Què cal fer davant la desaparició d'una persona

No s'ha d'esperar a presentar la denúncia Quan es detecta que una persona no torna a casa o no va a la cita prevista i no se sap on és, cal anar presentar denúncia. No s'ha d'esperar a presentar la denúncia. És la regla bàsica. S'han d'oblidar rumors i antigues pràctiques que deien que calia esperar 24 hores per veure si la persona tornava a casa, com li van dir a la mare de la Cristina Bergua. Les primeres hores són fonamentals. A l'hora de posar la denúncia s'han de donar tota mena de detalls. Hi ha costums o fins i tot addiccions de la persona desapareguda que podem pensar que no són el moment d'explicar, per pudor o per preservar la seva intimitat però que, en canvi, poden ser útils, fins i tot determinants, per trobar-la ràpidament. Per la policia tot detall pot ser important. Saber si la persona desapareguda ha tingut alguna mena d'addicció o saber si hi ha hagut algun tipus de discussió familiar abans de la desaparició pot orientar la cerca. També resulta important saber els llocs on acostuma a anar la persona, sobretot si és jove. La policia demana que la família sigui proactiva a donar informació, fins i tot si el policia que els atén no els hi pregunta, ja que tot petit detall pot ser important. La informació que es recull a la denúncia queda al jutjat i a l'entorn de la investigació. En el següent vídeo, la mare de Cristina Bergua, Luisa Vera, recorda quan van posar la denúncia de la desaparició de la seva filla. A més, el diputat del Parlament de Catalunya, Rafel Bruguera, la presidenta Inter-SOS, Montserrat Torruella i l'inspector dels Mossos d'Esquadra Albert Oliva parlen de la importància de posar la denúncia el més de pressa possible i del contingut de la denúncia. La difusió d'una alerta Difondre una alerta quan una persona ha desaparegut té molts avantatges però cal anar molt en compte i ser rigorós amb la difusió que se'n fa. Els especialistes i associacions de familiars recomanen passar per professionals i organismes competents. Els cossos de seguretat serien els idonis. Actualment cada associació fa o no fa en funció dels seus criteris i possibilitats. Inter-sos, per exemple, demana consell als Mossos d'Esquadra sobre la difusió que cal fer de cada cas. Sos Desaparecidos, en canvi, té unes fonts que li permeten ser molt ràpids en la difusió d'alertes a les que apliquen uns determinats criteris. Anar o no anar als mitjans de comunicació Per algunes famílies anar als mitjans de comunicació és vital perquè donen visibilitat a la seva situació. Però cossos de seguretat, bombers, associacions i també familiars es queixen de com en nombroses ocasions alguns mitjans traspassen línies vermelles i busquen morbositat i sensacionalisme. Això no ajuda ni la recerca, ni la família. Mossos d'Esquadra informa la família del què es pot trobar, la família decideix. Alguna associació insisteix que els mitjans públics se n'haurien de fer més ressò de les desaparicions, sempre amb criteris informatius i de sensibilització de la societat. Dret a l'oblit Igual d'urgent és difondre una alerta que retirar-la quan la persona s'ha trobat. Les persones desaparegudes i els seus familiars tenen dret a l'oblit, a passar pàgina d'un episodi que les ha fet patir. Però retirar una alerta que s'ha difós per les xarxes no sempre resulta fàcil a causa precisament de la multiplicitat de fonts. Quines són les conseqüències? Que la persona arrossegarà sempre la seva desaparició a escala pública i social, i li pot plantejar problemes, a ella o a la família, fins i tot a l'hora de trobar feina. Un cop més, cal ser molt rigorós a l'hora de compartir o descarregar informació sobre desaparicions.

Què cal fer davant la desaparició d'una persona

La regla bàsica quan desapareix una persona és que la denúncia s'ha de presentar al més aviat possible, ja que les primeres hores són fonamentals per trobar-la