Gemma Nierga conversa amb els pares de l'actriu Marta Marco

Marta Marco: "Soc perfeccionista, però amb el meu fill començo a treballar el plaer del desordre"

Gemma Nierga visita la família de Marta Marco. Actriu d'èxit, filla de l'actor Lluís Marco i germana d'un exjugador i entrenador de bàsquet d'alt nivell, Carles Marco. A casa seva estan acostumats a viure sota dels focus, però el paper principal és per a la mare, Neus Viñas.
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

A "Els meus pares", Marta Marco adverteix Gemma Nierga que al seu pare, Lluís Marco, li encanta xerrar, que és tot un personatge dins i fora del teatre. La seva mare, en canvi, és més introvertida, més prudent, una dona de menys paraules que els ha cuidat a tots molt bé. Una mare de les que fa suc de taronja cada dia i està sempre pendent de tothom. "El do de la paraula el té el meu pare, a casa."

El Lluís i la Neus porten 47 anys junts, des que l'afició pel teatre els va fer coincidir al Círcol Catòlic de Badalona interpretant "Sis personatges en busca d'autor", de Luigi Pirandello. 47 anys menys una pausa d'un any i mig en què es van separar. Va ser just després que fes fallida l'empresa càrnica del Lluís, ho perdés tot i decidís fer un tomb a la seva vida i dedicar-se de ple al món de la interpretació.

 

 

La separació dels pares

Marta Marco: "Va ser una època una mica bèstia. Vam fer front comú amb la mare perquè és a qui vèiem patir. Ell estava més fort i descobria tot un món. Després ho penses i dius... clar que sí. Per què s'ho havia de perdre?

Gemma Nierga: Però això ho dius ara. En aquell moment...

Marta Marco: No el podia suportar. Hi havia alguna cosa, dins meu, que estava enfadada."

 

 

Dues espases enlaire

Com a qualsevol família, a casa els Marco, expliquen, també hi ha hagut baralles. Les més habituals, entre el Lluís i la Marta, que, impulsats per la vena teatral, convertien les disputes quotidianes en veritables tragèdies gregues. La mediació era cosa de la Neus, filla d'una casa benestant on no s'acostumava a cridar. "Ella ha evitat que es trenqués la corda", reconeixen pare i filla.

 

"Amb el pare és amb qui més m'he barallat. Molts crits, molta ràbia, perquè no entenia aquesta manera seva de dir les coses: sense filtre. Però no només amb mi, també amb la professió, amb la gent..."

 

 

 

La Marie Kondo catalana

 

Lluís Marco està molt satisfet amb el camí que ha pres la trajectòria artística de la Marta els últims anys. A TV3 l'hem vist triomfar recentment interpretant la Gina, la parella del Merlí. Al teatre, ha rebut el Premi de la Crítica per l'obra "Les noies de Mossbank Road", en la qual comparteix escena amb Clara Segura ("Nit i dia" i "Porca misèria") i Cristina Genebat ("Com si fos ahir"). Si mira enrere, però, diu que, de petita, no li semblava una nena alegre.

 

 

"Era excessivament ordenada, excessivament treballadora." Ordenada fins al punt d'endreçar els armaris de les seves amigues, detalla la Neus, que es reconeix responsable, en bona part, pels valors que li va inculcar.

 

Marta Marco: "Sí, crec que era una mica repel·lent... M'ha perseguit molt el perfeccionisme"

Gemma Nierga: Encara ets tan endreçada? Si miréssim un armari de casa teva, el trobaríem com en una botiga?

Marta Marco: Sí, però tenir un fill m'ha ajudat molt. M'encanta quan el Roc em diu: 'Puc tirar aquesta caixa?'. Sí, sisplau, anem a fer farina, embrutem tota la cuina, tot i que després la deixi impecable... Estic començant a treballar el plaer del desordre."

 

 

Futur

A més del desordre, la Marta ha arribat a l'edat adulta aprenent a relacionar-se més còmodament amb el seu pare. Diu que fa tres anys que no es barallen i que vol aprofitar tot el temps que els quedi per compartir. El Lluís assegura que està aprenent a morir fora d'escena i que la paternitat, juntament amb el teatre, és una de les coses que el fan sentir més viu.

 

"No m'imagino la vida sense els meus pares, no estic gens preparada. Tinc molta necessitat d'ells i a vegades em dic a mi mateixa: els he de cuidar més. Tinc moltes ganes de fer coses amb ells encara, moltes moltes."

 

 

 

L'admiració

Al final del programa a casa dels Marco, la taula ha estat presidida per mirades d'admiració. La del Lluís per la seva filla i també pel Carles, aquell noi tan baixet que no semblava capaç de triomfar professionalment jugant a bàsquet. La de la Neus, més discreta, satisfeta d'haver mediat per poder seguir tots junts. I la de la Marta, orgullosa dels seus referents, tot i el que li expliquen els seus companys de professió dels estirabots i les reclamacions del seu pare.

 

"Tant el Carles com jo som conscients que als únics que no podem enredar és a ells. Perquè els pares ens coneixen perfectament".      

 

 

 

 

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS