Gemma Nierga visita Jorge Javier Vázquez i la seva mare

Jorge Javier Vázquez: "No vull que es preocupi per mi. És la meva mare, no la meva amiga"

Presentador d'èxit, actor de teatre, escriptor... i també "fill de la Mari". Gemma Nierga ha visitat el Jorge Javier Vázquez i la seva mare. Extravertits i introvertits, tots dos, com dues cares d'una mateixa moneda.
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

El Jorge Javier Vázquez ha viscut mitja vida a Madrid, on ha fet carrera a la televisió, però va néixer al barri de Sant Roc de Badalona, un 25 de juliol del 1970, a l'avinguda Marquès de Mont-Roig, on vivien els seus pares i on també van néixer les seves dues germanes. D'això, en fa gairebé un quart de segle, el temps que fa que treballa fora de Catalunya. "Ara això sembla Beverly Hills", diu quan retroba en companyia de Gemma Nierga el paisatge de sota la finestra d'aquell pis tan alt on va passar la infància.

No té una vinculació molt estreta amb la ciutat, "em  sento català i molt de Badalona, però allà no tinc cap amic, només em queda la meva família". Prefereix que la seva mare el vingui a veure a Madrid, diu.

 

1. La mare

La Gemma Nierga s'ha trobat amb la María Morales Martínez a peu de la platja de Badalona, al pont del Petroli, per saber què és el que prefereix ella, com viu la fama del seu fill i com és ell quan s'apaguen els focus del plató. Ella va arribar als 8 anys a Badalona des del seu Valdepeñas natal. En té 79 i, a aquestes alçades, no sembla escandalitzar-se gairebé per res del que digui o faci el seu fill.

"A mi m'agradaria que s'assegués amb mi a xerrar per parlar d'això o d'allò, però s'ho empassa tot; segurament els seus amics sí que ho saben tot". María Morales Martínez, mare de Jorge Javier Vázquez.

 

A l'altra banda de l'iPad, la resposta de Jorge Javier. "És que a mi la imatge típica del gai amb la mare em sembla d'una època molt folklòrica", diu el presentador. "No m'agrada compartir amb la meva família cap tipus de patiment emocional, perquè no m'agrada que es preocupin per mi. Ella és la meva mare, no és la meva amiga".

 

2. La infància

Els records de la infància tenen un color diferent per a cadascun d'ells. "Jo ho recordo com una època bona, però després quan veig que a les revistes explica segons què...", s'exclama la Mari.

 

 

 

Per al Jorge Javier, la infància és una època fosca, a un col·legi de l'Opus Dei on el va portar el seu pare "perquè volia que fos un home de profit" i perquè, malgrat no ser una família de profundes creences cristianes,"li van dir que el Dauradell era un col·le molt bo".

Fins que no va arribar a la Universitat de Barcelona, a estudiar Filologia Hispànica, -"perquè el meu pare deia que el periodisme no tenia futur", afirma- no va començar a tenir relacions amoroses, amb nois.

"Aquell moment dels 15 als 17 on la gent tonteja jo no l'he viscut, jo deia que m'agradaven les noies, quan ja era profundament gai". Jorge Javier Vázquez.

 

Com a estudiant brillant, explica que a l'escola de l'Opus el van voler captar i, sorprenentment, ell va dubtar. "Perquè enmig de la convulsió emocional que sentia, m'oferien seguretat... em deien, 'firma la carta d'admissió', però no ho diguis als teus pares que ells no ho entendran... ", recorda actualment rient.

Entre les anècdotes que li van fer declinar l'oferta, el que el seu tutor pensava de la forma de vida de la seva família i que va quedar palès quan la seva germana va optar per un casament civil. "Crec que li va dir 'puta'", afirma.

 

3. Els silencis i les evidències

Tant el Jorge Javier com la Mari estan acostumats a silencis sobre coses que sempre han estat evidents per a ells i es miren de cara. "Sense retrets", deixen clar. Tots dos són persones independents, que gaudeixen de viure sols, ara que cap dels dos té parella.

La Gemma ha preguntat a la Mari si alguna vegada va preguntar obertament al seu fill per les seves preferències sexuals. "Doncs no, la veritat, però a mi em va ser igual quan ho vaig saber". "Els hi vaig explicar a les meves germanes i els vaig dir que no diguessin res", recorda el Jorge Javier. "I em va trucar l'Anna i em va dir 'saps que el teu fill té nòvio?' i li vaig dir, 'què hi farem'".

Jorge Javier: "Saps què recordo jo de Barcelona? Les ganes de sexe."

Mari: "Aquest nen no està bé, no està bé..."

Gemma: "Jorge, tu creus que això és una conversa? Aquí, amb la paella..."

Jorge Javier: "No volies que t'expliqués coses...?"

4. La figura paterna

Sobre la figura del pare, els seus records també són divergents. "El meu pare era molt estricte i era molt complicat fer-li front. Calia una força interior que jo no tenia", diu el Jorge Javier.

El pare no va viure l'èxit del seu fill a la televisió, va morir d'un tumor cerebral als 57, però la mare diu que n'estaria orgullós. "Només va poder veure una entrevista que va fer al doctor Cabeza a València i a tothom que el venia a veure li passava la cinta", explica la Mari. "Si no fos el seu fill, segurament no hauria mirat els meus programes; però com que ho soc, els defensaria a capa i espasa", admet el Jorge Javier.

La mort del pare, quan ell tenia 25 anys, el va agafar també lluny del nucli familiar. "Trucava a la meva mare als matins i li preguntava 'com està el pare' i la resposta era demolidora: "doncs com vols que estigui?".

No la va acompanyar a l'enterrament i no ha anat mai al cementiri on descansa. "Suposo que perquè li causava dolor", reflexiona la Mari.

 

 

VÍDEOS RELACIONATS