Els petons perduts

Fa uns anys que em dedico a fotografiar persones fent-se petons. La veritat &eacute;s que la conclusi&oacute; que n&#39;he tret, despr&eacute;s de tot aquest temps, &eacute;s, paradoxalment, que ens petonegem massa poc. El que va comen&ccedil;ar com una col&middot;lecci&oacute; d&#39;imatges de gent fent-se petons es va convertir r&agrave;pidament en un leitmotiv perqu&egrave; la gent es fes uns petons que, sense la proposta fotogr&agrave;fica, hauria deixat perdre. Deixeu-me puntualitzar tamb&eacute; que ning&uacute;, absolutament ning&uacute; des que vaig comen&ccedil;ar a fer aix&ograve;, ha marxat emprenyat despr&eacute;s de fer o rebre un pet&oacute;; al contrari, tothom marxa i ha marxat amb un somriure. En conclusi&oacute;, dir&iacute;em que la proposta de fer una foto que inclogu&eacute;s un pet&oacute; es va convertir en un petita pedra per ajudar a construir un m&oacute;n una mica millor. Amb aquesta idea vaig arribar al segon cap&iacute;tol de &quot;Pr&ograve;xima Estaci&oacute;&quot;, dedicat a l&#39;amor al tren. Una estaci&oacute; &eacute;s un lloc de pas, pressa i petits o grans triomfs, depenent de si arribes a temps a l&#39;andana o no. Ens vam instal&middot;lar a l&#39;estaci&oacute; de Ferrocarrils de Rub&iacute; per intentar trencar aquesta din&agrave;mica i que persones que es dirigien a l&#39;andana amb presses s&#39;aturessin uns pocs minuts per fer-se un retrat amb un pet&oacute; incl&ograve;s. Ens hi vam estar tot el mat&iacute; i vam aconseguir que unes quantes persones s&#39;aturessin davant de la meva c&agrave;mera. No s&eacute; si alguna d&#39;elles va perdre el tren, per&ograve;, aix&ograve; segur, se&#39;n va endur uns petons que no tenia previstos aquell mat&iacute;. Em va saber una mica de greu per tots aquells que no es van aturar perqu&egrave; sortia el seu tren. De ben segur que alguns no tenien m&eacute;s opci&oacute;, si volien arribar a l&#39;hora que tocava all&agrave; on anaven, per&ograve; d&#39;altres potser n&#39;haurien pogut esperar un altre. Els petons que no fem no els recuperem; en canvi, els trens, diguin el que diguin les frases fetes, sempre passen m&eacute;s d&#39;una vegada.