planetes i el transmet als éssers vius. L'aigua, la frontera més llarga de Xile, conté també el secret d'un botó misteriós trobat al fons de l'oceà.
Xile, amb els seus 4.000 km de costa i l'arxipèlag més gran del món, proposa un paisatge sobrenatural. Aquí hi ha els seus volcans, muntanyes i glaceres. Aquí hi ha les veus dels indígenes de la Patagònia, dels primers navegants anglesos i també dels presos polítics. Alguns diuen que l'aigua té memòria. Aquesta pel·lícula demostra que també té veu.
Premis
Os de Plata al millor guió, Festival de Berlín, 2015
Fitxa tècnica
Direcció i guió: Patricio Guzmán
Una producció de Valdivia Film S.A., Mediapro, France 3 i Atacama Producciones.
Patricio Guzmán, director i guionista
Després del cop d'estat que va enderrocar el govern de Salvador Allende, va estar en una cel·la d'aïllament a l'estadi nacional de Santiago amb l'amenaça que l'executarien. Va marxar de Xile al novembre de 1973. Des de llavors, ha viscut a Cuba, Espanya i França, on viu actualment. Sis dels seus treballs han estat premiats al Festival de Canes, entre els quals destaquen "La batalla de Xile", "El cas Pinochet", "Salvador Allende" i "Nostalgia de la luz". Aquest últim va ser guardonat amb el Grand Prix per l'European Film Academy. És fundador del Documentary Film Festival de Santiago i membre de l'Acadèmia de Hollywood des del 2013.
Sinopsi
Angono Mba, un octogenari guineà, rememora des del saló de casa seva l'expedició en què va fer de portador per al cineasta madrileny Manuel Hernández Sanjuán i el seu equip (Hermic Films). Entre 1944 i 1946 van recórrer la Guinea espanyola documentant la vida a la colònia i buscant un misteriós llac, on segons explicava una llegenda africana, es podien veure 10.000 elefants junts.
De l'obsessió del cineasta espanyol per trobar aquell llac, de les aventures pròpies d'una expedició per aquell país desconegut i dels sentiments contradictoris dels dos personatges, sorgeix aquesta història de fascinació per l'Àfrica, el passat i la memòria.
L'origen de la història va ser l'encàrrec del règim franquista a l'equip d'Hermic Films de retratar la vida a la Guinea Espanyola el 1944. Hi van treballar dos anys visitant tots els racons de la colònia. Van rodar, almenys, 31 pel·lícules documentals i van realitzar més de 5.500 fotografies. Però en tornar a Madrid i amb els pas dels anys, tot el treball va quedar en l'oblit.
El documental és fruit de més de 16 anys de treball i investigació i una aposta pel gènere "animadoc". El cinema d'arxiu es barreja amb fotografies i il·lustracions animades, animació "stop motion" i vídeo digital per rememorar aquella expedició, un viatge que utilitza el passat colonial d'Àfrica com a escenari de reflexió sobre el present.
Premis
Laus de bronze, seqüència de títols de crèdit del documental, 2012
Primer premi MAC, Mercat Audiovisual de Catalunya, categoria Contingut, 20112
Fitxa tècnica
Direcció: Àlex Guimerà i Juan Pajares
Una producció de SeveralStudio en coproducció amb TVE i TV3, amb l'ajuda de l'ICAA, de l'CEC i de l'AECID i la col·laboració de l'ICO, Filmoteca Española, SEAT, Fedrigoni, Ajuntament de Barcelona, Ajuntament d'Olesa, Granollers Audiovisual, Hangar i Niu Bcn.
Àlex Guimerà, direcció, producció, realització
guime.es
Format en cinema, televisió i disseny, treballa des del 2006 com a "freelance" per a agències de publicitat, productores i televisions en realització i postproducció audiovisual a Europa, Amèrica i Àfrica. El 2009 crea l'estudi de disseny i productora SeveralStudio, on treballa amb Juan Pajares des del 2011. Autor dels curts documentals "I've got calligraphy", "Learn to unlearn" i "I paint music".
Juan Pajares, direcció, producció, direcció d'art
flextatowa.com
Dissenyador que combina el cinema amb la papiroflèxia, desenvolupament web, l'animació, el disseny d'interiors i industrial. Autor del "microdocumental" d'animació "Boina".
Més informació sobre el documental a Catalunya
Web Documentals TV3
Subscriu-te al butlletí
documentals@ccma.cat
