Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Testimoni en primera persona, a "Els matins"

Supervivent de violència masclista: "El pitjor càstig que recordo és el silenci"

Laura García reclama més comprensió per a les afectades, ja que el procés que pateix una víctima per adonar-se que ho és "requereix el seu temps i això s'ha de respectar", i també demana "una justícia feminista, que visibilitzi les violències que patim les dones"

Amb motiu del 25N, el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra les Dones, i quan les notícies sobre agressions masclistes no s'aturen, al plató d'"Els matins", de TV3, s'ha sentit el testimoni de Laura García Guardado, una supervivent de violència de gènere. Durant onze anys, la Laura va patir maltractament psicològic per part de la seva parella.

 

 

La Laura ha viscut la violència psicològica com un "pocés de deshumanització de la víctima", basat en humiliacions (en públic i en privat), vexacions i un ferri control (sobretot econòmic). Però, més enllà d'això, el pitjor càstig que ha viscut la Laura és el silenci, que qualifica com un "instrument de tortura maquiavèl·lic". I ho explica:

"Em llevava un dia i m'havia deixat de parlar. Podia durar hores, o dies, o una setmana... Aleshores pensava què havia fet perquè passés això. I, de cop i volta, tornava a parlar amb mi, una cosa que em feia sentir feliç. Perquè la persona que més m'estimava del món tornava a parlar amb mi! I em posava a buscar què havia fet perquè tornés a parlar-me, per poder-ho repetir en una altra ocasió."

Ara, la Laura té clar que ella no era la culpable d'aquest comportament, propi de la violència psicològica: "Et manté en una tortura constant".

 

 

 

Quan es va decidir a fer el pas, la Laura es va sentir "molt qüestionada" per les reaccions que rebia: "per què no ho explicaves abans?" o "què busques amb la denúncia?", li preguntaven. D'aquí va néixer una por "que no et creguin", que va acabar sent constant i que la va "desmuntar per dins". Per això, explica la Laura, es plantejava "com ho explico perquè em creguin". "Necessitem una justícia feminista, que visibilitzi les violències que patim les dones, i que en contextualitzi el perquè", reclama.

 

 

 

La Laura defensa que el procés que pateix una víctima per adonar-se que ho és "requereix el seu temps i això s'ha de respectar". Un procés que resumeix en dues etapes: primer, la víctima s'ha de reconèixer com a tal; segon, ha d'assumir i interioritzar que tot el patiment li ha provocat "la persona que diu que més l'estima al món" i que l'havia d'ajudar i protegir. Davant d'aquestes circumstàncies, especifica: "Jo no vaig marxar, vaig fugir."

 

 

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut