Brindar per la vida

Segurament li devien canviar moltes coses de la perspectiva de la vida, perquè només cal un avís d'aquests per adonar-te del valor de les petites coses, per acostar-te més a les persones que estimes i per relativitzar tots els problemes que de vegades ens angoixen. Però no. El programa ja estava fet i, per tant, totes les coses de què vam xerrar amb ell i amb la seva mare eren d'abans d'aquest canvi de perspectiva. El Jorge Javier Vázquez va néixer en un barri obrer de Badalona, en un vuitè pis d'un bloc que ara està mig buit. Hi vam passar casualment amb el cotxe per davant, i em va fer parar, emocionat. Al balcó encara es veia un moble que ells havien tingut tota la vida, i no s'ho podia creure. Em va fer gràcia veure aquell home tan exitós rememorant la seva infància d'aquella manera. Segurament feia molt anys que no hi tornava i va estar agraït que nosaltres el transportéssim una altra vegada a aquella època. És clavat al seu pare, que va morir abans de veure'l triomfar. La seva mare, la Mari, una dona forta, independent i que no té pèls a la llengua, em confessa que no es perd cap programa del seu fill, tot i que de vegades troba que es passa. En el fons li agradaria que fes un altre tipus de programa, diguem-ne, no tan frívol. Però l'estima amb bogeria, i és la que el fa tocar de peus a terra quan alguna vegada li ha pujat la fama al cap. Diu que no conserva amics de Badalona, que la seva vida i la seva gent ara és a Madrid, però jo sabia que no era cert. I per això vaig demanar a la seva amiga Lídia Heredia, amb qui es van conèixer quan eren adolescents fent pràctiques a Ràdio Badalona, que es presentés a les postres. I vaja si va ser una sorpresa! Això sí que no s'ho esperava! I com si fos una premonició, va brindar per la vida. No per la vida eterna, sinó per la vida mundana. Doncs això, brindem per la vida!

Brindar per la vida

Qui m'havia de dir que dues setmanes després de gravar el programa, el Jorge Javier seria ingressat d'urgència per un ictus. Quin ensurt!