Gemma Nierga visita Carme Roig, la mare de Màrius Serra

Màrius Serra: "A diferència de la mare, soc fermament partidari de verbalitzar el dolor"

Gemma Nierga va a veure la Carme Roig, mare de l'escriptor Màrius Serra, una dona de 93 anys que porta el timó de la seva vida i no vol que l'hi prenguin
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Abans de la trobada amb la Carme Roig  per gravar "Els meus pares", la Gemma Nierga demana al Màrius Serra que li doni algunes pistes sobre la seva mare. Ell la defineix com una emprenedora d'una època en què les dones difícilment ho eren. I, juganer amb les paraules, n'escull tres per a ella: "activa, presumida  i moderna".

 

1. Decidir fins al final

La trobada amb la Carme Roig té lloc a la Residència de les Carmelites d'Horta, a Barcelona, on fa poc va decidir anar a viure i on assegura que ha trobat la pau. Una decisió que, mare i fill, deixen clar que va prendre ella per voluntat pròpia. El Màrius va aprovar que s'hi traslladés. "La gent ha de poder ser sobirana en les seves pròpies accions", opina.

 

Gemma Nierga: "Però, no va pensar anar a casa el Màrius, anar a viure amb algun fill?"

Carme Roig: "No, passar-hi estones sí, però viure-hi, no. Ells haurien de fer un esforç i jo també. Un esforç inútil..."

 

 

2.  Tres fills i La Virreina

Màrius Serra és el petit de la família. El seu pare, Joaquim, es va casar amb Carme el 1960, després de quedar vidu. Tenia dues filles de la primera dona, la Cristina i la Mercè. La Carme, reservada pel que fa a la seva intimitat, del passat del seu marit, mort el 2002, prefereix no parlar-ne. Se n'escapoleix amb un "no li sé la història", que fa riure el seu fill.

 

Carme Roig el dia del seu casament, el 1960

 

Màrius Serra: "El pare era el típic tio amb qui te n'hauries anat a fer una copa, un cafè o a sopar. No molestava gairebé mai enlloc, perquè es feia notar poc, això també. Era tímid."

El Màrius explica també que, durant la infància, passaven més temps amb l'àvia Paula que no pas amb la mare, perquè ella dedicava gairebé tot el temps a tirar endavant la botiga que va tenir durant 30 anys, la sabateria La Virreina.

"L'àvia i la mare eren com la nit i el dia; era casolana, l'arquetip d'àvia, un amor..."

 

Sabateria La Virreina, propietat de la mare de Màrius Serra, a Nou Barris 

 

3.  Les vocacions

I si la mare era una botiguera atrafegada --"una dona que quan decideix fer una cosa, t'hi posis com t'hi posis, la farà"--, els dubtes del  Màrius sobre el futur --tot i ser un jove de bones notes, sortia amb els més gamberros de la classe per fugir de l'etiqueta d'"estudiant repel·lent"--, van provocar més d'un maldecap a la família.

Va cursar estudis de piano al Liceu, però ho va deixar pel jazz i la música dels "peluts". Després es va matricular a Medicina, just abans de tenir clar que ell era un home de lletres. Mig en broma, mig de debò, Carme Roig li retreu que va abandonar la carrera quan ja li havien comprat "una bata blanca, el bisturí i un llibre que va costar 5.000 pessetes".

La Carme l'hi retreu tot i que, gràcies a aquell dubte, ara és un escriptor famós. Acaba de publicar, juntament amb Oriol Comas, "Jugar-s'hi la vida"; és l'autor dels mots encreuats de La Vanguardia des de fa 30 anys i col·labora amb la secció "Enigmàrius" a "El matí de Catalunya Ràdio". 

 

4. La pèrdua del Llullu

Gemma Nierga pregunta també com van viure el moment més dolorós de la vida de Màrius Serra, la mort del seu fill Llullu, que va néixer afectat per una paràlisi cerebral.  

 

Gemma Nierga: "Va ser un episodi molt dur de la vida del Màrius i de vostè..."

Carme Roig: "Sí, però ja va passar. El recordem, això sí..."

 

 

Màrius Serra ratifica a Gemma Nierga que la seva mare és d'una generació que va viure la guerra i moltes pèrdues, i que prefereixen no parlar de les coses doloroses.

Ell va dedicar tot un llibre al seu fill i a explicar el que suposava conviure amb la malaltia: "Quiet".

 

"Quiet", el llibre que Màrius Serra va dedicar al seu fill Llullu

 

"Jo hi crec fermament --ma mare, no--,  que verbalitzar el dolor, els conflictes, és la millor manera d'establir un terreny de joc on enfrontar-t'hi. Però ella, que un nen estigués molt malalt i no tingués cura, ho portava molt malament."

 

5. La carpa Juanita

Al final, la família s'ha retrobat en un lloc de records feliços per a tots, el poble de la Carme, Vilanova i la Geltrú. Visiten el Museu de Curiositats Marineres, dedicat al cosí germà de la Carme, Francisco Roig Toqués, que es va fer famós mundialment per la carpa Juanita, que bevia del porró. Un prodigi de ressò internacional que va atreure molt turisme. "Fins i tot va venir Yul Brynner", recorden.

Aquí, amb la Cristina --una de les germanes--; les cosines, que s'impressionaven de petites quan "arribaven els de Barcelona", i la Carme, han compartit àpat i records. Fins i tot el Màrius s'ha assegut al teclat. I, com un nen, ha buscat l'aprovació de la mare: "És prou harmònic?"

 

 

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS