Ja fa mig any que Jair Bolsonaro va ser nomenat president de la República Federal del Brasil. Va arribar a la presidència d'aquest país després d'unes eleccions disputadíssimes contra el seu principal rival, Fernando Haddad, del Partit dels Treballadors, el mateix que van liderar Lula da Silva i Dilma Rousseff i que va governar el Brasil entre els anys 2003 i el 2018. Les eleccions, les va guanyar Bolsonaro a la segona volta, per més del 55% dels vots, i des que va ser escollit president governa amb una majoria conservadora al Congrés Nacional, que li permet portar a terme totes les promeses que va fer durant la campanya electoral de l'octubre del 2018. Però qui és Bolsonaro i com és que va guanyar aquestes eleccions quan només un any abans amb prou feines arreplegava un 4% d'intenció de vot entre l'electorat brasiler? Jair Messias Bolsonaro és un excapità a la reserva que, des de finals dels anys 80, va entrar en política i ha estat escollit congressista per un total de 8 partits diferents durant els últims 27 anys, l'últim dels quals, el Partit Social Liberal, pel qual es va presentar a les presidencials de l'any passat i que és la segona força parlamentària, amb 52 diputats. També és el primer militar que accedeix al poder després del cop d'estat que va fer l'exèrcit el 1964 i de la dictadura que va imposar al país fins al 1985. I que en només un any hagi passat del 4% d'intenció de vot a aconseguir el 55% dels sufragis ha estat possible gràcies a uns suports molt poderosos, interessats en la seva victòria: les Esglésies evangèliques, l'exèrcit i els terratinents. Aquests són els tres puntals del "bolsonarisme", que, des de l'ombra, van confabular perquè hi hagués un canvi de timó en les polítiques socials que havien aplicat els governs del Partit dels Treballadors. Els militars -i Bolsonaro no n'és una excepció- reivindiquen la dictadura com un període d'estabilitat i bonança econòmica i veuen en el nou president una garantia de l'"ordre i la moral" que volen per al país. Diuen que el Brasil ha perdut estabilitat i s'ha fet més insegur amb els governs de l'esquerra, i el primer que ha fet el nou govern és desplegar l'exèrcit al nord del país per sufocar les protestes contra l'enduriment de les mesures penitenciàries i a les faveles de Rio per combatre les bandes de narcotraficants. La "guerra soterrada" de les forces de seguretat contra el narcotràfic i la delinqüència organitzada i els enfrontaments entre grups rivals va produir només l'any 2017 uns 64.000 morts, més de 5.000 en mans de l'exercit i la policia. Els militars, alguns amb rang de ministre i amb un centenar de diputats electes, volen que s'aprovi una llei que permeti que, si un agent de l'ordre mata un sospitós, no sigui jutjat per això. L'oposició ha posat el crit al cel i Human Rights Watch parla d'execucions extrajudicials.   "El Brasil per damunt de tot i Déu per damunt de tots" és un principi amb què els militars i les Esglésies evangèliques coincideixen. Els evangelistes són l'altre pilar que aguanta el nou edifici institucional de l'extrema dreta brasilera. "Victòria en Crist", amb 12 milions de fidels i liderada pel pastor Silas Malafaia, és l'Església evangèlica més conservadora del país. Aquesta Església omnipresent a tot el país -que ha col·locat 180 diputats al nou Parlament brasiler- va donar suport a Bolsonaro i li exigeix acabar amb els matrimonis homosexuals i amb la ideologia de gènere a les escoles, perquè diu que fomenta l'avortament. També demana que es tanquin els ministeris de Cultura i de Ciència i Tecnologia. De fet, darrere d'aquesta última exigència, s'hi amaga un fet fonamental: l'Església de Malafaia defensa el creacionisme i l'anomenada "teoria del disseny intel·ligent" com una explicació alternativa a la teoria de l'evolució, que nega. Finalment, els grans propietaris, l'1% de la població, que controlen el 45% de l'espai rural, són el tercer poder que va ajudar Bolsonaro a guanyar les eleccions. La intenció dels grans terratinents és que s'aprovin lleis que permetin l'explotació de l'Amazònia. El Brasil ha perdut els últims 30 anys una quarta part de la superfície d'aquest pulmó del planeta i aquests propietaris d'immenses terres han finançat, els últims anys, campanyes contra l'Acord de París sobre el Canvi Climàtic, que, entre altres coses, va pactar replantar 12 milions d'hectàrees de bosc amazònic abans del 2030. Aquests grans productors de soja, cafè i de carn de boví volen que es legalitzi la desforestació i que s'acabi amb el moviment dels sense terra, 350.000 persones que ocupen terres abandonades per cultivar-hi i sobreviure a partir de les seves collites. El 2016, 61 activistes del Moviment dels Sense Terra (MST) van ser assassinats i el 2017, més de 200 indígenes, d'àrees de selva que es pretén convertir en cultivables. L'oposició brasilera, minoritària en un Parlament dominat per l'extrema dreta, tem que el mandat de Bolsonaro sigui el període més fosc dels últims 40 anys, amb múltiples vulneracions dels drets humans, l'augment de la repressió i la persecució dels adversaris polítics, una manera de reinstaurar la dictadura per la porta del darrere.