Abril

Estrena de "Joana Biarnés, una entre tots"

"El Documental del Mes" estrena a sales de tot l'estat la increïble història de la primera fotoperiodista catalana i espanyola, Joana Biarnés. Una dona en un món d'homes que va vèncer els prejudicis d'una època, va triomfar en la seva professió, va conèixer i immortalitzar grans personatges de la història i, quan es podia haver convertit en llegenda, va desaparèixer. Aquesta coproducció de TV3, REC Videoproduccions i TVE va ser la gran triomfadora de l'última edició de Memorimage. La preestrena del documental tindrà lloc el dijous 7 d'abril a la sala Aribau Club de Barcelona, a les 20.00. La projecció comptarà amb la presència de la protagonista i dels directors Òscar Moreno i Jordi Rovira. L'estrena en televisió està prevista per al 10 de maig, al programa "Sense ficció" de TV3.

"Joana Biarnés, una entre tots" s'estrena a "El Documental del Mes" en més de 60 sales de tot l'estat i a Llatinoamèrica. El documental, dirigit per Òscar Moreno i Jordi Rovira, és un retrat íntim i únic d'una dona, d'un temps i d'un país, i constitueix la recuperació d'un personatge imprescindible de la cultura espanyola del segle XX que per poc queda en l'oblit més absolut. Va ser el gran triomfador de la passada edició de Memorimage, el Festival Internacional de Cinema de Reus, on va recollir tres dels quatre premis als quals competia en el certamen: Premi Ciutat de Reus, Premi MemoriJove i Premi del Públic. El podreu veure durant el mes d'abril a la xarxa d"El Documental del Mes", tot i que si voleu conèixer la protagonista, Joana Biarnés, i els directors, preneu nota de la preestrena: dijous 7 d'abril als Aribau Club de Barcelona a les 20.00. I més endavant, a la televisió, el programa "Sense ficció" emetrà el documental el 10 de maig.

 

 

 

Nascuda a Terrassa el 1935, filla del fotògraf esportiu Joan Biarnés, va començar a ajudar el seu pare al laboratori i a acompanyar-lo a les competicions esportives que cobria ell, on feia ella també fotos que publicava. El primer cop que va trepitjar un camp de futbol  va rebre l'escridassada del públic pel simple fet que una dona havia entrat a fotografiar els jugadors. L'àrbitre del partit la va intentar fer fora -"Si vostè és una dona! -, però ella estava acreditada com a fotògraf i s'hi va quedar, i va iniciar així una carrera tant fulgurant com desconeguda fins ara.

Segons Gervasio Sánchez, Premi Nacional de Fotografia del 2009, l'obra de la Joana Biarnés sembla l'obra d'una agència, no d'un sol fotògraf. Perquè la Joana va fotografiar de tot, des de la crònica social i els esports, passant per la moda o la foto fixa de cinema, per acabar immortalitzant en retrats únics i d'una proximitat impossible avui dia les principals personalitats de la cultura espanyola o visitant els anys 70: Orson Welles, Rudolf Nureyev, Jackie Kennedy o Sammy Davis Jr., per citar-ne només alguns.

La seva mirada particular i la seva gran enteresa, demostrada ja de ben jove quan va cobrir les terribles riuades del Vallès de 1962, la va portar fins a Madrid, al diari "Pueblo", una de les capçaleres més importants de l'època, on va estar-s'hi més d'una dècada. Després va treballar per altres mitjans i va fundar Sincro Press, la seva pròpia agència.  Gràcies al seu atreviment es va colar a la suite dels Beatles, va enganyar Roman Polanski, va ser fotògrafa de Raphael, va escollir el vestit de Massiel per a Eurovisió, Clint Eastwood la va besar als llavis. I va acabar fent-se amiga de Xavier Cugat, Joan Manuel Serrat, la duquessa d'Alba, Fernando Rey, el Cordobés, Lola Flores i Salvador Dalí...

I quan ningú s'ho esperava va desaparèixer. Desencantada amb la professió, va marxar a Eivissa per muntar un restaurant amb el seu marit. Dues dècades després es jubila i torna a Catalunya, sense ser conscient de la força del seu llegat fotogràfic. El descobriment de la seva història i de milers de negatius que recullen la seva obra han permès que la societat en general, i el món del fotoperiodisme en particular reconeguin aquesta pionera: la Creu de Sant Jordi, la Insignia de Oro-AiG de La Rioja o la selecció a la pròxima edició PhotoEspaña troben en el documental d'Òscar Moreno i Jordi Rovira "Joana Biarnés, una entre tots" el seu homenatge més complet. Joana Biarnés rep, així, als 80 anys, l'homenatge que no havia tingut fins ara.

 

Premis
Premi Ciutat de Reus, Premi MemoriJove i Premi del Públic, Memorimage, Festival Internacional de Cinema de Reus, 2015


Fitxa tècnica
Direcció i guió: Òscar Moreno i Jordi Rovira
Realització: Xavier Baig
Idea original: Jordi Rovira
Producció: Xavier Baig, Òscar Moreno
Producció executiva: Helena Gómez
Producció executiva TVC: Jordi Ambròs
Producció executiva TVE: Andrés Luque
Producció TVC: Joan Pavon
Muntatge: Xavier Baig
Imatge i so: REC
Disseny de so: Estudi REC
Editor musical: Xavier Baig
Documentació: Òscar Moreno i Jordi Rovira
Retoc fotogràfic: Òscar Moreno
Una producció de REC videoproduccions amb la coproducció de Televisió de Catalunya i Televisión Española.


Òscar Moreno, direcció i guió
(Vilanova i la Geltrú, 1975). Productor executiu, guionista i director.
L'any 2007 funda, conjuntament amb Xavier Baig, la productora Rec Videoproduccions, SCP, des de la que han produït i dirigit documentals com "Hoy el día se repite diferente", present a les seccions oficials de 17 festivals internacionals amb 3 premis com a millor pel·lícula documental, "Simfonia d'un Mercat" i "BCN RE.set". Ha col·laborat com a guionista i/o tècnic en els documentals "Cop al Banc Central", "Generació D", "elBulli, l'últim vals", "L'equip ideal" emesos a "Sense ficció" i la sèrie documental "A la Presó" de TV3.


Jordi Rovira i Prat, direcció i guió
(Mataró, 1970). Periodista freelance des de 1998. Ha realitzat reportatges de caràcter social en una trentena de països com Kosovo, l'Iraq, Sierra Leone o Irlanda del Nord per mitjans de comunicació com "El Periódico", "El País", "El Mundo", "Interviú", l'"Avui" i, sobretot, "La Vanguardia", on ha publicat la gran majoria dels seus reportatges. Des del 2005 és director de "Capçalera", revista del Col·legi de Periodistes. Ha dirigit, amb Marga Durà, el documental "La selva envenenada", realitzat a l'Amazònia peruana,  i amb Óscar Fernàndez "165, Regent Street". Ha estat impulsor i guionista de "L'equip ideal", emès a "Sense ficció".

 

Més informació sobre el documental a Catalunya
Web Documentals TV3 
Subscriu-te al butlletí   
documentals@ccma.cat

 

 

Anar al contingut