Esport i tele: una combinació explosiva

Exemple número 1: el Llucià Ferrer va sortir del plató d'"Atrapa'm si pots" per fer de detectiu a "Persona infiltrada". No és Perry Mason, però tampoc Kubala. Aquests dos noms poden no ser coneguts per a la generació Z, però és que els referents humorístics del Llucià també s'estan quedant caducs, oi, jandemor?

Exemple número 2: què passa quan ajuntes dos "futboleros" com Eloi Vila i Xavi Bosch? Que, a banda de parlar de la vida i dels morts, acaben parlant del Barça. Inevitablement. És curiosa la teoria de Xavi Bosch sobre quin tipus de president seria l'Eloi en funció de saber si és més dura, més tova o ben encaixada la seva abraçada.

Exemple número 3: Gemma Nierga va provar de fer esport a "Els meus fills". Ho ha fet amb el Golbol, un joc pensat per a invidents amb el qual se'n surt prou bé. Hi ha autèntics cracs que la toquen millor que alguns jugadors de futbol (poseu aquí el primer nom que us passi pel cap).

Exemple número 4: "Joc de cartes" queda clar que és una competició d'equip, però poques vegades es reconeix la gent que hi ha darrere dels fogons suant la cansalada. Per això s'ha de destacar com en Carmona es va emocionar parlant dels seus treballadors.

Exemple número 5: els meteoròlegs de "Polònia" definitivament no són jugadors d'equip. Però potser aconseguiran que la batalla de galls esdevingui olímpica.

Exemple número 6: el Jair i el Toni no són gaire de fer esport, la veritat, però sembla que no tindrien problemes per quadrar-se quan es toqui l'himne nacional i s'hissi la bandera abans d'un partit. D'on sigui la bandera, ja és un altre tema.