Una mirada internacional de com serà el 2022

Iniciem l'any 2022 a "Els matins" fent una mirada internacional per veure com serà l'any que estrenem. Amb l'ajuda dels nostres corresponsals, Coia Ballesté (des de Londres), David Melgarejo (des de París), Joan Raventós (des de Brussel·les), Oriol Serra (des de Berlín) i Francesc Canals (des de Pequín), a més de Manel Alías (fins ara corresponsal a Moscou) hem posat al dia l'actualitat internacional. La tornada a l'escola A França fa una setmana que s'han acabat les vacances de Nadal, i s'ha implementat un nou protocol per intentar no tancar les escoles. La idea és que, en cas de positiu, els alumnes vacunats han de passar 3 testos en 1 setmana per poder continuar anant a classe (els no vacunats continuen havent de confinar-se). Amb aquesta nova estratègia, puntualitza David Melgarejo, ja han tancat unes 9.000 aules (el triple que el que s'havia tancat al desembre), raó per la qual els professors faran vaga per tornar al protocol anterior: tancar una classe tan bon punt hi ha un positiu. A Alemanya, explica Oriol Serra, s'ha fet un test diari a cada alumne durant la primera setmana de curs. Passat aquest període, s'ha tornat a la dinàmica de 3 testos setmanals (com es feia abans de Nadal), mentre que la política, en cas de positiu, és enviar a casa l'alumne que ha donat positiu i el seu veí de pupitre. A Brussel·les, en canvi, les classes han arrencat el 10 gener sense modificacions en els protocols (la mascareta continua sent obligatòria a la primària) i amb un relaxament de mesures: en les escoles que s'aplicava un sistema híbrid (classes virtuals-classes presencials) es recupera la plena presencialitat, i es demana als pares que facin testos als fills. No es tancarà cap classe fins que no aparegui el quart positiu, segons la informació de Joan Raventós. Fora de la Unió Europea, Coia Ballesté informa que a Anglaterra han endurit les condicions (a la secundària ha passat a ser obligatori usar la mascareta a les classes, mentre que, fins ara, només ho era a les zones comunes). A més, com que hi ha molts professors de baixa, han activat els que ja estan jubilats per donar un cop de mà. A la Xina no se celebren vacances de Nadal, però els casos de covid són tan pocs que no hi ha mesures especials, encara que els alumnes han d'anar sempre amb mascareta (menys a l'hora de dinar, al pati o a l'hora de fer esport). Francesc Canals ens diu, això sí, que, en el cas que hi hagi un positiu en una escola, es tanca l'escola. Preu dels testos El preu dels testos d'antígens varien segons el país on es compren: A Bèlgica, tenen un preu únic de 8 euros, estipulat a l'abril del 2021, quan es van convertir en un dels primers països a oferir els testos massivament a la població gràcies a la venda en les farmàcies; a França, baixen fins als 2 euros perquè, entre desembre i finals de gener, es poden comprar a les grans superfícies, on han rebentat els preus (a les farmàcies, valen 6 euros); a Alemanya pugen fins als 3 euros, ja que hi ha molts llocs on comprar-ne (farmàcies, drogueries, centres comercials...), a més de la possibilitat de fer gratuïtament un test diari en centres especialitzats. A Anglaterra eren fins ara gratuïts, però el govern ja ha alertat que aquest no és un model sostenible, i han passat de regalar-los pel carrer (ho feia la NHS, la seguretat social anglesa) a trobar-se que no hi ha existències i amb moltes dificultats per adquirir-ne. Pel que fa a la Xina, no s'hi fan testos d'antígens, només proves PCR, que costen a partir de 5 euros, tot depenent de la urgència que es tingui per saber-ne el resultat. El cas de Manel Alías, que es va vacunar a Rússia amb la vacuna Sputnik i que ha passat la malaltia a Moscou, s'ha trobat que les autoritats europees no li reconeixen cap immunització i s'ha de tornar a vacunar. Principals temes d'actualitat El que és transversal en tots els corresponsals consultats és el paper protagonista de la covid en les agendes dels seus països. A més, Alemanya espera els primers moviments del nou govern d'Olaf Scholtz, França encara les eleccions presidencials a l'abril (a més de la presidència de torn de la UE que assumeix Macron aquest 2022) i Bèlgica afronta la covid i les seves derivades (com el repartirment dels fons de recuperació), a més dels focus que té oberts en la diplomàcia internacional (com les relacions amb Rússia, la Xina, els EUA...). A Anglaterra, la covid (que ha provocat més de 150.000 morts, una xifra única a Europa) ha generat molta escassetat de mà d'obra, i falten treballadors als serveis essencials, com la sanitat o els bombers. Per compensar-ho, el govern de Boris Johnson ha activat l'exèrcit per ajudar en les tasques. A la Xina, els Jocs Olímpics d'hivern tenen molt protagonisme, fins al punt que el govern ha decretat mesures molt bèsties per protegir la bombolla dels participants als Jocs: si, durant els Jocs, hi ha cap accident a Pequín que involucri un cotxe amb gent que participa als Jocs, ningú que no pertanyi a la bombolla dels Jocs pot ajudar-los. A Rússia, encara que no s'ha complert la previsió dels EUA, que començaria l'any amb una invasió russa d'Ucraïna, els moviments militars de Putin generen certa intranquil·litat que fa que moltes mirades estiguin pendents del president rus. A més, tenint en compte l'augment del preu del gas, Putin se sent fort, ja que a Rússia n'hi ha moltes reserves i s'ofereix per vendre'n... al preu que ell dicti. Les relacions dins la Unió Europea L'any 2022 s'obre amb bones perspectives per a la UE: els dos motors de la Unió, Alemanya i França, estan encapçalats per dirigents europeistes (el germànic Scholtz ho és més que la seva predecessora, Angela Merkel), mentre que, a Itàlia, el prestigiós Mario Draghi està guanyant enters per convertir-se en un tercer puntal de la unitat europea. Tot plegat, una perspectiva molt ben vista a Brussel·les i la seva aposta per una Europa més federal. Al Regne Unit, en canvi, Boris Johnson prefereix tensar la corda en un any ple d'incerteses en els assumptes econòmics (tenen una important falta de mà d'obra i de subministraments) i polítics (la situació d'Irlanda Nord i el segon referèndum escocès). La millor notícia, de moment, sembla que vindrà de la corona: la reina Elisabet II complirà el jubileu de platí, 70 anys regnant.

Una mirada internacional de com serà el 2022

La pandèmia continua marcant l'agenda política i econòmica dels principals països del continent